El poblament en època romana entre el cap de Begur i Blanes
Distribució del poblament i organització territorial
DOI:
https://doi.org/10.33115/a/29385296/2_05Paraules clau:
Costa del Baix Empordà i la Selva, poblament, època romana, activitat agrícola i comercial, adscripció territorialResum
La zona costanera de les comarques del Baix Empordà i la Selva constitueix una àrea geogràfica molt interessant, ja que es varen donar en la mateixa diferents concentracions de poblament en època romana. A més, va ser una zona d’important producció agrícola, com ho indiquen les restes de cel·les vinàries i la producció d’àmfores per a l’exportació durant el segle i dC. D’altra banda, abordem la problemàtica de l’adscripció territorial d’aquestes terres en època romana, en relació amb les ciutats d’Emporiae, Gerunda, Aquae Calidae i Blandae.
Descàrregues
Referències
Adroher, A. M. 1990: Análisis cronológico del yacimiento ibérico de Puig Castellet (Lloret de Mar) a partir de las cerámicas de barniz negro, Cypsela: revista de prehistòria i protohistòria, 8, p. 79‑85. https://raco.cat/index.php/Cypsela/article/view/119390
Aguilar A.; Olesti O.; Plana R. 1991: Cadastres romans a Catalunya. Empordà i Gironès, Cerdanya, Vallès Occidental, Tribuna d’Arqueologia, 1989‑1990, pp. 111‑124.
Agustí i Farjas, B; Burch i Rius, J.; Llinàs i Pol, J. 1998: Les sitges ibèriques de Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell, Baix Empordà), Estudis del Baix Empordà, 17, p. 43‑58. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/2721511991
Aicart, F. 2000: El final del món ibèric a la vall d ’Aro i Sant Feliu de Guíxols: estat de la qüestió, Estudis del Baix Empordà, 19, p. 17‑24. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/272183
Aicart, F. 2003: Una moneda procedent del poblat ibèric de Plana Basarda (Santa Cristina d’Aro), Estudis del Baix Empordà, 22, p. 5‑8. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/272264
Aicart, F. 2006: Un treball inèdit d’Agustí Casas i Vinyas sobre Pla de Palol (Platja d’Aro), Estudis del Baix Empordà, 25, p. 25‑32. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/272759
Aicart i Hereu, F.; Sagrera i Aradilla, J. 1993: Un forn romà a Solius (Santa Cristina d’Aro), Estudis del Baix Empordà, 12, p. 77‑83. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/271852
Aicart, F.; Nolla, J.M. 1993: Materials arqueològics de la basílica de Santa Cristina d’Aro, Estudis del Baix Empordà, 12, p. 73‑75. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/271851
Aicart, F.; Nolla, J.M. 1995: El jaciment tardo‑romà del carrer del Prior (Sant Feliu de Guixols), Estudis del Baix Empordà, 14, p. 99‑107. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/271886
Aicart, F.; Nolla, J.M.; Sagrera, J. 1999: L’església antiga de Santa Cristina d’Aro i els seus precedents. Una nova interpretació, Estudis del Baix Empordà, 18, p. 13‑34. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/272165
Aicart i Hereu, F.; Nolla i Brufau, J.M.; Vivó i Llorca, J. 2007: La Plana Basarda (Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà). Història i arqueologia d’un jaciment maleït, Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, Santa Cristina d’Aro.
Albà, M.; Grau, D.; Mallorquí, E.; Martínez, M.; Mundet, J. 2015: El camí de Sant Feliu de Guíxols, a Mallorquí, E. (coord) 2015: Cinquanta‑cinc llegües de passos oblidats i xarrabascos. Els camins històrics de la plana selvatana (la Selva i el Gironès), vol. 1. Santa Coloma de Farners: Centre d’Estudis Selvatans (Estudis i Textos, 18), p. 43‑104.
Albà, M.; Formiga, J.; Martínez 2016: El camí de Palamós a Hostalric per Llagostera i Vidreres, a Mallorquí, E. (ed.), Cinquanta‑cinc llegües de passos oblidats i xarrabascos. Els camins històrics de la plana selvatana (la Selva i el Gironès). Vol. 2. Els camins transversals, Santa Coloma de Farners: Centre d’Estudis Selvatans (Estudis i Textos, 19), p. 217‑238.
Anglada, L.; Burch, J.; Casas, S.; Codina, F.; de Prado, G.; Garcia, G.; Jiménez, M. P.; Lloveras, J. M.; Margall, J.; Nolla, J. M.; Palahí, Ll.; Palmada, G.; Punseti, D.; Prados, T.; Sagrera, J.; Vivó, D. 1998: L’establiment de Ses Alzines i la producció de via a la Vall de Tossa, El vi a l’antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental, II Colloqui Internacional d’Arqueologia (Badalona, 1998), Badalona, p. 438‑443.
Aquilué, X. 2020: Ánforas de producción tarraconense procedentes del poblado ibérico de Castell (Palamós, Girona), Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l’arquitectura. Homenatge al Dr. Alberto López Mullor, Barcelona, p. 237‑252. https://www.academia.edu/61480042/X_Aquilu%C3%A9_%C3%81nforas_de_producci%C3%B3n_tarraconense_procedentes_del_poblado_ib%C3%A9rico_de_Castell_Palam%C3%B3s_Girona_in_Estudis_sobre_cer%C3%A0mica_i_arqueologia_de_l_arquitectura_Homenatge_al_Dr_Alberto_L%C3%B3pez_Mullor_Barcelona_2020_237_252
Aquilué, X.; Amigo, X. 2008: El poblat ibèric de Castell (Palamós, Baix Empordà),
Guies del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Barcelona.
Arqueociència SCP 1997: El jaciment romà del Morè, Sant Pol de Mar, el Maresme, Generalitat de Catalunya, Barcelona.
