El poblament en època romana entre el cap de Begur i Blanes
Distribució del poblament i organització territorial
DOI:
https://doi.org/10.33115/a/29385296/2_05Keywords:
Costa del Baix Empordà i la Selva, poblament, època romana, activitat agrícola i comercial, adscripció territorialAbstract
La zona costanera de les comarques del Baix Empordà i la Selva constitueix una àrea geogràfica molt interessant, ja que es varen donar en la mateixa diferents concentracions de poblament en època romana. A més, va ser una zona d’important producció agrícola, com ho indiquen les restes de cel·les vinàries i la producció d’àmfores per a l’exportació durant el segle i dC. D’altra banda, abordem la problemàtica de l’adscripció territorial d’aquestes terres en època romana, en relació amb les ciutats d’Emporiae, Gerunda, Aquae Calidae i Blandae.
Downloads
References
Adroher, A. M. 1990: Análisis cronológico del yacimiento ibérico de Puig Castellet (Lloret de Mar) a partir de las cerámicas de barniz negro, Cypsela: revista de prehistòria i protohistòria, 8, p. 79‑85. https://raco.cat/index.php/Cypsela/article/view/119390
Aguilar A.; Olesti O.; Plana R. 1991: Cadastres romans a Catalunya. Empordà i Gironès, Cerdanya, Vallès Occidental, Tribuna d’Arqueologia, 1989‑1990, pp. 111‑124.
Agustí i Farjas, B; Burch i Rius, J.; Llinàs i Pol, J. 1998: Les sitges ibèriques de Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell, Baix Empordà), Estudis del Baix Empordà, 17, p. 43‑58. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/2721511991
Aicart, F. 2000: El final del món ibèric a la vall d ’Aro i Sant Feliu de Guíxols: estat de la qüestió, Estudis del Baix Empordà, 19, p. 17‑24. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/272183
Aicart, F. 2003: Una moneda procedent del poblat ibèric de Plana Basarda (Santa Cristina d’Aro), Estudis del Baix Empordà, 22, p. 5‑8. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/272264
Aicart, F. 2006: Un treball inèdit d’Agustí Casas i Vinyas sobre Pla de Palol (Platja d’Aro), Estudis del Baix Empordà, 25, p. 25‑32. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/272759
Aicart i Hereu, F.; Sagrera i Aradilla, J. 1993: Un forn romà a Solius (Santa Cristina d’Aro), Estudis del Baix Empordà, 12, p. 77‑83. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/271852
Aicart, F.; Nolla, J.M. 1993: Materials arqueològics de la basílica de Santa Cristina d’Aro, Estudis del Baix Empordà, 12, p. 73‑75. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/271851
Aicart, F.; Nolla, J.M. 1995: El jaciment tardo‑romà del carrer del Prior (Sant Feliu de Guixols), Estudis del Baix Empordà, 14, p. 99‑107. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/271886
Aicart, F.; Nolla, J.M.; Sagrera, J. 1999: L’església antiga de Santa Cristina d’Aro i els seus precedents. Una nova interpretació, Estudis del Baix Empordà, 18, p. 13‑34. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/272165
Aicart i Hereu, F.; Nolla i Brufau, J.M.; Vivó i Llorca, J. 2007: La Plana Basarda (Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà). Història i arqueologia d’un jaciment maleït, Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, Santa Cristina d’Aro.
Albà, M.; Grau, D.; Mallorquí, E.; Martínez, M.; Mundet, J. 2015: El camí de Sant Feliu de Guíxols, a Mallorquí, E. (coord) 2015: Cinquanta‑cinc llegües de passos oblidats i xarrabascos. Els camins històrics de la plana selvatana (la Selva i el Gironès), vol. 1. Santa Coloma de Farners: Centre d’Estudis Selvatans (Estudis i Textos, 18), p. 43‑104.
Albà, M.; Formiga, J.; Martínez 2016: El camí de Palamós a Hostalric per Llagostera i Vidreres, a Mallorquí, E. (ed.), Cinquanta‑cinc llegües de passos oblidats i xarrabascos. Els camins històrics de la plana selvatana (la Selva i el Gironès). Vol. 2. Els camins transversals, Santa Coloma de Farners: Centre d’Estudis Selvatans (Estudis i Textos, 19), p. 217‑238.
