Topografia urbana de Cardona abans dels processos d’emmurallament de la segona meitat del segle XIV

Ainhoa Pancorbo Picó; Andreu Galera Pedrosa

doi:10.33115/a/26046679/7_04

Autors/ores

Ainhoa Pancorbo Picó Arqueòloga https://orcid.org/0000-0001-8005-4911
Andreu Galera Pedrosa Director de l'Arxiu Històric de Cardona https://orcid.org/0000-0002-5606-8798

DOI:

https://doi.org/10.33115/a/26046679/7_04

Paraules clau:

Cardona, Vall Salina, topografia urbana, àrees d’urbanització, urbanisme, arqueologia medieval

Resum

Els darrers treballs arqueològics duts a terme a Cardona gràcies a l’aplicació del Pla Especial de Protecció del Nucli Antic de Cardona, han contribuït a un millor coneixement dels processos d’urbanització previs a la delimitació del nucli antic a partir de la construcció de la muralla gòtica, en el decurs del darrer terç del segle XIV. Combinats amb l’estudi de la documentació escrita, han permès identificar les estructures localitzades al peu de la costa de migdia del castell com els indicis d’un primer nucli d’habitat a partir del qual es pot anar resseguint l’evolució topogràfica de la vila entre el segles IX i XIV.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

Abadal i de Vinyals, R. de. (1986)."Dels visigots als catalans". Vol. I:"La Hispània visigótica"i la Catalunya carolíngia". 3a ed. Barcelona: Edicions 62, p. 311-315.

Bellès, J. (trad.) (1999)."Sidoni Apol·linar. Lletres [llibres VII-IX]". Barcelona: Fundació Bernat Metge. Vol. III.

Berdún Colom, M., Pancorbo Picó, A., Martín Menéndez, A. (2021). Estudio Numismático del yacimiento del Campet de la Sal. Cardona, Bages."XVI Congreso Nacional de Numismática". Barcelona, 28 -30 de novembre de 2018. Tomo II, Barcelona, p. 599-616.

Bertran, P. (1981). Hallazgo de sepultures antropomorfes y de una ollita gris en Bergús (Cardona, Barcelona)."Acta històrica et archaeologica mediaevalia", 3. Departament d’Història Medieval. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. Barcelona, p. 173-184.

Bolòs, J. (1991). Aportacions al coneixement de les vies de comunicació."Symposium Internacional sobre els orígens de Catalunya (segles"VIII-XI")". Barcelona: Real Acadèmia de Bones Lletres, vol. I, p. 409-436.

Canal, J. ["et al."]. (2008). «La construcció de la muralla medieval del Mercadal en el darrer terc del segle xiv »."Annals de l’Institut"d’Estudis Gironins"[Girona: Institut d’Estudis Gironins], vol. xlix, p. 59-86.

Casas, M. (1992). La canònica de Sant Vicenç de Cardona a l’Edat Mitjana. Alguns aspectos de la seva historia des dels seus orígens fins al 1311."Història de Cardona, llibre III". Patronat de Museus. Cardona.

Du Chesne, A. (ed.). (1636)."«Vita Hludovici Pii Imperatoris, incerto autore, qui se professione Astronum et in Palatio ipsius Imperatoris versatum testatur»". A:"Historia Francorum scriptores coetanei ab ipsius gentis origine ad nostra usque tempora". Volum II, Paris: Sebastian Cramoisy.

Galera i Pedrosa, A. (1996). Els camins medievals en la Catalunya Central: entorn les Stratae Kardonensia i la via Salinaria."Dovella", 53. Manresa, tardor de 1995: 21-28.

Galera i Pedrosa, A. (1998)."Diplomatari de la vila de Cardona (anys 966-1276)."Fundació Noguera. Col·lecció Diplomataris. Barcelona.

Galera i Pedrosa, A. (2001)."Territori, senyoriu i jurisdicció a la Catalunya Central. La batllia de Cardona (ducat de Cardona) i la baronia de Santa Maria d’Aguilar (s."XI-XVI")."Tesi de doctorat. Barcelona, desembre de 2001. Inèdita.

Galera i Pedrosa, A. (2003). La vila de Cardona (segles XII-XV ),"L’art gòtic a Catalunya, vol. III Arquitectura. Dels palaus a les masies". Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 102-105.

Galera i Pedrosa, A. (2013). L’areny de la sal: una aproximació a les salines de Cardona des dels mercats ultrapirinencs (segles"XII-XVIII")."Etudes roussillonnaises. Revue d’Histoire et d’Archéologie Méditerranéennes. Savoirs des campagnes, Catalogne, Languedoc, Provence."XII"e –"XVIII"e siècles."Tome XXVI. Perpignan, p. 169-192.

Gibert Rebull, J. (2011)."L’alta edat mitjana a la Catalunya central (segles"VI-XI"). Estudi històric i arqueològic de la conca mitjana del riu Llobregat". Tesi de doctorat inèdita. Universitat Autònoma de Barcelona.