Badia, J. 1970: Notícia sobre alguns jaciments arqueològics d’època romana a Palafrugell, Revista de Palafrugell, gener 1970, p. 9‑10.
Badia, J. 1977: L’arquitectura Medieval de l’Empordà. I. El Baix Empordà. Diputació Provincial de Girona, Girona.
Badia, J. 1993: Una peça singular d’època romana trobada a Llafranc, Estudis del Baix Empordà, 3, p. 1‑10. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/271440
Ball‑llosera, Ll.; Martinez, M.; Teixidor, R. 2016: El camí de Tossa a Anglès, per Caldes de Malavella, a Mallorquí, E. (ed.), Cinquanta‑cinc llegües de passos oblidats i xarrabascos. Els camins històrics de la plana selvatana (la Selva i el Gironès). Vol. 2. Els camins transversals, Santa Coloma de Farners: Centre d’Estudis Selvatans (Estudis i Textos, 19), p. 239‑268.
Barral, C. 1982: Catalunya des del mar, Barcelona.
Barti, A.; Plana, R. 1989a: Noves aportacions a l’estudi del jaciment romà de Llafranc, Cypsela, VII, p. 137‑146. https://www.raco.cat/index.php/Cypsela/article/view/119433
Barti, A.; Plana, R. 1989b: Sant Sebastià i Llafranc: dos exemples del poblament
antic al terme de Palafrugell, Palacio Frugelli, 1, p. 36‑44.
Barti, A.; Plana, R. 1993: La terrisseria d’època romana de Llafranc (Palafrugell, Girona), Cypsela, X, p. 87‑99.
Barti, A.; Plana, R. 2010: Un modelo de romanización en el litoral gerundense, Studia Historica. Historia Antigua, 7: 11‑23, + 4 figs. https://revistas.usal.es/uno/index.php/0213-2052/article/view/6262
Barti, A.; Plana, R.; Tremoleda, J. 2004: Llafranc romà, Quaderns de Palafrugell, Ajuntament de Palafrugrell, Diputació de Girona. https://www.palafrugell.cat/images/business_directory/documents/publicacions-edicions/el_llafranc_roma.pdf
Blázquez y Delgado‑Aguilera, A. 1894: Las costas de España en época romana, Boletín de la Real Academia de la Historia, 24, p. 385‑430.
Botet i Sisó, J. 1913: La provincia de Gerona (Geografia General de Catalunya dirigida per F. Carreras Candi), Barcelona.
Botey i Serra, J. 2007: El camí a Calonge pel Coll de la Ganga: primera via romana a Hispània?, Revista de Girona, 243, juliol‑agost 2007, p. 41‑45.
Bouzas, M.; Burch, J.; Nolla, J.M. 2021: Catàleg de monedes de la vil·la romana de Pla de Palol (Castell‑Platja d’Aro), Estudis del Baix Empordà, 40, p. 13‑57. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/420562
Bouzas, M.; Burch, J.; Moner, E.; Vivó, D. 2024: Excavacions arqueològiques a la vil·la romana del Collet (Calonge i Sant Antoni). Bienni 2022‑2023, a Burch, J., Buxó, R., Codina, F., Cortal, E., Frigola, J., Fuertes, M. i Mataró, M. (curs.), Dissetenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Girona, p. 170‑172.
Bouzas, M.; Burch, J.; Julià, R.; Moner, E.; Pons, P.; Solà, J.; Riera, S.; Vivó, D. 2025: Geomorphological Analysis of the Coast of the Collet Roman Maritime Villa and its Collet Est Pottery Workshop (Calonge I Sant Antoni, Catalonia), Journal of Maritime Archaeology, https://doi.org/10.1007/s11457-025-09460-8
Burch, J.; Casas, J.; Castanyer, P.; Costa, A.; Nolla, J.M.; Palahí, Ll.; Sagrera, J.; Simon, J.; Tremoleda, J.; Varenna, A.; Vivó, D.; Vivo, J. 2013: L’alt imperi al nord‑est del Conuentus Tarraconensis. Una visió de conjunt, Universitat de Girona‑Documenta Universitaria, Girona.
Burch, J.; Casas, J.; Costa, A.; Nolla, J.M.; Palahí, Ll.; Rojas, T.; Sagrera, J.; Vivó, D.; Vivó, J. 2010: Pla de Palol o Platja de n’Artigues, a Nolla, J.M.; Palahí, Ll.; Vivó, J. (eds.): De l’oppidum a la ciuitas. La romanització inicial de la Indigècia. Universitat de Girona, Girona, p. 247‑248.
Burch, J.; Jiménez, F.; Nolla, J.M.; Palahí, Ll. 2005: El fundus de Turissa entre el segle aC i l’ dC. Arqueologia de dos establiments rurals. Mas Carbotí i Ses Alzines, Estudis Arqueològics 6, Universitat de Girona, Girona. file:///D:/Mas%20Carbot%C3%AD%20i%20Ses%20Alzines%20-%20estudis_arqueologics_6.pdf
Burch, J.; Jiménez, F.; Nolla, J.M.; Palahí, Ll.; Sagrera, J. 2000: L’establiment romà de Mas Carbotí (Tossa de Mar, La Selva, 5 Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona (Olot), Girona, p. 124‑127.
Burch, J.; Mundet, J.; Nolla, J.M.; Sagrera, J. 2000: Prospeccions arqueològiques al terme municipal de Tossa de Mar (La Selva), 5 Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona (Olot), Girona, p. 161‑162.
