Arxius

  • Núm. 7 (2024)

    Amb aquest número la revista inicia un nou camí, especialment a escala formal. L’essència de la revista continua centrada en els estudis d’arqueologia —en sentit ampli— d’època medieval i moderna, però es canvia el sistema de publicació. Per una banda, s’elimina el dossier que, fins ara, constituïa el nucli central de la publicació, i, per l’altra, s’estableix el sistema de publicació contínua  amb el qual els articles —un cop revisats i acceptats— es van posant a disposició dels lectors, sense haver d’esperar al tancament del número a final d’any.

  • Els monestirs en època medieval i moderna. Novetats des de l’arqueologia
    Núm. 6 (2023)

    El dossier central de la revista està dedicat a l’anàlisi dels monestirs en època medieval i moderna. Recull aportacions realitzades en el marc de la jornada “Els monestirs en època medieval i moderna. Novetats des de l’arqueologia” celebrada a Roses el 7 d’octubre de 2022. Els estudis plantegen, a partir d’exemples i casos concrets, les novetats que els darrers anys ha aportat l’arqueologia en el coneixement de l’estructuració, l’arquitectura i evolució dels complexes monàstics des de l’antiguitat tardana fins a l’època moderna, però també sobre la vida quotidiana i les diferents activitats que en ells s’hi desenvolupaven.

  • Les muralles de les viles en època medieval. Poliorcètica, simbolisme i urbanisme
    Núm. 5 (2022)

    El dossier central de la revista està dedicat a l'anàlisi dels processos d’emmurallament que es van produir a moltes viles de dimensions petites i mitjanes al llarg del període medieval i modern. Recollint aportacions de l’àrea de la Mediterrània occidental, els estudis se centren en l'anàlisi de la problemàtica i casuística de l’emmurallament, no solament en els aspectes físics de l’emmurallament (tècniques constructives…) i les seves parts, sinó també en aspectes com el context de la seva creació, la seva interacció amb l’urbanisme (interrelació entre xarxa urbana i muralla), la seva evolució i la seva situació final en època moderna (transformació, adaptació, eliminació…).

  • Conjunts tancats dels segles XVI i XVII a la Mediterrània nord-occidental
    Núm. 4 (2021)

    El dossier d’aquest número està dedicat als conjunts tancats del s. XVI i XVII. Des de fa molts anys s’han excavat a la Mediterrània nord-occidental nombrosos conjunts arqueològics tancats i localitzats en pous, cisternes, fosses, etc. Aquests dipòsits acostumen a estar formats per desenes o, fins i tot, centenars de sencers atuells ceràmics o de vidre que fins al moment de ser rebutjats havien estat emprats com a vaixella de taula o parament de cuina. A vegades, aquests objectes també es troben acompanyats per nombrosos tàxons de fauna. Els estudis publicats ofereixen una visió àmplia sobre aquest tipus de dipòsits, analitzen la seva gènesi i característiques, i permeten, entre molts altres aspectes, oferir una visió clara dels diferents materials que constitueixen autèntics fòssils directors, extrapolables a altres contextos coetanis.

  • La casa urbana al nord-est de la Mediterrània en època medieval i moderna
    Núm. 3 (2020)

    El títol del tercer volum està dedicat a l’estudi de La casa urbana al nord‑est de la Mediterrània en època medieval i moderna. Aquesta és una branca dels estudis arqueològics dels períodes esmentats que gaudeix d’una notable tradició investigadora. Aquest fet ha permès reunir, en un volum, diversos treballs que reflecteixen la realitat arquitectònica d’aquest tipus d’edifici en un ampli ventall geogràfic, el qual inclou territoris francesos, italians i catalans. Concretament, s’han reunit set articles que abasten, a més de diversos llocs, diferents realitats urbanístiques, atès que en el dossier es publiquen estudis de cases pertanyents a ciutats ben diferents. Per tant, és en aquesta diversitat que els lectors i les lectores podran trobar les múltiples solucions donades en època medieval a unes necessitats potser comunes, com podien ser la d’aixoplugar‑se o aparentar davant la comunitat.

  • Infraestructures portuàries d’època medieval i moderna a la Mediterrània occidental
    Núm. 2 (2019)

    El 2018 la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic va organitzar un seminari que portà per títol Infrastructures porturàries d’època medieval i moderna a la Mediterrània occidental. Aquella trobada científica va aplegar investigadors i investigadores procedents de Catalunya, França i Itàlia que varen compartir les seves recerques durant una jornada.

    D’aquell seminari deriva el dossier que s’inclou en el número 2 de la revista Rodis. Journal of Medieval and Post-Medieval Archaeology.

  • Dossier: Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània
    Núm. 1 (2018)

    El dossier del primer número de la revista s'ha dedicat a l’urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord‑oest de la Mediterrània. En aquest primer número es publiquen quatre articles. Un d’ells se centra en les ciutats de la baixa edat mitjana entre Valence i Pisa. Els altres tres focalitzen el seu estudi en l’urbanisme de la Catalunya vella: Girona, Besalú i Roses. Encara que sigui de manera incipient, la publicació de treballs de recerca que fan referència a realitats geogràfiques diferents és una mostra de la voluntat de la Càtedra Roses d'Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de transferir internacionalment, a través de la revista Rodis, la recerca arqueològica centrada en les èpoques medieval i moderna realitzada en territoris diversos amb l’objectiu de posar en discussió problemàtiques que poden ser compartides.