Anglada, L.; Burch, J.; Casas, S.; Codina, F.; de Prado, G.; Garcia, G.; Jiménez, M. P.; Lloveras, J. M.; Margall, J.; Nolla, J. M.; Palahí, Ll.; Palmada, G.; Punseti, D.; Prados, T.; Sagrera, J.; Vivó, D. 1998: L’establiment de Ses Alzines i la producció de via a la Vall de Tossa, El vi a l’antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental, II Colloqui Internacional d’Arqueologia (Badalona, 1998), Badalona, p. 438‑443.
Aquilué, X. 2020: Ánforas de producción tarraconense procedentes del poblado ibérico de Castell (Palamós, Girona), Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l’arquitectura. Homenatge al Dr. Alberto López Mullor, Barcelona, p. 237‑252. https://www.academia.edu/61480042/X_Aquilu%C3%A9_%C3%81nforas_de_producci%C3%B3n_tarraconense_procedentes_del_poblado_ib%C3%A9rico_de_Castell_Palam%C3%B3s_Girona_in_Estudis_sobre_cer%C3%A0mica_i_arqueologia_de_l_arquitectura_Homenatge_al_Dr_Alberto_L%C3%B3pez_Mullor_Barcelona_2020_237_252
Aquilué, X.; Amigo, X. 2008: El poblat ibèric de Castell (Palamós, Baix Empordà),
Guies del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Barcelona.
Arqueociència SCP 1997: El jaciment romà del Morè, Sant Pol de Mar, el Maresme, Generalitat de Catalunya, Barcelona.
Badia, J. 1970: Notícia sobre alguns jaciments arqueològics d’època romana a Palafrugell, Revista de Palafrugell, gener 1970, p. 9‑10.
Badia, J. 1977: L’arquitectura Medieval de l’Empordà. I. El Baix Empordà. Diputació Provincial de Girona, Girona.
Badia, J. 1993: Una peça singular d’època romana trobada a Llafranc, Estudis del Baix Empordà, 3, p. 1‑10. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/271440
Ball‑llosera, Ll.; Martinez, M.; Teixidor, R. 2016: El camí de Tossa a Anglès, per Caldes de Malavella, a Mallorquí, E. (ed.), Cinquanta‑cinc llegües de passos oblidats i xarrabascos. Els camins històrics de la plana selvatana (la Selva i el Gironès). Vol. 2. Els camins transversals, Santa Coloma de Farners: Centre d’Estudis Selvatans (Estudis i Textos, 19), p. 239‑268.
Barral, C. 1982: Catalunya des del mar, Barcelona.
Barti, A.; Plana, R. 1989a: Noves aportacions a l’estudi del jaciment romà de Llafranc, Cypsela, VII, p. 137‑146. https://www.raco.cat/index.php/Cypsela/article/view/119433
Barti, A.; Plana, R. 1989b: Sant Sebastià i Llafranc: dos exemples del poblament
antic al terme de Palafrugell, Palacio Frugelli, 1, p. 36‑44.
Barti, A.; Plana, R. 1993: La terrisseria d’època romana de Llafranc (Palafrugell, Girona), Cypsela, X, p. 87‑99.
Barti, A.; Plana, R. 2010: Un modelo de romanización en el litoral gerundense, Studia Historica. Historia Antigua, 7: 11‑23, + 4 figs. https://revistas.usal.es/uno/index.php/0213-2052/article/view/6262
Barti, A.; Plana, R.; Tremoleda, J. 2004: Llafranc romà, Quaderns de Palafrugell, Ajuntament de Palafrugrell, Diputació de Girona. https://www.palafrugell.cat/images/business_directory/documents/publicacions-edicions/el_llafranc_roma.pdf
Blázquez y Delgado‑Aguilera, A. 1894: Las costas de España en época romana, Boletín de la Real Academia de la Historia, 24, p. 385‑430.
