De Ṭurṭûša a Tortosa. Les transformacions de la ciutat cristiana: la urbanització del raval de l’Alfàndec (segles XII-XIII)

Antoni Virgili Colet

doi:10.33115/a/26046679/9_01

Autors/ores

Antoni Virgili Colet Universitat Autònoma de Barcelona https://orcid.org/0000-0001-5952-9791

DOI:

https://doi.org/10.33115/a/26046679/9_01

Paraules clau:

Tortosa, Conquesta Cristiana, Muralles, Ravals, Urbanisme, Barri de l’Alfàndec

Resum

Aquest article presenta els resultats d’una recerca que té com a principal objectiu descriure i explicar el procés d’urbanització d’un raval de nova planta en el sector meridional de Tortosa entre els segles XII i XIII, arran de la conquesta cristiana de la ciutat (1148): el barri de l’Alfàndec i la Grassa. L’eixamplament urbà va tenir lloc a costa de l’espai agrari adjacent a la ciutat islàmica, fora dels murs. En el segle XIV, tot aquest sector va quedar tancat dins el nou recinte murat. El procés s’inscriu en el context de les transformacions urbanes impulsades pels conqueridors cristians sota els paràmetres de l’ordre feudal. La recerca s’ha fonamentat en la combinació de les informacions procedents de les intervencions arqueològiques i la documentació escrita.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

Almuni, V. (2007). La Catedral de Tortosa als segles del gòtic. Benicarló: Onada Edicions.

Arbeloa, J. V. M. (1986). Excavacions arqueològiques a Tortosa (plaça Alfons XII). Galens (Col·legi Oficial de Metges de Tarragona), (2), 30 31.

Arbeloa, J. V. M. (2000). Dertosa a l’antiguitat tardana. Consideracions sobre els espais cultuals. Nous Col·loquis, (IV), 45 72.

Ballestín, X. (1994). Prosopografia dels fuqahâ i «ulama» de la zona oriental del taġr al aʿlâ: Balagà, Lârida, Ṭurṭûša. A: M. Marín (ed.): Estudios Onomástico biográficos de al Andalus, 55 119. Madrid.

Bayerri, E. (1957): Historia de Tortosa y su comarca. Tortosa: Imprenta Algueró y Baigues. Vol. VII: Tortosa cristiana y libre, desde fines de 1148 hasta la muerte del rey don Fernando el Católico (1516).

Bea, D. et al. (2011). Bea, D., Diloli, J., Ferré, R., González, A., Vilà, J., Kirchner, H., Virgili, A. L’urbanisme del suburbi medieval de la ciutat de Tortosa en época medieval (segles xi xiv). La intervenció arqueològica al carrer de Montcada de Tortosa (Baix Ebre). IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. 2010. Vol. I, 497 510. Tarragona.

Bea, D. – Vilaseca, A. (2000). L’excavació arqueològica al pati de l’antic convent de Sant Joan de Jerusalem i de l’orde de Malta, de Tortosa (Baix Ebre). Nota preliminar. Nous Col·loquis, (IV), 7 22.

Bramon, D. (2000). De quan érem o no musulmans. Textos del 713 al 1010. Barcelona: Eumo – Institut d’Estudis Catalans.

Casaus, M. E. (1997). El hospital de la Santa Cruz de Tortosa. Nueve siglos de Historia. Tortosa: Grup Sagessa.

Conejo, A. (2015). La disseminació d’hospitals al bisbat de Tortosa durant l’edat mitjana, Recerca, (16), 91 120.

Cuenca, C. (2010). Informe de la intervenció per les obres d’urbanització del carrer Ciutat i carrer Cruera, Tortosa, Baix Ebre. Direcció General de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.

Curto, A. et al. (1986): Curto, A., Loriente, A., Martínez, Ch., Ros, E. Els nivells islàmics en l’excavació de la plaça de Nostra Sra. De la Cinta o de l’Olivera de la ciutat de Tortosa (Tarragona). Actas I Congreso de Arqueología Medieval Española. Tom. 3, (pp. 99 111). Zaragoza.

Curto, A., Margarit, Ll., Salvadó, R. (2001). L’hospital de Tortosa Verge de la Cinta: 25 anys al servei d’un territori. Tortosa: Hospital de Tortosa Verge de la Cinta.

Diloli et al. (2008). Diloli, J., Bea, D., Ferré, R., González, A., Navarro, S., Sardà, S., Vilà, J. Intervencions arqueològiques a Tortosa en el marc del projecte «Anàlisi de l’Evolució urbana de la ciutat de Tortosa des de la seva fundació fins a l’Alta Edat Mitjana». Anys 2003 2008, Butlletí Arqueològic de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, (30), 151 199.

Diloli et al. (2016): Diloli, J.; Vilà, J.; Bea, D.; R.; González, A.; Kirchner, H. «Intervenció arqueológica al carrer Montcada (Tortosa, Baix Ebre)». Actes de les I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre. Vol. I, ps. 475 491. Tortosa: Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.