Burch, J.; Nolla, J.M.; Palahí, L.; Sagrera, J.; Vivó, D. 1998: L’establiment vitivinícola de Ses Alzines (Tossa de Mar), Quaderns de la Selva, 10, p. 21‑33. https://raco.cat/index.php/QuadernsSelva/issue/view/2160
Burch, J.; Nolla, J.M.; Palahí, L.; Sagrera, J.; Sureda, M.; Vivó, D. 2001: Els banys privats de la vil·la romana de Pla de Palol a Platja d’Aro, Estudis del Baix Empordà, 20, p. 11‑36. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/272195
Burch, J.; Nolla, J.M.; Palahí, Ll.; Amich, N.; Canal, E.; Casas, J.; Castanyer, P.; Sagrera, J.; Sureda, M.; Tremoleda, J.; Vivó, D.; Costa, A.; Prat, J.; Simon, J., Varenna, A. 2016: Baix Imperi i antiguitat tardada al sector nord‑oriental de la prouincia Tarraconensis. De l’adveniment de Dioclecià a la mort de Carlemany (284‑814), Universitat de Girona‑Documenta Universitaria, Girona.
Burch, J.; Nolla, J.M.; Tremoleda, J. 2015: La alfarería romana del Collet Est (Calonge, Girona), BAR, International Series, 2770, Oxford.
Burch, J.; Rojas, A.; Sagrera, J. 2003: Noves aportacions per al coneixement del poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda (Llafranc, Palafrugell), Estudis del Baix Empordà, 22, p. 9‑54. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/272265
Burch, J.; Rojas, A. 2008‑2009: L’assentament ibèric de Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell, Baix Empordà), Tribuna d’Arqueologia 2008‑2009, Barcelona, p. 45‑58. https://calaix.gencat.cat/handle/10687/91727#page=1
Burgueño, E. 2000: Les àmfores Dressel 20 de Blandae. El comerç d’oli de la Bètica a la comarca de la Selva, Quaderns de la Selva, 12, p. 161‑168 (+ 4 figs.). https://raco.cat/index.php/QuadernsSelva/issue/view/2162
Burgueño, E.; Vilà, M. V. 1996: El poblat ibèric de Montbarbat. Aproximació a l’estudi del territori al curs inferior de la Tordera en època ibèrica, Quaderns de la Selva, 9, p. 55‑78, +6 figs. https://www.raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/view/26026
Burgueño, E.; Vilà, M. V. 2000: Parvum oppidum civium romanorum. Les restes romanes de Blanes, Blanda, 3, Blanes, p. 29‑37.
Buxó, R.; Tremoleda, J. 2002: La bòbila romana de Fenals (Lloret de Mar), Lloret de Mar.
Caja, M.J. 2002: Les sitges ibèriques del vial del port de Palamós, Baix Empordà, Sisenes Jornades d’Arqueologia de les comarques de Girona, Sant Joan de les Abadesses, p. 137‑139.
Calzada i Oliveras, J.; Esteva i Cruañas, Ll. 1984: Sant Feliu l’africà i Sant Feliu de Guíxols, Estudis del Baix Empordà, 3, p. 11‑70. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/271441
Caner, P. 1949: Calonge arqueológico, Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, 4, p. 311‑317. https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53532/63968
Caner, P. 1955: Onomástica de Calonge, Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, 10, p. 269‑284. https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53846/64056
Caner, P. 1956: Nuevos hallazgos calongenses, Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, 11, p. 265‑268. https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53646/64068
Caner, P. 1981: L’origen del nom de Calonge, la seva avaluació i l’escut de la vila, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 25(II), p. 591‑599. https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53936/64358
Caner, P. 1983: La vall de Calonge, Sant Antoni de Calonge.
Caravaca, J.; Codina, F.; Margall, J.; Prado, G.; Punseti, D. 1996: Excavacions al poblat ibèric de Castell Barri, III Jornades d’arqueologia de les comarques de Girona, Santa Coloma de Farners (la Selva), p. 126‑133.
Carmona, M.C. 2024: Intervenció arqueològica a la finca de Sant Bonós número 22 de Blanes (Blanes, la Selva), a Burch, J., Buxó, R., Codina, F., Cortal, E., Frigola, J., Fuertes, M. i Mataró, M. (curs.), Dissetenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Girona, p. 153‑154.
Casas i Genover, J. 1985: Les vies de comunicació romanes al Pirineu Català oriental, 5è Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. XXII centenari del pas d’Anníbal pel Pirineu, Puigcerdà, p. 39‑60.
Casas, J.; Castanyer, P.; Nolla, J.M.; Tremoleda, J. 1995: El món rural d’época romana a Catalunya. L’exemple del Nord‑est, Girona.
Castanyer, P.; Nolla, J.M.; Tremoleda, J. 2009: La producció vinícola en època romana a les comarques gironines, a Prevosti, M. i Martín i Oliveras, A. (eds) El vi tarraconense i laietà: ahir i avui. Actes del simpòsium. Documenta, 7, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Tarragona, p. 43‑60.
Christol, M.; Plana Mallart, R. 1997: Els negotiatores de Narbona i el vi català, Faventia, 19/2, p. 75‑95.
Cid Priego, C. 1954: Dos sepulcros turriformes romanos en la provincia de Gerona, Caesaraugusta, 5, p. 61‑84.
Compte Freixenet, A. 1974: Sobre els límits de l’Empordà, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 22, p. 297‑336. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5083530
De Prado, G. 2002: Control arqueològic a la plaça del Mercat de Sant Feliu de Guíxols, Sisenes Jornades d’Arqueologia de les comarques gironines, Sant Joan de les Abadesses, p. 251‑252.
Del Castillo, A. 1939: La Costa Brava en la Antigüedad, en particular la zona entre Blanes y San Feliu Guíxols: la villa romana de Tossa (estudio de conjunto), Ampurias, I, p. 186‑267.
Espadalé, J., Rocas, X. 1989: Noves aportacions al coneixement de l’ocupació del territori de Palafrugell en època romana, Palacio Frugelli. Miscel·lània, Palafrugell, p. 64‑77.
