Espais i estructures en els establiments monàstics de l'antiguitat tardana i la primerenca edat mitjana: reptes d’identificació i tipificació
DOI:
https://doi.org/10.33115/a/26046679/6_01Paraules clau:
Antiguitat Tardana; monestirs; arquitectura; topografia; interpretació arqueològicaResum
En els darrers anys, ha sorgit amb força un debat sobre la identificació arquitectònica i arqueològica dels primers espais monàstics a Catalunya, aquells que les fonts literàries tardoantigues comencen a mencionar a partir del Baix Imperi Romà (s. IV i V), i a descriure i ubicar topogràficament –encara que sempre de manera indirecta i molt genèrica– a partir d’època visigòtica (s. VI-VII). Certament, saber quins, on i com eren aquests primers monestirs és un dels grans reptes que es planteja l’arqueologia del primer cristianisme a casa nostra.