Botet i Sisó, J. 1913: La provincia de Gerona (Geografia General de Catalunya dirigida per F. Carreras Candi), Barcelona.
Botey i Serra, J. 2007: El camí a Calonge pel Coll de la Ganga: primera via romana a Hispània?, Revista de Girona, 243, juliol‑agost 2007, p. 41‑45.
Bouzas, M.; Burch, J.; Nolla, J.M. 2021: Catàleg de monedes de la vil·la romana de Pla de Palol (Castell‑Platja d’Aro), Estudis del Baix Empordà, 40, p. 13‑57. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/420562
Bouzas, M.; Burch, J.; Moner, E.; Vivó, D. 2024: Excavacions arqueològiques a la vil·la romana del Collet (Calonge i Sant Antoni). Bienni 2022‑2023, a Burch, J., Buxó, R., Codina, F., Cortal, E., Frigola, J., Fuertes, M. i Mataró, M. (curs.), Dissetenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Girona, p. 170‑172.
Bouzas, M.; Burch, J.; Julià, R.; Moner, E.; Pons, P.; Solà, J.; Riera, S.; Vivó, D. 2025: Geomorphological Analysis of the Coast of the Collet Roman Maritime Villa and its Collet Est Pottery Workshop (Calonge I Sant Antoni, Catalonia), Journal of Maritime Archaeology, https://doi.org/10.1007/s11457-025-09460-8
Burch, J.; Casas, J.; Castanyer, P.; Costa, A.; Nolla, J.M.; Palahí, Ll.; Sagrera, J.; Simon, J.; Tremoleda, J.; Varenna, A.; Vivó, D.; Vivo, J. 2013: L’alt imperi al nord‑est del Conuentus Tarraconensis. Una visió de conjunt, Universitat de Girona‑Documenta Universitaria, Girona.
Burch, J.; Casas, J.; Costa, A.; Nolla, J.M.; Palahí, Ll.; Rojas, T.; Sagrera, J.; Vivó, D.; Vivó, J. 2010: Pla de Palol o Platja de n’Artigues, a Nolla, J.M.; Palahí, Ll.; Vivó, J. (eds.): De l’oppidum a la ciuitas. La romanització inicial de la Indigècia. Universitat de Girona, Girona, p. 247‑248.
Burch, J.; Jiménez, F.; Nolla, J.M.; Palahí, Ll. 2005: El fundus de Turissa entre el segle aC i l’ dC. Arqueologia de dos establiments rurals. Mas Carbotí i Ses Alzines, Estudis Arqueològics 6, Universitat de Girona, Girona. file:///D:/Mas%20Carbot%C3%AD%20i%20Ses%20Alzines%20-%20estudis_arqueologics_6.pdf
Burch, J.; Jiménez, F.; Nolla, J.M.; Palahí, Ll.; Sagrera, J. 2000: L’establiment romà de Mas Carbotí (Tossa de Mar, La Selva, 5 Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona (Olot), Girona, p. 124‑127.
Burch, J.; Mundet, J.; Nolla, J.M.; Sagrera, J. 2000: Prospeccions arqueològiques al terme municipal de Tossa de Mar (La Selva), 5 Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona (Olot), Girona, p. 161‑162.
Burch, J.; Nolla, J.M.; Palahí, L.; Sagrera, J.; Vivó, D. 1998: L’establiment vitivinícola de Ses Alzines (Tossa de Mar), Quaderns de la Selva, 10, p. 21‑33. https://raco.cat/index.php/QuadernsSelva/issue/view/2160
Burch, J.; Nolla, J.M.; Palahí, L.; Sagrera, J.; Sureda, M.; Vivó, D. 2001: Els banys privats de la vil·la romana de Pla de Palol a Platja d’Aro, Estudis del Baix Empordà, 20, p. 11‑36. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/272195
Burch, J.; Nolla, J.M.; Palahí, Ll.; Amich, N.; Canal, E.; Casas, J.; Castanyer, P.; Sagrera, J.; Sureda, M.; Tremoleda, J.; Vivó, D.; Costa, A.; Prat, J.; Simon, J., Varenna, A. 2016: Baix Imperi i antiguitat tardada al sector nord‑oriental de la prouincia Tarraconensis. De l’adveniment de Dioclecià a la mort de Carlemany (284‑814), Universitat de Girona‑Documenta Universitaria, Girona.