Esteva, Ll. 1966: Un horno alfarero de época romana en Playa de Aro, Ancora, 965, Sant Feliu de Guixols, p. 34‑35. https://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/viewer.vm?id=0000048142&page=37&search=&lang=ca&view=premsa
Esteva, Ll. 1983: Ceramica hispano‑romana recollida en el subsol del monestir de Sant Feliu de Guixols, Estudis sobre temes del Baix Empordà, 2, p. 41‑60. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/271429
Esteva i Cruañas, Ll. 1990: Bell‑lloc d’Aro. Restauració de l’església (1959‑1962) i excavacions efectuades (1982‑1986), Estudis del Baix Empordà, 9, p. 63‑114. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/271511
Esteva, Ll. 1993a: Jaciments del Bosc d’en Rabell (segles i‑ii dC), Estudis del Baix Empordà, 12, p. 219‑222. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/271857
Esteva, Ll. 1993b: Cal Pitxo (segles i‑iii dC), Estudis del Baix Empordà, 12, p. 222‑224. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/271857
Esteva i Cruañas, Ll. 1993c: Excavacions a la basílica de Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà) (1962‑1966), Estudis del Baix Empordà, 12, p. 57‑72. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/271850
Esteva, Ll.; Pallí, Ll. 1995: Els llocs de la Vall d’Aro, Gissalis i el monestir guixolenc (881‑1199), Museu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. https://arxiumunicipal.guixols.cat/attachments/arxiu_guixols_palli_esteva_vall_aro_monestir.pdf
Esteva, Ll.; Pascual, R. 1962: Materiales de procedencia submarina depositados en el Museo Municipal de Sant Feliu de Guíxols, Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, 15, p. 281‑292. https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53722
Esteva, Ll.; Vilaret, J. 1987: Monedes anteriors al s. V d.C. trobades a Sant Feliu i a les seves rodalies, Estudis sobre temes del Baix Empordà, 6, p. 103‑117. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/271484
Florensa i Jaumandreu, J. 1990: Catàleg arqueològic de la serra de Cadiretes, Quaderns de la Selva, 3, p. 21‑34. https://raco.cat/index.php/QuadernsSelva/issue/view/2148
Foerster, F. 1982: El yacimiento arqueológico subacuático de Los Ullastres, Vida Submarina 10, Barcelona, p. 34‑41.
Foerster, F. Pascual, R.; Barberà, J. 1987: El pecio romano de Palamós. Excavación arqueológica submarina, Centro de Recuperacion e Investigaciones Submarinas (CRIS), Barcelona.
Formiga, J.; Mallorquí, E. 2016: De Lloret de Mar i Blanes a Santa Coloma de Farners, per Maçanet de la Selva, a Mallorquí, E. (ed.), Cinquanta‑cinc llegües de passos oblidats i xarrabascos. Els camins històrics de la plana selvatana (la Selva i el Gironès). Vol. 2. Els camins transversals, Santa Coloma de Farners: Centre d’Estudis Selvatans (Estudis i Textos, 19), p. 317‑336.
Formiga, J.; Teixidor, R. 2016: El Camí del Peix: de Blanes a Anglès, per Vidreres, Sils i Vallcanera, a Mallorquí, E. (ed.), Cinquanta‑cinc llegües de passos oblidats i xarrabascos. Els camins històrics de la plana selvatana (la Selva i el Gironès). Vol. 2. Els camins transversals, Santa Coloma de Farners: Centre d’Estudis Selvatans (Estudis i Textos, 19), p. 289‑316.
Geli, R.; Mauri, G.; Mayoral, J. 2020: El derelicte Illes Formigues II (Palafrugell, Baix Empordà), 15 Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Girona, p. 211‑215.
Geli, R.; Mauri, G.; Mayoral, J.; Blasco, S. 2022: El derelicte Illes Formigues I. Resultats de la campanya de re‑localització i valoració de l’estat de conservació del derelicte, a Burch, J., Buxó, R., Frigola, J. Fuertes, M. i Mataró, M. (cur.), Setzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Girona, p. 154‑157.
Giner, D., Llinàs, J. 2024: Urbs de Blandae. Intervenció al carrer Llarg, 28 (Blanes, la Selva), a Burch, J., Buxó, R., Codina, F., Cortal, E., Frigola, J., Fuertes, M. i Mataró, M. (curs.), Dissetenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Girona, p. 163‑165.
Jara i Albertí, V. 2017: Petjades romanes a Santa Cristina, Revista del Baix Empordà, 56, p. 25‑29. https://drive.google.com/file/d/1hACg82u0yk1IUJgvA8y0Akyga_XSLfJV/view
Járrega Domínguez, R. 2000: El poblament rural i l’origen de les villae al nord‑est d’Hispania durant l’època romana republicana (segles ii‑i aC), Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 21, p. 271‑302.
Járrega Domínguez, R. 2001: Una llàntia tardoantiga amb decoració de tema cristià procedent de la vil‑la romana de Pla de Palol (Platja d’Aro, Baix Empordá), Estudis del Baix Empordà, 20, p. 37‑48. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/272196
Járrega Domínguez, R. 2009: La producció vinícola i els tallers d’àmfores a l’ager tarraconensis i l’ager dertosanus, a Prevosti, M. i Martín, A. (eds.), El vi tarraconense i laietà: ahir i avui. Actes del simpòsium, sèrie Documenta, 7, Tarragona, p. 99‑123.
Járrega Domínguez, R. en prensa: Les àmfores romanes de producció hispànica a les costes del Baix Empordà. Les col·leccions del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols i del Museu de la Pesca de Palamós, Estudis del Baix Empordà, 43.
Járrega Domínguez, R; Clariana i Roig, J.F. 1994: Restes arquitectòniques d’època romana i un petit context estratigràfic tardo‑antic trobats al carrer de les Espenyes (Mataró), X Sessió d’Estudis Mataronins, Mataró, p. 33‑46. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7745184; https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113354.