Gisbert, M. (2010)."Cartografia de Cardona. De la Guerra de Successió a la Guerra del Francès":"1717-1858". Cardona.

Gutiérrez, D., Morera, J. (2007). Alguns aspectes de l’evolució de la Plaça de Santa Eulàlia de Cardona: l’exemple de les Finques 11, 12 i 13."III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya". Sabadell, del 18 al 21 de maig de 2006. Sabadell, p. 360-369.

Juan, M., Solé, F. X. (1997). Prospecció arqueològica del terme municipal de Cardona (Bages, Barcelona), 1990-1992: primers resultats."XXXIX Assemblea Intercomarcal l’Estudiosos. Cardona, 22 i 23 d’octubre de 1994."Foment Cardoní. Patronat Municipal de Museus. Cardona, p. 101-110.

Juan, M., Solé, F. X. (2003). L’origen i desenvolupament de la vila de Cardona". L’església parroquial de Sant Miquel de Cardona. El gòtic al mig Cardener". Centre d’Estudis del Bages. Manresa, 2003: 21-44.

López Mullor, A. (coord.). (2007)."Església de Sant Miquel de Cardona". Memoria d’Arqueologia i Història. Col·lecció Documents de Treball. Sèrie Recursos Culturals, 6. Diputació de Barcelona.

Martí, R. (2013). El"palatium"rural, una institución fiscal del siglo VIII . A:"Lo que vino de Oriente. Horizontes, praxis y dimensión material de los sistemas de dominación fiscal en al-Andalus (ss."VI-IX")"(Xavier Ballestín; Ernesto Pastor eds.). Oxford: Archaeopress, p. 133-148.

Olesti, O., Pancorbo, A. (2022). La explotación y el comercio de la sal en el Noreste de la Península Ibérica entre los siglos II y I ane: Cardona y el Pirineo Oriental."3rd International Congress on the Anthropology of Salt."Gesaltza Añana / Salinas de Añana, 12-15 september 2018. Vitoria, p. 604-625.

Pancorbo Picó, A. (2015). La protecció del patrimoni municipal. Eines de gestió, recuperació i divulgació. El cas de Cardona (2000-2014)."Dovella". Revista cultural d la Catalunya Central, 116. Manresa, p. 16-29.

Pancorbo Picó, A. (2019). Resultats preliminars de la intervenció arqueològica duta a terme al camp de futbol de Cardona (2016-2016): el jaciment del Campet de la Sal."IV Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central". 14-15 d’octubre de 2016. Solsona.

Pancorbo Picó, A., Martín Menéndez, A. (2023). El asentamiento tartorepublicano del Campet de la Sal (Cardona, Barcelona) y su relación con la explotación de la sal."19th International Congress of Classical Archaeology". Cologne / Bonn, 22-26 de maig de 2018.

Pancorbo Picó, A., Martín Menéndez, A., Galera Pedrosa, A. (2019). Les intervencions arqueològiques realitzades al camp de futbol de Cardona (Bages: el jaciment del Campet de la sal."Tribuna d’Arqueologia 2016-2017". Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona

Rodríguez Bernal, F. (2016)."Col·lecció diplomàtica de l’"Archivo Ducal de Cardona"(965-1230)". Barcelona: Fundació Noguera (col. Diplomataris, 71), 845 pàgines.

Riu Riu, M. (1999). Església i poder comtal al territori d’Urgell. Guifré el Pilós i la reorganització de la Vall de Lord."Anuario de Estudios Medievales."Barcelona: CSIC-IMF, 29, p. 875-898.

Riu-Barrera, E. (2003). El casal del carrer Graells de Cardona."L’art Gòtic a Catalunya. Arquitectura III. Dels palaus a les masies."Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 159-160.

Rodriguez Bernal, F. (ed.). (2016)."Col·lecció diplomàtica de l’"Archivo Ducal de Cardona. Barcelona: Pagès Editors. Fundacio Noguera - Diplomataris; 71.

Sánchez Martínez, M. (2001)."La presión fiscal en un año difícil: Cataluña, a mediados de 1374-mediados de 1375", «Mayurqa», 27, p. 25-45.

Serra Vilaró, J. (1964-1968)."Història de Cardona". Tarragona: Sugrañes Eds., 3 vols. 491, 547 i 243 pàgines.

Solé, F. X., Juan, M. (1997). L’ocupació del terme i nucli urbà de Cardona des de la Prehistòria fins a l’Alta Edat Mitjana". Annals de l’Institut d’Estudis Gironins". Vol. XXXVII, 1996-97. Girona: 897-908.

Verdés, P. (2003). Els procesos d’emmurallament."L’art gòtic a Catalunya, vol. III Arquitectura. Dels palaus a les masies", Barcelona, Enciclopèdia Catalana, p. 130-137.

Weller, Olivier. (2002). The earliest rock salt exploitation in Europe: a salt mountain in the Spanish Neolithic". Antiquity"[Cambridge: Cambridge University Press], vol. 76, núm. 292 (2002), p. 317-318.