Burch, J.; Nolla, J.M.; Tremoleda, J. 2015: La alfarería romana del Collet Est (Calonge, Girona), BAR, International Series, 2770, Oxford.
Burch, J.; Rojas, A.; Sagrera, J. 2003: Noves aportacions per al coneixement del poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda (Llafranc, Palafrugell), Estudis del Baix Empordà, 22, p. 9‑54. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/272265
Burch, J.; Rojas, A. 2008‑2009: L’assentament ibèric de Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell, Baix Empordà), Tribuna d’Arqueologia 2008‑2009, Barcelona, p. 45‑58. https://calaix.gencat.cat/handle/10687/91727#page=1
Burgueño, E. 2000: Les àmfores Dressel 20 de Blandae. El comerç d’oli de la Bètica a la comarca de la Selva, Quaderns de la Selva, 12, p. 161‑168 (+ 4 figs.). https://raco.cat/index.php/QuadernsSelva/issue/view/2162
Burgueño, E.; Vilà, M. V. 1996: El poblat ibèric de Montbarbat. Aproximació a l’estudi del territori al curs inferior de la Tordera en època ibèrica, Quaderns de la Selva, 9, p. 55‑78, +6 figs. https://www.raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/view/26026
Burgueño, E.; Vilà, M. V. 2000: Parvum oppidum civium romanorum. Les restes romanes de Blanes, Blanda, 3, Blanes, p. 29‑37.
Buxó, R.; Tremoleda, J. 2002: La bòbila romana de Fenals (Lloret de Mar), Lloret de Mar.
Caja, M.J. 2002: Les sitges ibèriques del vial del port de Palamós, Baix Empordà, Sisenes Jornades d’Arqueologia de les comarques de Girona, Sant Joan de les Abadesses, p. 137‑139.
Calzada i Oliveras, J.; Esteva i Cruañas, Ll. 1984: Sant Feliu l’africà i Sant Feliu de Guíxols, Estudis del Baix Empordà, 3, p. 11‑70. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/271441
Caner, P. 1949: Calonge arqueológico, Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, 4, p. 311‑317. https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53532/63968
Caner, P. 1955: Onomástica de Calonge, Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, 10, p. 269‑284. https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53846/64056
Caner, P. 1956: Nuevos hallazgos calongenses, Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, 11, p. 265‑268. https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53646/64068
Caner, P. 1981: L’origen del nom de Calonge, la seva avaluació i l’escut de la vila, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 25(II), p. 591‑599. https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53936/64358
Caner, P. 1983: La vall de Calonge, Sant Antoni de Calonge.
Caravaca, J.; Codina, F.; Margall, J.; Prado, G.; Punseti, D. 1996: Excavacions al poblat ibèric de Castell Barri, III Jornades d’arqueologia de les comarques de Girona, Santa Coloma de Farners (la Selva), p. 126‑133.
Carmona, M.C. 2024: Intervenció arqueològica a la finca de Sant Bonós número 22 de Blanes (Blanes, la Selva), a Burch, J., Buxó, R., Codina, F., Cortal, E., Frigola, J., Fuertes, M. i Mataró, M. (curs.), Dissetenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Girona, p. 153‑154.
Casas i Genover, J. 1985: Les vies de comunicació romanes al Pirineu Català oriental, 5è Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. XXII centenari del pas d’Anníbal pel Pirineu, Puigcerdà, p. 39‑60.
Casas, J.; Castanyer, P.; Nolla, J.M.; Tremoleda, J. 1995: El món rural d’época romana a Catalunya. L’exemple del Nord‑est, Girona.
Castanyer, P.; Nolla, J.M.; Tremoleda, J. 2009: La producció vinícola en època romana a les comarques gironines, a Prevosti, M. i Martín i Oliveras, A. (eds) El vi tarraconense i laietà: ahir i avui. Actes del simpòsium. Documenta, 7, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Tarragona, p. 43‑60.