Járrega Domínguez, R; Colom Mendoza, E. 2019: El comerç del vi laietà procedent del Maresme cap a Itàlia en època romana, Laietania, 20. Actes del 1r. Simpòsium d’arqueologia laietana, p. 147‑156.
Junta Tècnica del Museu 2000: Troballes arqueològiques a la Plaça del Mercat, L’Arjau, 37 , p. 17‑18. Sant Feliu de Guíxols.https://arxiumunicipal.guixols.cat/publicacions/revista-l-arjau/6181-informatiu-de-l-arxiu-i-museu-num-3-febrer-2023.html
Llach, E.; Llinàs, J. 2024: Una fossa d’època visigòtica a la cantonada entre els carrers Sant Bonós i Llarg (Blanes, la Selva), a Burch, J., Buxó, R., Codina, F., Cortal, E., Frigola, J., Fuertes, M. i Mataró, M. (curs.), Dissetenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Girona, p. 223‑225.
Llinàs, J. 1994: Intervenció d’urgència al poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell, Baix Empordà), II Jornades d Arqueologia de les Comarques de Girona, Torroella de Montgrí, p. 57‑62.
Llinàs, J. 1996a: Els segles iii‑ii aC a Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell). Hàbitat, sitges i abandonament, Estudis Guixolencs, 11, p. 35‑39.
Llinàs, J. 1996b: Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell, Baix Empordà). Intervenció de 1994‑1995, III Jornades d Arqueologia de les Comarques de Girona, Sta. Coloma de Farners, p. 126‑133.
Llinàs, J. 1996c: Els segles ii‑i aC a Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell). Hàbitat, sitges i abandonament, Homenatge a Lluís Esteva i Cruañas, Estudis Guixolencs, II, Sant Feliu de Guíxols, p. 35‑39.
Llinàs, J. 2008: Intervenció arqueològica a Sant Quirze (Lloret de Mar, la Selva), IX Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, l’Escala‑Empúries, 2008, p. 325‑328.
Llinàs, J. 2014: El magatzem de dolia del Mas Guàrdies (Palamós, Baix Empordà), a Frigola, J.(ed.), Dotzenes jornades d’arqueologia de les comarques de Girona, Besalú, p. 249‑251.
Llinàs, J. 2016: Santa Cristina i Lloret de Mar a l’alta edat Mitjana, Quaderns de la Selva, 28, p. 113‑129. https://raco.cat/index.php/QuadernsSelva/issue/view/27048
Llinàs, J. 2017: Sant Sebastià de la Guarda, Gavarres, 31, p. 86‑87.
Llinàs, J. 2020: Desenterrant la història: les primeres cases de l’urbs romana d’Aquae Calidae, Quaderns de la Selva, 32, p. 7‑31. https://raco.cat/index.php/QuadernsSelva/issue/view/31075
Llinàs, J. 2022a: Les excavacions de 2021‑2022 a la carretera de Llagostera (Aquae Calidae - Caldes de Malavella, la Selva), a Burch, J., Buxó, R., Frigola, J. Fuertes, M. i Mataró, M. (cur.), Setzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Girona, p. 150-153.
Llinàs, J. 2022b: Intervencions arqueològiques de l’any 2021 a la vil·la romana dels Ametllers (Tossa de Mar, la Selva), a Burch, J., Buxó, R., Frigola, J. Fuertes, M. i Mataró, M. (cur.), Setzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Girona, p. 177‑180.
Llinàs, J. 2023: Un sector de l’urbs de Blandae al jaciment de la Penya dels Padrets (Blanes, la Selva), a Burch, J.; Nolla, J.M.; Tremoleda, J. (eds.), El gran canvi. La fundació de les primeres ciutats romanes al nord‑est de la Hispània Citerior, Documenta Universitaria, Girona, p. 63‑70.
Llinàs, J. 2024a: Urbs de Blandae (Blanes, la Selva). Excavacions dels anys 2022 i 2023 a la Penya dels Padrets, a Burch, J., Buxó, R., Codina, F., Cortal, E., Frigola, J., Fuertes, M. i Mataró, M. (curs.), Dissetenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Girona, p. 159‑162.
Llinàs, J. 2024b: Excavacions arqueològiques dels anys 2022 i 2023 a la vil·la romana dels Ametllers (Tossa de Mar, la Selva), a Burch, J., Buxó, R., Codina, F., Cortal, E., Frigola, J., Fuertes, M. i Mataró, M. (curs.), Dissetenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Girona, p. 190‑193.
Llinàs, J. 2024c: Un conjunt ceràmic del segle vi dC a Blanes (la Selva), Actes del VI Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna, Roses; Girona, p. 101‑109.
Llinàs, J.; Merino, J. 1991: La romanització a la Selva: noves dades, Quaderns de la Selva, 4, p. 17‑33. https://raco.cat/index.php/QuadernsSelva/issue/view/2149
Llinàs, J.; Merino, J.; Montalbán, C. 2004: Les termes romanes de Sant Grau (Caldes de Malavella). Novetats arran de les excavacions de 2002, Quaderns de la Selva, 16, p. 69‑89. https://raco.cat/index.php/QuadernsSelva/issue/view/2167
Llinàs, J.; Montalbán, C. Ramírez, A.; Sureda, M. 2000: L’Hort d’en Bach (Maçanet de la Selva), del segle aC a l’any 2000, Estudis i Textos, 7, Centre d’Estudis Selvatans, Santa Coloma de Farners.
Llinàs, J.; Sagrera, J. 1993: Una construcció alt‑imperial a Llafranc. Fases, estratigrafia i materials, Cypsela, X, p. 105‑127. https://raco.cat/index.php/Cypsela/article/view/119163
Llorens, J. M., Pons, E. 1987: El recinte fortificat ibèric de Puig Castellet (Lloret de Mar, la Selva). Excavacions 1975‑1986, Tribuna d’Arqueologia, Barcelona, 1986‑87, p. 49‑58.