Eiroa, J. A. et al. (2019). Nuevas investigaciones arqueológicas en el arrabal de la Arrixaca (Murcia): el conjunto arqueológico de San Esteban desde una perspectiva interdisciplinar. Actas del VI Congreso de Arqueología Medieval (España – Portugal), ps. 55 62.

Ferré, R. (2016a). Intervencions arqueològiques a l’església i el carrer de Sant Domènec (Tortosa, Baix Ebre). Actes de les I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre. Vol. I, pp. 398 407. Tortosa: Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.

Ferré, R. (2016b). Intervenció arqueològica al carrer de Sant Felip Neri (Tortosa, Baix Ebre). Actes de les I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre. Vol. I, pp. 453 464. Tortosa: Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.

Ferré, R. (2016c). Intervenció arqueològica a l’Hospitalitat de Lourdes (Tortosa, Baix Ebre). Actes de les I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre. Vol. I, pp. 465 474. Tortosa: Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.

Ferré, R. (2016d). Intervenció arqueològica a la plaça mossèn Sol (Tortosa, Baix Ebre). Actes de les I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre. Vol. II, ps. 60 66. Tortosa: Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.

Ferré, R.; Diloli, J. (2022). La muralla de Tortosa. Un proyecto defensivo de la Antigüedad Tardía. Archivo Español de Arqueología, (95), 2 18.

Ferré, R., Navarro, S. (2016). Intervencions arqueològiques al carrer de la Mercè (Tortosa, Baix Ebre). Anys 2009 i 2010. Actes de les I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre. Vol. II, ps. 42 51. Tortosa: Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.

Ferré et al. (2025): Ferré, R., Diloli, J., Vilà, J., Bricio, L., Cots, I., Prades, M. Intervencions arqueològiques al solar de la Cases de la Catedral (Tortosa, Baix Ebre). 2015 2022. Actes de les II Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre (Tortosa – Ulldecona, 2022), ps. 451 464. Generalitat de Catalunya.

Ferrer, A. (2011). Un raval fet contra la voluntat de Jaume II. «Si los homes podien edificar y habitar en dit Rabat, lo Castell se despoblaria y vindria a perdre’s». Barceló Crespí, M. i Sastre Moll, J. XXX Jornades d’Estudis Històrics Locals. Jaume II i Sanç I, dues actituds, un mateix projecte (pp. 229 246). Palma: Institut d’Estudis Baleàrics.

Ferrer, A. (2012). La vila medieval d’Eivissa. La murada del Raval. Eivissa, (51), Institut d’Estudis Eivissencs, 63 75.

Ferrer Malloll, M. T. (1980). Els redemptors de captius: mostolafs, eixees o alfaquecs (segles XII XIII). Mediaevalia, (9), 85 106.

Font Rius, J. M. (1969). Cartas de población y franquicias de Cataluña, vol. 1. Barcelona – Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Garcia Biosca, J. E. et al. (1998). Garcia Biosca, J. E., Giralt, J., Loriente, A., Martínez, J. (1998). La gènesi dels espais urbans andalusins (segles viii x): Tortosa, Lleida i Balaguer. L’Islam i Catalunya, (pp. 137 165). Barcelona: Institut Català de la Mediterrània.

Glick, T. F. (2007). Paisajes de conquista. Cambio cultural y geográfico en la España medieval. València: Publicacions de la Universitat de València.

Gozalbes, E. (2002). De la civitas hispano romana a la madîna andalusí. II Congreso Internacional. La Ciudad en al Andalus y el Magreb, (pp). 641 655. Granada: El Legado Andalusí.

Griñó, D. (2008). Memòria de la intervenció per a la urbanització plaça de l’absis catedral, Costa de Capellans i Portal del Romeu, Tortosa, Baix Ebre. Direcció General de Cultura, Generalitat de Catalunya. Inèdit.

Guichard, P. (1998). Les villes d’al Andalus et de l’occident musulman aux premiers siècles de leur histoire. Une hypothèse récente. Cressier, P. i M. García Arenal, Gènese de la ville islamique en al Andalus et au Magreb Occidental (pp. 37 52). Madrid: Casa de Velázquez.

Gutiérrez González, F. J. (2002). La excavación arqueològica del paseo de la Independencia de Zaragoza. Zaragoza: Grupo Entorno.

Izquierdo, P. (1989 90). Excavacions al portal del Temple: una aproximació a l’evolució del recinte emmurallat de Tortosa. Acta Arqueològica de Tarragona, (III), 9 20.

Kirchner, H.; Virgili, A. (2015). De Turtusa a Tortosa. La ciutat abans i després de la conquista catalana (1148). V Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Actes. 2 vols. Vol. 1, ps. 117 143. Barcelona.

Kirchner, H., Virgili, A. (2019). Espacios de cultivo vinculados a Madînat Ṭurṭûša (Tortosa, Cataluña): norias, drenajes y campesinos (siglos viii xii). Edad Media. Revista de Historia, (20), 83 112.

Kirchner, H.; Virgili, A.; Antolín, F. (2014). Un espacio de cultivo urbano en al Andalus: madîna Ṭurṭûša (Tortosa), antes de 1148. Historia Agraria, 64, 11 45.