Christol, M.; Plana Mallart, R. 1997: Els negotiatores de Narbona i el vi català, Faventia, 19/2, p. 75‑95.
Cid Priego, C. 1954: Dos sepulcros turriformes romanos en la provincia de Gerona, Caesaraugusta, 5, p. 61‑84.
Compte Freixenet, A. 1974: Sobre els límits de l’Empordà, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 22, p. 297‑336. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5083530
De Prado, G. 2002: Control arqueològic a la plaça del Mercat de Sant Feliu de Guíxols, Sisenes Jornades d’Arqueologia de les comarques gironines, Sant Joan de les Abadesses, p. 251‑252.
Del Castillo, A. 1939: La Costa Brava en la Antigüedad, en particular la zona entre Blanes y San Feliu Guíxols: la villa romana de Tossa (estudio de conjunto), Ampurias, I, p. 186‑267.
Espadalé, J., Rocas, X. 1989: Noves aportacions al coneixement de l’ocupació del territori de Palafrugell en època romana, Palacio Frugelli. Miscel·lània, Palafrugell, p. 64‑77.
Esteva, Ll. 1966: Un horno alfarero de época romana en Playa de Aro, Ancora, 965, Sant Feliu de Guixols, p. 34‑35. https://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/viewer.vm?id=0000048142&page=37&search=&lang=ca&view=premsa
Esteva, Ll. 1983: Ceramica hispano‑romana recollida en el subsol del monestir de Sant Feliu de Guixols, Estudis sobre temes del Baix Empordà, 2, p. 41‑60. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/271429
Esteva i Cruañas, Ll. 1990: Bell‑lloc d’Aro. Restauració de l’església (1959‑1962) i excavacions efectuades (1982‑1986), Estudis del Baix Empordà, 9, p. 63‑114. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/271511
Esteva, Ll. 1993a: Jaciments del Bosc d’en Rabell (segles i‑ii dC), Estudis del Baix Empordà, 12, p. 219‑222. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/271857
Esteva, Ll. 1993b: Cal Pitxo (segles i‑iii dC), Estudis del Baix Empordà, 12, p. 222‑224. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/271857
Esteva i Cruañas, Ll. 1993c: Excavacions a la basílica de Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà) (1962‑1966), Estudis del Baix Empordà, 12, p. 57‑72. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/271850
Esteva, Ll.; Pallí, Ll. 1995: Els llocs de la Vall d’Aro, Gissalis i el monestir guixolenc (881‑1199), Museu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. https://arxiumunicipal.guixols.cat/attachments/arxiu_guixols_palli_esteva_vall_aro_monestir.pdf
Esteva, Ll.; Pascual, R. 1962: Materiales de procedencia submarina depositados en el Museo Municipal de Sant Feliu de Guíxols, Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, 15, p. 281‑292. https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53722
Esteva, Ll.; Vilaret, J. 1987: Monedes anteriors al s. V d.C. trobades a Sant Feliu i a les seves rodalies, Estudis sobre temes del Baix Empordà, 6, p. 103‑117. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/271484
Florensa i Jaumandreu, J. 1990: Catàleg arqueològic de la serra de Cadiretes, Quaderns de la Selva, 3, p. 21‑34. https://raco.cat/index.php/QuadernsSelva/issue/view/2148
Foerster, F. 1982: El yacimiento arqueológico subacuático de Los Ullastres, Vida Submarina 10, Barcelona, p. 34‑41.
Foerster, F. Pascual, R.; Barberà, J. 1987: El pecio romano de Palamós. Excavación arqueológica submarina, Centro de Recuperacion e Investigaciones Submarinas (CRIS), Barcelona.
Formiga, J.; Mallorquí, E. 2016: De Lloret de Mar i Blanes a Santa Coloma de Farners, per Maçanet de la Selva, a Mallorquí, E. (ed.), Cinquanta‑cinc llegües de passos oblidats i xarrabascos. Els camins històrics de la plana selvatana (la Selva i el Gironès). Vol. 2. Els camins transversals, Santa Coloma de Farners: Centre d’Estudis Selvatans (Estudis i Textos, 19), p. 317‑336.