López, A. 1992: Les primeres estratigrafies a la vil·la romana dels Ametllers, Tossa (Selva), Tribuna d’Arqueologia, 1990‑91, Barcelona, p. 73‑95.
López, A.; Baldomà, M.; Clua, M.; Estany, I.; Gumà, M.M.; Martín, A.; Niño, V.; Solé, X.; Viñas, J.; Zucchitello, M. 2001: Les excavacions de 1985‑1989 y 1992 a la vil·la romana dels Ametllers, Tossa (Selva). Tossa de Mar: Patronat de la vil·la romana dels Ametllers, Ajuntament de Tossa de Mar.
López, A.; Batista, R.; Zucchitello, M. 1987: La producción vitivinícola de la Tarraconense. Algunos ejemplos sintomáticos, El vi a l ‘antiguitat. Economia, producció i comen; al Mediterrani occidental. Actes del 1 Col·loqui d’Arqueologia Romana, Badalona, 1985, Monografies Badalonines, 9, Badalona, p. 319‑325.
López, A.; Zucchitello, M.; Fierro, X. 1985: Resultats de la primera campanya d’excavacions a la vil·la romana de Mas Carbotí (Tossa, la Selva), lnformació Arqueológica, 44, Barcelona, p. 38‑43.
Mallorquí, E. 2000: Les Gavarres a l’edat mitjana. Poblament i societat d’un massís del nord‑est català, Biblioteca d’Història Rural, Col·lecció Estudis 2, Associació d’Història Rural de les Comarques de Girona, Girona.
Mallorquí, E. 2015: Els camins històrics de la Selva, de la via Augusta a mitjans del segle xix, a Mallorquí, E. (coord.), Cinquanta‑cinc llegües de passos oblidats i xarrabascos. Els camins històrics de la plana selvatana (la Selva i el Gironès). Vol. 1. Els camins vers la ciutat de Girona, Santa Coloma de Farners: Centre d’Estudis Selvatans (Estudis i Textos, 18), p. 11‑40.
Mallorquí, E. 2016: La xarxa viària de la Selva, entre l’arqueologia, la geografia i la història, a Mallorquí, E. (ed.), Cinquanta‑cinc llegües de passos oblidats i xarrabascos. Els camins històrics de la plana selvatana (la Selva i el Gironès). Vol. 2. Els camins transversals, Santa Coloma de Farners: Centre d’Estudis Selvatans (Estudis i Textos, 19), p. 11‑20.
Martín, i Ortega, M. A. 1977: Aportacions a l ’estudi del poblat ibèric de Castell (La Fosca, Palamós), Actes de l ’Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, Sant Feliu de Guíxols, p. 239‑247.
Martín i Ortega, M. A. 1979‑80: Dos forns antics de ceràmica: els d’Orriols i Sant Miquel de Fluvià, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 25.1, p. 97‑105, https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53888.
Martín Menéndez, A. 2008: Àmfores tarraconenses i bètiques en els derelictes de mitjan segle i a.C. a la costa catalana, Actes du Congrès International de la SFECAG, L’Escala‑Empúries, 1‑4 mai 2008, Marsella, p. 123‑127.
Martín Roig, G. 2017: Assentaments i establiments d’època romana a Palamós i Vall‑llobrega, Revista del Baix Empordà, 56, p. 34‑42. https://drive.google.com/file/d/1hACg82u0yk1IUJgvA8y0Akyga_XSLfJV/view
Martínez i Comas, M. 2014: El Camí Vell de Tossa a Santa Coloma. Canvis de recorregut del camí del Pelegrí de Tossa, Quaderns de la Selva, 26, p. 73‑95. https://raco.cat/index.php/QuadernsSelva/issue/view/21814
Martínez, M. 2016: Noves hipòtesis sobre l’origen, els límits i les advocacions de la parròquia de Caldes, Quaderns de la Selva, 28, p. 19‑39. https://raco.cat/index.php/QuadernsSelva/issue/view/27048
Martínez, M.; Teixidor, R. 2016: El camí del Pelegrí: de Tossa a Santa Coloma de Farners, a Mallorquí, E. (ed.), Cinquanta‑cinc llegües de passos oblidats i xarrabascos. Els camins històrics de la plana selvatana (la Selva i el Gironès). Vol. 2. Els camins transversals, Santa Coloma de Farners: Centre d’Estudis Selvatans (Estudis i Textos, 19), p. 269‑288.
Mas, J.; Pallí, Ll.; Bach, J. 1989: Geologia de la Plana del Baix Empordà, Estudis Baix Emporda, 8, p. 5‑43. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/271498
Mauri Galí, G. 2019: L’excavació subaquàtica del derelicte romà Ullastres I durant
la dècada dels anys 70, Estudis del Baix Empordà, 38, p. 23‑41. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/365007
Mayer, M. 2010: El problema de las Aquae Calidae del norte del conventus Tarraconensis, Serta Palaeohispanica J. de Hoz Palaeohispanica, 10, p. 303‑317.
Mayoral, J.; Mauri, G. 2022: Illes Formigues II. Una excavació arqueològica a profunditat, a Geli, R., Nieto, X., Vivar, G. (eds.), Naufragis. Història submergida, Barcelona, p. 163‑175.
Merino, J. 2022: Intervenció arqueològica al Puig de Serra del Rei (Tossa de Mar, la Selva), a Burch, J., Buxó, R., Frigola, J. Fuertes, M. i Mataró, M. (cur.), Setzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Girona, p. 132‑134.
Merino, J.; Nolla, J. M.; Santos, M. 1994: Aquae Calidae, presència romana a la Selva. Santa Coloma de Farners: Centre d’Estudis Selvatans (Estudis i Textos, 3).
