Ceràmiques de cuina de cuita reductora del Castell de Campelles  (Ripollès): circuits regionals, pautes de consum i especialització productiva a la Baixa Edat Mitjana (segles XIV – XVI)

Albert Pratdesaba i Sala; Esther Travé Allepuz

doi:10.33115/a/26046679/7_02

Autors/ores

Albert Pratdesaba i Sala Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura https://orcid.org/0000-0003-0414-4354
Esther Travé Allepuz Universitat de Barcelona. Institut d'Arqueologia. https://orcid.org/0000-0002-6769-4487

DOI:

https://doi.org/10.33115/a/26046679/7_02

Paraules clau:

Arqueologia medieval, Paisatge, Torre, Ceràmica, Petrologia

Resum

En aquest treball presentem els resultats d’un estudi recent de caracterització dels materials ceràmics del Castell de Campelles (Ripollès). En el marc d’un projecte de recerca més ampli, hem dut a terme una anàlisi petrogràfica d’una vintena de mostres de ceràmica comuna de cuita reductora amb la finalitat de conèixer els trets d’aquestes produccions en termes de provinença i tecnologia de producció i, alhora, d’explorar les possibles connexions regionals del jaciment amb el territori circumdant. Els resultats han estat reveladors i han possibilitat la descoberta d’unes produccions locals que abastien el jaciment, juntament amb importacions del Berguedà i l’àrea gironina en un radi relativament ampli. El conjunt ens permet aprofundir en els patrons de producció i distribució d’aquest tipus de materials en cronologies més tardanes de les conegudes fins ara i obre la porta a la recerca futura en aquest àmbit.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

Bolós, J. 2005, Fer mapes per conèixer la Història. Aportacions de la cartografia a l’estudi de l’Alta Edat Mitjana."Acta Medievalia,"26, 27-51.

Bolós, J. 2010,"La caracterització del paisatge històric". Universitat de Lleida.

Brysbaert, A. 2020, Forces of the hands, forces of the lands."Groniek","224,"59-82.

Buxeda, J., Madrid, M., García Iñáñez, J., Vila, L. 2008, Arqueometria ceràmica: una arqueologia ceràmica amb més informació."Cota Zero, 23,"38-53.

Carrió, J. 2008,"Catalunya en l’estructura militar de la monarquia hispànica (1556-1640). Tres aspectes: Les fortificacions, els soldats i els allotjaments."Universitat de Barcelona.

Collelldemont, E., Pratdesaba, A. 2016, La Torre de Campelles (Campelles, Ripollès), una fortificació medieval desconeguda. Dins"XIII Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona. Banyoles"(pp. 283-290). Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura; MAC-Girona; UdG; Ajuntament de Banyoles, Museus de Banyoles.

Collelldemont, E., Pratdesaba, A., Sitjar, M. 2017, La torre de Campelles: inici de la recerca històrico-arqueològica d’una fortificació al Pirineu Ripollès. Dins"Actes 3r Congrés Internacional d’Història dels Pirineus"(pp. 75-86). UNED.

Fragnoli, P. 2021, Re-assessing the notion(s) of craft standardization through diversity statistics: A Pilot study on Late Chalcolitic pottery from Arslantepe in Eastern Anatolia."PLoS ONE", 16/1, e0245660. DOI: 10.1371/journal.pone.0245660.

Gruppuso, P., Whitehouse, A. 2020, Exploring taskscapes: an introduction,"Social Anthropology / Anthropologie Sociale, 28/3,"588-597.

Ingold, T. 1993, The temporality of Landscape."World Archeology, 25/2,"152-174.

Madurell, J. M. 1968, La Lezda de Gerona (Contribución a su Estudio)."Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 19,"65-106.

Mauri, A. 2006,"La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins el segle"XI". Universitat de Barcelona.

Pratdesaba, A. 2016,"El procés de fortificació i reocupació del territori a Catalunya entre els rius Ter i Llobregat en"època"altmedieval i carolíngia: el cas de l’Esquerda, segles"VIII-X"."Universitat de Barcelona.