Formiga, J.; Teixidor, R. 2016: El Camí del Peix: de Blanes a Anglès, per Vidreres, Sils i Vallcanera, a Mallorquí, E. (ed.), Cinquanta‑cinc llegües de passos oblidats i xarrabascos. Els camins històrics de la plana selvatana (la Selva i el Gironès). Vol. 2. Els camins transversals, Santa Coloma de Farners: Centre d’Estudis Selvatans (Estudis i Textos, 19), p. 289‑316.
Geli, R.; Mauri, G.; Mayoral, J. 2020: El derelicte Illes Formigues II (Palafrugell, Baix Empordà), 15 Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Girona, p. 211‑215.
Geli, R.; Mauri, G.; Mayoral, J.; Blasco, S. 2022: El derelicte Illes Formigues I. Resultats de la campanya de re‑localització i valoració de l’estat de conservació del derelicte, a Burch, J., Buxó, R., Frigola, J. Fuertes, M. i Mataró, M. (cur.), Setzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Girona, p. 154‑157.
Giner, D., Llinàs, J. 2024: Urbs de Blandae. Intervenció al carrer Llarg, 28 (Blanes, la Selva), a Burch, J., Buxó, R., Codina, F., Cortal, E., Frigola, J., Fuertes, M. i Mataró, M. (curs.), Dissetenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Girona, p. 163‑165.
Jara i Albertí, V. 2017: Petjades romanes a Santa Cristina, Revista del Baix Empordà, 56, p. 25‑29. https://drive.google.com/file/d/1hACg82u0yk1IUJgvA8y0Akyga_XSLfJV/view
Járrega Domínguez, R. 2000: El poblament rural i l’origen de les villae al nord‑est d’Hispania durant l’època romana republicana (segles ii‑i aC), Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 21, p. 271‑302.
Járrega Domínguez, R. 2001: Una llàntia tardoantiga amb decoració de tema cristià procedent de la vil‑la romana de Pla de Palol (Platja d’Aro, Baix Empordá), Estudis del Baix Empordà, 20, p. 37‑48. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/272196
Járrega Domínguez, R. 2009: La producció vinícola i els tallers d’àmfores a l’ager tarraconensis i l’ager dertosanus, a Prevosti, M. i Martín, A. (eds.), El vi tarraconense i laietà: ahir i avui. Actes del simpòsium, sèrie Documenta, 7, Tarragona, p. 99‑123.
Járrega Domínguez, R. en prensa: Les àmfores romanes de producció hispànica a les costes del Baix Empordà. Les col·leccions del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols i del Museu de la Pesca de Palamós, Estudis del Baix Empordà, 43.
Járrega Domínguez, R; Clariana i Roig, J.F. 1994: Restes arquitectòniques d’època romana i un petit context estratigràfic tardo‑antic trobats al carrer de les Espenyes (Mataró), X Sessió d’Estudis Mataronins, Mataró, p. 33‑46. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7745184; https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113354.
Járrega Domínguez, R; Colom Mendoza, E. 2019: El comerç del vi laietà procedent del Maresme cap a Itàlia en època romana, Laietania, 20. Actes del 1r. Simpòsium d’arqueologia laietana, p. 147‑156.
Junta Tècnica del Museu 2000: Troballes arqueològiques a la Plaça del Mercat, L’Arjau, 37 , p. 17‑18. Sant Feliu de Guíxols.https://arxiumunicipal.guixols.cat/publicacions/revista-l-arjau/6181-informatiu-de-l-arxiu-i-museu-num-3-febrer-2023.html
Llach, E.; Llinàs, J. 2024: Una fossa d’època visigòtica a la cantonada entre els carrers Sant Bonós i Llarg (Blanes, la Selva), a Burch, J., Buxó, R., Codina, F., Cortal, E., Frigola, J., Fuertes, M. i Mataró, M. (curs.), Dissetenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Girona, p. 223‑225.