Merino, J.; Vargas, A. 2020: Les Gavarres a l’Antiguitat: el poblament en el massís i el seu entorn immediat a época ibèrica i romana, Consorci de les Gavarres,https://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/https://www.gavarres.cat/wp-content/uploads/2023/08/Habitats-i-especies-dinteres.pdf
Nolla, J.M. (ed.) 2002: Pla de Palol. Un establiment romà de primer ordre a Platja d ’Aro, Ajuntament de Castell‑Platja d ’Aro.
Nolla, J.M. 2006: La producció de les àmfores tarraconenses a la Catalunya septentrional, a López Mullor, A. i Aquilué, X. (eds.): La producción i el comerç de les àmfores de la Provincia Hispania Tarraconensis. Homenatge a R. Pascual i Guasch, Monografies del MAC, 8, Barcelona, p. 163‑175.
Nolla, J.M.; Aicart, F.; Esteva, Ll. 1990: El forn de terrissa de S’Agaró i l’establiment romà de la Finca Alzina, Estudis del Baix Empordà, 9, pp 37‑62. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/271510
Nolla, J.M.; Canes, J.M.; Rocas, X. 1982: Un forn romà de terrissa a Llafranc (Palafrugell, Baix Empordà). Excavacions de 1980‑1981, Empúries, 44, p. 147‑183. https://www.raco.cat/index.php/Empuries/article/view/118171
Nolla, J.M.; Casas, J. 1984: Carta arqueològica de les comarques de Girona. El poblament d’època romana al nord‑est de Catalunya, Girona.
Nolla, J.M.; Casas, J. 2005: Llafranc (Palafrugell, Baix Empordà), Estudi General, 2005, 25, p. 145‑152. https://raco.cat/index.php/EstudiGral/article/view/43855.
Nolla, J.M.; Casas, J.; Santamaria, P.; Oliart, C. 2005: La necròpoli oriental del Collet de Sant Antoni, a Nolla, J.M., Santamaria, P. i Casas, J. (eds.), In suo Fundo. Els cementiris rurals de les antigues ciuitates d’Emporiae, Gerunda i Aquae Calidae. Estudi General, 25, p. 11‑103.
Nolla, J.M.; Esteva, Ll.; Aicart, F. 1989: El poblat iberic dels Guixols (segles iv a.C.‑i d.C.), Estudis del Baix Empordà, 8, p. 45‑116. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/271500
Nolla, J.M.; Palahí, Ll. 2012: El jaciment arqueològic de Santa Maria de Bell‑lloc (Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà). Noves excavacions (2008‑2009) i noves dades, Estudis del Baix Empordà, 31, p. 9‑46. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/273067
Nolla, J. M.; Palahí, Ll. 2018: Tres vil·les republicanes a l’extrem nordoriental de la Citerior, Revista d’arqueologia de Ponent, 28, p. 47‑62. https://www.rap.udl.cat/ca/rap-digital/Tots-els-numeros/RAP-28/
Nolla, J.M.; Palahí, Ll.; Burch, J. 1998: L’abandonament de l’oppidum de Castell, Estudis del Baix Empordà, 17, p. 59‑78. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/272152
Nolla, J. M.; Prados, A.; Rojas, A.; Santamaria, P.; Soler, A. 2004: La terrisseria romana de Collet de Sant Antoni de Calonge, Setenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, La Bisbal d’Empordà, p. 193‑200.
Nolla, J.M; Santamaria, P.; Sureda, M. 2002: Excavacions arqueològiques al Collet de Sant Antoni de Calonge, Estudis del Baix Empordà, 21, p. 87‑112. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/272253
Nolla, J.M; Santamaria, P.; Sureda, M.; Burch, J.; Sagrera, J. 2002: Excavacions arqueològiques al Collet de Sant Antoni de Calonge, Sisenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines, Sant Joan de les Abadesses, p. 201‑207.
Nolla, J.M.; Vivo, J. 2009: La cupa sota l’esglesia del monestir de Sant Feliu de Guixols, Estudis del Baix Empordà, 28, p. 9‑26. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/272918
Oliva, M. 1947: El poblado ibérico de Castell Barri (Calonge), Ampurias, IX‑X, p. 188‑193.
Oliva, M. 1961: Estado actual de la arqueología submarina en la Costa Brava (Gerona, España). Ultimas prospecciones y hallazgos. Avance para un estudio de conjunto, Atti del II Congresso Internazionale di Archeologia Sottomarina (Albenga 1958), Bordiguera, p. 221‑245.
Palahí, L. 2007: La tecnologia al servei de l’otium. La pars urbana de la vil·la dels Ametllers (Tossa de Mar), Empúries, 55, p. 67‑92. https://doi.org/DOI.10.21001/rap.2018.28.1
Palahí, Ll.; Burch, J. 2017: La vil·la romana del Collet de Sant Antoni de Calonge, Revista del Baix Empordà, 56, p. 10‑15. https://drive.google.com/file/d/1hACg82u0yk1IUJgvA8y0Akyga_XSLfJV/view
Palahí, Ll.; Nolla, J.M. 2010: Felix Turissa. La v il·la romana dels Ametllers i el seu fundus (Tossa de Mar, la Selva), Documenta, 12, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Tarragona.
Palol, P. de 1977: El Baix Imperi a Sant Feliu de Guixols. Introducció al món medieval, XX Assemblea Intercomarcal d Estudiosos (Sant Feliu de Guíxols, 1976), Sant Feliu de Guíxols, p. 37‑42.
Palol, P. de 1999: Basilica de Bell‑lloc d ’Aro, Del romà al romànic. Història, art i cultura de la Tarraconense mediterrània entre els segles i , a cura de P. de Palol i A. Pladevall, p. 194‑195.
Pella i Forgas, J. 1883: Historia del Ampurdán. Historia de la civilización en las comarcas del nordeste de Cataluña, Barcelona.
Pla, J. 1941: La Costa Brava. Barcelona (consultada la 5ª reed., 1965).
Pla, J. 1968: El meu país, Obra Completa, vol. 7, Barcelona.