Martínez, J. (2000). La necròpolis andalusina de la plaça Cabrera (Tortosa). Nous Col·loquis, (IV), 73 84.

Martínez, J. (2009). Reflexions sobre la ciutat andalusina. Turtuxa, a l’extrem d’al Andalus, 9 19. Tortosa: Museu de Tortosa.

Martínez, J., Arasa, E. (2000). Informe de la intervenció a l’Aula Magna de la Catedral de Tortosa, Tortosa, Baix Ebre. Direcció General de Cultura, Generalitat de Catalunya. Inèdit.

Massip, J. (1996). Costums de Tortosa. Barcelona: Fundació Noguera.

Mazzoli Guintard, Ch. (2000). Ciudades de al Andalus. España y Portugal en la época musulmana. Granada: Almed Ed.

Miravall, R. (1982). La casa dels banys nous de la ciutat de Tortosa. Tarragona: Diputació de Tarragona.

Montañés, C., Ramos, A. (2016). Intervenció al carrer de la Mercè, 6, de Tortosa, seu de la biblioteca comarcal Marcel·lí Domingo. Actes de les I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre. Vol. II, ps. 42 51. Tortosa: Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.

Morelló i Baget, J. (2024). Població i riquesa a Tortosa a començament del segle XIV. Estudi i edició del llibre de Manifest. Tortosa: Arxiu Comarcal del Baix Ebre i Generalitat de Catalunya.

Moya, R. (2021). Valls als primers anys del segle xiv . Valls: Institut d’Estudis Vallencs.

Muñoz, J. H. (2014 2015). Dues relacions inèdites sobre les riuades dels anys 1743 i 1787 a la ciutat de Tortosa, Butlletí Arqueològic, V, (36 37), 249 262.

Muñoz, J. H., Rovira, S. J. (2013). El municipi de Tortosa a l’època del Renaixement. El llibre de rúbriques (1556 1587). Tortosa: Dertosa.

Negre, J. (2020). En els confins d’al Andalus. Territori i poblament durant la formación d’una societat islámica a les Terres de l’Ebre i el Maestrat. Benicarló: Onada Edicions.

Pacheco, N. (2025). Ut sis stator et habitator. La colonización feudal de la Catalunya Nova. La inmigración occitana (siglos xii-xiii). Granada: Editorial Universidad de Granada.

Pagarolas, L. (1999). Els Templers de les Terres de l’Ebre. De Jaume I fins l’abolició de l’Orde (1213 1312), vol. 1. Tarragona: Diputació de Tarragona.

Torró, J. (2012). La conquista del reino de Valencia. Un proceso de colonización medieval desde la arqueología del territorio. J. A. Eiroa Rodríguez (ed.). La conquista de al Andalus en el siglo xiii, (pp. 9 40). Murcia: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Murcia.

Torró, J., Guinot, E. (2001 2002). De la madîna a la ciutat. Les pobles del sud i la urbanització dels extramurs de València. Saitabi (51 52), 51 103.

Vidal, J. (2007). El procés d’emmurallament de la ciutat de Tortosa (s. xiv xv). Jacobo Vidal (ed.). Les muralles medievals de Tortosa, (pp. 7 74). Tortosa: Amics dels Castells.

Vidal, J. (2008). Les obres de la ciutat. L’activitat constructiva de la Universitat de Tortosa a la baixa edat mitjana. Barcelona: Publicacions Abadia de Montserrat.

Virgili, A. (2003). Els conqueridors de mitjan segle xii. Com aprenen a ser ho. Barceló, M., G. Feliu, A. Furió, M. Miquel i J. Sobrequés (eds.). El feudalisme comptat i debatut. Formació i expansió del feudalisme català (pp. 253 292). València: Publicacions de la Universitat de València.

Virgili, A. (2009). Angli cum multis aliis alienigenis: crusade settlers in Tortosa (second half of the twelfth century). Journal of Medieval History, (35), 297 312.

Virgili, A. (2010a). Gent Nova. La colonització feudal de la Catalunya Nova (segles XII XIII). Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, (21), 77 102.

Virgili, A. (2010b). Espacios drenados andalusíes y la imposición de las pautas agrarias feudales en el prado de Tortosa (segunda mitad del siglo xii). Kirchner, H. (ed.). Por una arqueología agraria: perspectivas de investigación sobre espacios de cultivo en las sociedades medievales hispánicas, (pp. 147 155). Oxford: Archeopress.

Virgili, A. (2011). El Camp de Tarragona entre l’antiguitat tardana i el repartiment feudal (segles xi xii). Historiografia i arqueologia. IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. (Tarragona, 2010). Actes. Vol. 1, 47 66.

Virgili, A. (2018). War and booty as incentives for emigration. Tortosa and al Andalus (12th 13th centuries). Glick, Th. F., A. Malpica, F. Retamero i J. Torró. From Al Andalus to the Americas (13th 17th Centuries). Destruction and Construction of Societies, (103 129). Leiden Boston: Brill.