Malaltia, violència i mort en el setge de Barcelona durant la Guerra dels Segadors (1651-1652)

Izaskun Ambrosio Arcas; Adriana  O. Clausell; Antonio Velázquez Quintana; Dídac  Pàmies Gual; M. Eulàlia Subirà

doi:10.33115/a/26046679/9_04

Autors/ores

Izaskun Ambrosio Arcas Iltirta Arqueologia SL
O. Clausell Unitat d’Antropologia Biològica, Facultat de Biociències, Edifici C. Universitat Autònoma de Barcelona.
Antonio Velázquez Quintana Unitat d’Antropologia Biològica, Facultat de Biociències, Edifici C. Universitat Autònoma de Barcelona.
Pàmies Gual Antequem, S.L
M. Eulàlia Subirà Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC-CERCA). Unitat d’Antropologia Biològica, Facultat de Biociències, Edifici C. Universitat Autònoma de Barcelona.

DOI:

https://doi.org/10.33115/a/26046679/9_04

Paraules clau:

Antropologia, estat de salut, marcadors ocupacionals, patologies, Guerra dels Segadors

Resum

Es presenten les evidències de salut i causes de la mort en el setge de Barcelona durant la Guerra dels Segadors (1651-1652) al jaciment barceloní de La Sagrera. Les dades procedeixen de l’estudi de 452 individus enterrats en 73 fosses comunes entre individuals i col·lectives. La població formada majoritàriament per homes joves, compatible amb la lleva d’un exèrcit, també incloïa dones i nens. La mortalitat no sembla exclusiva de les conseqüències dels combats sinó que també es podria relacionar amb les malalties associades a la penúria i la fam de la ciutat explicant les fosses comunes de grans dimensions.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

Aufderheide, A. C., Rodríguez‑Martín, C. (2011). The Cambridge Encyclopedia of Human Paleopathology. Cambridge University Press.

Betrán, J. L. (1990). Sociedad y peste en la Barcelona de 1651. Manuscrits, (8), p. 255‑282. https://raco.cat/index.php/Manuscrits/article/view/23174.

Campillo, D. (2001). Introducción a la paleopatología. Bellaterra arqueología.

Campillo, D., Subirà M.E. (2004). Antropología física para arqueólogos. Ariel.

Castex D. (2008). Identification and Interpretation of Historical Cemeteries Linked to Epidemics. Dins D. Raoult i M. Drancourt (ed.). Paleomicrobiology. Past Human infections. Springer.

Crétot, M. (1988). L’arcade dentaire humaine. Morphologie. Julián Prélat, Paris. de Dios, T., Carrión, P., Olalde, I., Llovera Nadal, L., Lizano, E., Pàmies, D., Marques‑Bonet, T., Balloux, F., van Dorp, L., Lalueza‑Fox, C. (2021). Salmonella enterica from a soldier from the 1652 siege of Barcelona (Spain) supports historical transatlantic epidemic contacts, iScience (24). https://doi.org/10.1016/j.isci.2021.103021

Duday H. (1986). Contribution des observations ostçeologiques a la chronologie interne des sépultures collectives. Dins Anthropologie physique et Archéologie. p. 51‑59. Paris: CNRA.

Ferembach, D., Schwidetzky, I., Stloukal, M. (1980). Recommendations for Age and Sex Diagnoses of Skeletons. Journal of Human Evolution, (9), p. 517‑549.

Knüsel, C. J., Smith, M. J. (2014). The osteology of conflict. What does it all mean? Dins C. J. Knüsel i M.J. Smith M.J. (Eds.), The Routledge Handbook of the Bioarchaeology of Human Conflict, p. 656‑694. New York: Routledge.

Krogman, W. M., Iscan, M. Y. (1986). The Human Skeleton in Forensic Medicine. C. C. Thomas, Publ., Springfield.

Lovejoy, C. O., Meindl, R.S., Pryzbeck, T. R., Mensforth, R.P. (1985). “Chronological metamorphosis of the auricular surface of the ilium: A new method for the determination of age at death”. American Journal of Physical Anthropology, (68), p. 15‑28. https://doi.org/10.1002/ajpa.1330680103

Martin, R., Saller, K. (1957). Lehrbuch der Anthropologie. Gustav Fischer. Sttutgart.

Masset, C. (1982). Estimation de l’age au décés par les sutures craniennes, thèse. Université Paris VII.

Meindl, R. S., Lovejoy, C. O. (1985). “Ectocraneal suture closure: A revised method for the determination of skeletal age at death and blind tests of its accuracy”. American Journal of Physical Anthropology, (68), p. 57‑66. https://doi.org/10.1002/ajpa.1330680103

Olivier, G. (1960).Pratique Anthropologique. Vigot Frères, Paris.

Ortner, D. J., Putschar, W. G. J. (1981). Identification of Paleopathological Conditions in Human Skeletal Remains. Smithsonian Institution Press.

Pàmies, D. (2020). Rambla de Prim – Ronda de Sant Martí. Accessos a l’estació de La Sagrera. Anuari d’arqueologia de la ciutat de Barcelona 2018.

Pàmies, D. (2025): Memòria científica: Intervenció arqueològica als Accessos a l’estació de la Sagrera‑Rambla Prim / Ronda de Sant Martí‑Necròpolis de fosses múltiples. Districte de Sant Martí, Barcelona, el Barcelonès. Del 18 d’abril al 31 d’octubre de 2018. Document inèdit lliurat al Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya.

Roberts, Ch. A., Manchester, K. (2010). The Archaeology of Disease. The History Press.

Rogers, J., Waldron, T. (1995). A Field Guide to Joint Disease in Archaeology. Wiley.

Ruiz, J., Fontanals‑Coll, M., Subirà, M. E. (2012). Estudi antropològic de les restes humanes recuperades a la intervenció arqueològica 085/08 al barri de La Sagrera, Barcelona. http://cartaarqueologica.bcn.cat/Docs/3300/2017_11_07_16_18_55_Estudi%20antropol%C3%B2gic%20085‑08.pdf

Scheuer, L., Black, S. (2000). Developmental Juvenile Osteology. Academic Press, London.

Stuart‑Macadam, P. (1985). Porotic hyperostosis: Representative of a childhood condition. American Journal of Biological Anthropology, (66,4), p. 391‑398. https://doi.org/10.1002/ajpa.1330660407

Subirà, M. E., Ambrosio Arcas, I. O., Clausell, A., Velázquez Quintana, A., Pàmies, D. (en prensa). Salubritat i qualitat de vida de l’exèrcit durant el setge de 1651 a 1652. Quarhis.

Ubelaker D. H. (1989). Human Skeletal Remains. Washington, Smithsonian Institution.

Villena N. (1997). Hiérarchie et fiabilité des liaisons ostéologiques par simétrie et par contiguïté articulaire dans l’étude des sépultures anciennes. Tesis doctoral. Université Bordeaux 1.