Pons Guri, J.M. 1989: Recull d’estudis d’història jurídica catalana, vol. 3, Fundació Noguera, Barcelona.
Pons, E.; Llorens, J. M. ; Toledo, A. 1989: Le haumeu fortifié du Puig Castellet a Lloret de Mar (Girona, Espagne), Documents d’Archéologie Méridionale, 12, p. 191‑222.
Pons, E.; Toledo, A.; Llorens, J. M. 1981: El recinte fortificat ibèric de Puig‑Castellet‑Lloret de Mar, Sèrie Monogràfica, 3, Centre d’Investigacions Arqueolôgiques, Girona.
Prados Muñoz, A. 2011: La intervenció arqueològica a l’església i la plaça del monestir de Sant Feliu de Guíxols, Estudis del Baix Empordà, 30, p. 54‑82. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/273059
Prat, M.; Burch, J.; Vivó, D. 2020: La vil·la romana del Collet de Sant Antoni de Calonge (Calonge, Baix Empordà), a Burch, J., Buxó, R., Frigola, J., Fuertes, M., Manzano, S. i Mataró, M. (eds.), Quinzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Castelló d’Empúries, Girona, p. 239‑242.
Prat, M.; Burch, J.; Vivó, D. 2022: La vil·la romana del Collet (Calonge i Sant Antoni, Baix Empordà), a Burch, J., Buxó, R., Frigola, J. Fuertes, M. i Mataró, M. (cur.), Setzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Girona, p. 169‑172.
Prat Vilà, M.; Palahí Grimal, Ll.; Nolla Brufau, J.M. 2018: Una vil·la romana paradigmàtica al Collet de Sant Antoni (Calonge). Primeres impressions, Estudis del Baix Empordà, 37, p. 47‑75. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/347519
Pujol, A. 1977: El Ampurdán desde la colonización griega a la conquista romana. Según el testimonio de los autores griegos y romanos contemporáneos, Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 12, p. 129‑214.
Ripoll, E. 1961: Contribución a una carta arqueológica submarina de Cataluña, Atti del II Congresso Internazionale di Archeologia Sottomarina, Albenga 1958, Bordighera, p. 246‑250.
Rojas Rabaneda, A. 2007: El poblament ibèric costaner del Baix Empordà i el seu paisatge, Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. Actes del Congrès sobre el Paisatge, vol. 1: 233‑243. https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/10777/PoblamentIbericCostaner.pdf?sequence=1&isAllowed=y
Rojas Rabaneda, A. 2025: Evolució cronològica, arquitectònica i urbanística del poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell, Baix Empordà), tesi doctoral, Universitat de Girona. https://www.tdx.cat/handle/10803/695820
Roqué, C.; Pallí, Ll. 1996: Sediments antics del litoral del Baix Empordá entre es Forn (Begur) i Vallpresona (Santa Cristina d’Aro), Estudis del Baix Empordá, núm. 15, p. 5‑33. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/272130
Tarradell, M. 1987: L’època romana a l’Empordà, Jornades d’Història de l’Empordà. Homenatge a J. Pella i Forgas, Patronat Francesc Eiximenis, Girona, p. 91‑98.
Tremoleda, J. 1987: La intervenció del forn de Palamós (Baix Empordà), El vi a l’Antiguitat: Economia, Producció i Comerç a la Mediterrània Occidental, Monografies Badalonines, 9, Badalona, p. 210‑216.
Tremoleda, J. 1996: Producció d’ámfores romanes al Baix Empordá. Els tallers de Palamós, Platja d’Aro i s’Agaró, Actes de les Jornades d’Homenatge a Lluís Esteva i Cruañas, Sant Feliu de Guíxols, p. 41‑46.
Tremoleda, J. 1998: Pvblivs Vsvlenvs Veiento, un magistrat narbonès amb propietats al nord de la Tarraconense, XI Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà, p. 231‑241.
Tremoleda, J. 2000a: Industria y artesanado cerámico de época romana en el nordeste de Cataluña (época augustea y altoimperial), BAR International series, 835, Oxford.
Tremoleda, J. 2000b: L’època antiga, a Gifre, P. (ed.), Història de l’Alt Empordà, Diputació de Girona, Girona, p. 111‑231.
Tremoleda, J. 2006: Les instal·lacions productives d’àmfores tarraconenses, a López Mullor, A. y Aquilué, X. (eds.), La producción i el comerç de les àmfores de la Provincia Hispania Tarraconensis. Homenatge a R. Pascual i Guasch, Monografies del MAC, 8, Barcelona, p. 113‑150.
Tremoleda, J.; Castanyer, P.; Santos, M.; Puigdevall, I. 2014: Les salaons i les indústries de salaó al Golf de Roses, a La salaó de peix à Empúries i l’Escala. Del garum a l’anxova, l’Escala, p. 27‑37.
Verdaguer, E. 1994: El poblat ibèric de Castell, col·lecció el Cau, 3, Palamós.
Vilà, M. del V. 1982: La ciudad romana de Blandae (carta arqueológica de la comarca de la Selva). Universidad de Barcelona, tesis doctoral, https://www.tesisenred.net/handle/10803/669513#page=1
Vivar, G. 2022: Ports i fondejadors. Empúries i Aiguablava, a Geli, R., Nieto, X., Vivar, G. (eds.), Naufragis. Història submergida, Barcelona, p. 141‑151.
Vivó, D.; Nolla, J.M.; Palahí, L. 2012: Excavacions al monestir de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà). Campanyes de 2010, Onzenes Jornades d’arqueologia de les comarques de Girona, Girona, p. 335‑349.
Zucchitello, M. 1978: Notes d’arqueologia de Catalunya. Tossa, Informació Arqueològica, 26, Barcelona, p. 36‑37.
Descàrregues
Publicat
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2025 Ramon Járrega Domínguez (Autor/a)
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
Com citar