Pratdesaba, A., Collelldemont, E. 2018, La Torre de Campelles (Campelles, Ripollès), nous horitzons cronològics. Intervencions arqueològiques 2016-2017. Dins"XIV Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona. Caldes de Malavella"(pp. 523-530). Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura; MAC-Girona; UdG, Departament d’Història i Història de l’Art; Ajuntament de Caldes de Malavella.

Pratdesaba, A. (en premsa): Fortificacions pirinenques del conflicte Mallorca-Aragó."Dins Actes del VIè Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Lleida, novembre - desembre 2018".

Pratdesaba, A. 2022, El castell de Campelles 2020-2021: excavació i inici de les tasques de restauració. Dins: Burch, J., Buxó, R., Frigola, J., Fuertes, M., Mataró, M. (eds.)."XVI Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona. Castelló d’Empúries"(pp. 356-359). Documenta Universitària, UdG.

Quinn, P. S. 2022,"Thin Section Petrography, Geochemistry & Scanning Electron Microscopy of Archaeological Ceramics". Archaeopress.

Riera, A. 2017, El regne de Mallorca, la corona d’Aragó i França al començament del segle XIV ."E-Spania: Revue électronique d’études hispaniques médiévales, 28,"article 26975.

Roig, J. 2017, La cerámica reducida de cocina entre el Bajo Imperio Romano y la Alta Edad Media en el noreste peninsular (Cataluña): Análisis de contextos y visión de conjunto (s. V al X ). Dins:"Actas del XIX Congreso de la Asociación de Ceramología. Obra negra y alfarería de cocina"(pp.63–119). Museu de la Terrissa de Quart, Ajuntament de Quart.

Sitjar, M. 2000,"Campelles". Ajuntament de Campelles.

Travé, E. 2018,"La ceràmica comuna de cuina d’època medieval: Provinença, tecnologia i comerç al camp català". Societat Catalana d’Arqueologia.

Travé, E., López, M.D., Álvaro, K. 2013, Estrategias de producció y distribución de cerámicas grises medievales en el Nordeste Peninsular: caracterización arqueométrica de los materiales de Caulers y Sant Feliu de Girona. M"unibe (Antropologia-Arkeologia), 64,"199-217.

Travé, E., Medina, S., Del Fresno, P., Vicens, J., Mauri, A. 2021a, Towards an Ontology-Driven Information System for Archaeological Pottery Studies: The GREYWARE Experience."Applied Sciences, 11,"article 7989.

Travé, E., López, M.D., Álvaro, K. 2021b, Circulación de productos cerámicos y técnicas de manufactura en el Berguedà: nuevas aportaciones sobre la cerámica culinaria de los hornos de Casampons (Berga, Barcelona)."Boletín de Arqueología Medieval, 19,"171-203.

Travé, E., Creus, M., Vicens, J. 2021c, Terrissa negra de Quart a l’església de Sant Feliu de Girona (segles XIV - XV ). Noves dades per a l’estudi arqueològic de la producció i circulació de terrissa a la Baixa Edat Mitjana."Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, LXII,"181-204.

Travé, E., Rocafiguera, M., Ollich, I., Pratdesaba, A., Ocaña, M. 2024, Frankish and Local Technological Traditions in Greyware Pottery Production at L’Esquerda (Catalonia), 7th-9th Centuries AD: Examining Distribution Patterns and Exchange at the Southern Carolingian Border."Journal of Archaeological Science Reports. Special Issue «Materiality of Earth», 53,"article 104297.

Travé, E., Rocas, X., Vicens, J. 2023, Exploring Material Culture and Identity in Post-Medieval Catalonia: A Long-Term Archaeological Perspective on Greyware Pottery Production in Quart, Girona, Spain."Post-Medieval Archaeology, 57/3,"319-337.

Whitbread, I.K. 1989, A proposal for the systematic description of thin sections towards the study of ancient ceramic technology. Dins Maniatis, Y. (ed.)"Archaeometry: Proceedings of the 25th International Symposium"(pp. 127-138). Elsevier.