Llinàs, J. 1994: Intervenció d’urgència al poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell, Baix Empordà), II Jornades d Arqueologia de les Comarques de Girona, Torroella de Montgrí, p. 57‑62.
Llinàs, J. 1996a: Els segles iii‑ii aC a Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell). Hàbitat, sitges i abandonament, Estudis Guixolencs, 11, p. 35‑39.
Llinàs, J. 1996b: Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell, Baix Empordà). Intervenció de 1994‑1995, III Jornades d Arqueologia de les Comarques de Girona, Sta. Coloma de Farners, p. 126‑133.
Llinàs, J. 1996c: Els segles ii‑i aC a Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell). Hàbitat, sitges i abandonament, Homenatge a Lluís Esteva i Cruañas, Estudis Guixolencs, II, Sant Feliu de Guíxols, p. 35‑39.
Llinàs, J. 2008: Intervenció arqueològica a Sant Quirze (Lloret de Mar, la Selva), IX Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, l’Escala‑Empúries, 2008, p. 325‑328.
Llinàs, J. 2014: El magatzem de dolia del Mas Guàrdies (Palamós, Baix Empordà), a Frigola, J.(ed.), Dotzenes jornades d’arqueologia de les comarques de Girona, Besalú, p. 249‑251.
Llinàs, J. 2016: Santa Cristina i Lloret de Mar a l’alta edat Mitjana, Quaderns de la Selva, 28, p. 113‑129. https://raco.cat/index.php/QuadernsSelva/issue/view/27048
Llinàs, J. 2017: Sant Sebastià de la Guarda, Gavarres, 31, p. 86‑87.
Llinàs, J. 2020: Desenterrant la història: les primeres cases de l’urbs romana d’Aquae Calidae, Quaderns de la Selva, 32, p. 7‑31. https://raco.cat/index.php/QuadernsSelva/issue/view/31075
Llinàs, J. 2022a: Les excavacions de 2021‑2022 a la carretera de Llagostera (Aquae Calidae - Caldes de Malavella, la Selva), a Burch, J., Buxó, R., Frigola, J. Fuertes, M. i Mataró, M. (cur.), Setzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Girona, p. 150-153.
Llinàs, J. 2022b: Intervencions arqueològiques de l’any 2021 a la vil·la romana dels Ametllers (Tossa de Mar, la Selva), a Burch, J., Buxó, R., Frigola, J. Fuertes, M. i Mataró, M. (cur.), Setzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Girona, p. 177‑180.
Llinàs, J. 2023: Un sector de l’urbs de Blandae al jaciment de la Penya dels Padrets (Blanes, la Selva), a Burch, J.; Nolla, J.M.; Tremoleda, J. (eds.), El gran canvi. La fundació de les primeres ciutats romanes al nord‑est de la Hispània Citerior, Documenta Universitaria, Girona, p. 63‑70.
Llinàs, J. 2024a: Urbs de Blandae (Blanes, la Selva). Excavacions dels anys 2022 i 2023 a la Penya dels Padrets, a Burch, J., Buxó, R., Codina, F., Cortal, E., Frigola, J., Fuertes, M. i Mataró, M. (curs.), Dissetenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Girona, p. 159‑162.
Llinàs, J. 2024b: Excavacions arqueològiques dels anys 2022 i 2023 a la vil·la romana dels Ametllers (Tossa de Mar, la Selva), a Burch, J., Buxó, R., Codina, F., Cortal, E., Frigola, J., Fuertes, M. i Mataró, M. (curs.), Dissetenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Girona, p. 190‑193.
Llinàs, J. 2024c: Un conjunt ceràmic del segle vi dC a Blanes (la Selva), Actes del VI Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna, Roses; Girona, p. 101‑109.
Llinàs, J.; Merino, J. 1991: La romanització a la Selva: noves dades, Quaderns de la Selva, 4, p. 17‑33. https://raco.cat/index.php/QuadernsSelva/issue/view/2149
Llinàs, J.; Merino, J.; Montalbán, C. 2004: Les termes romanes de Sant Grau (Caldes de Malavella). Novetats arran de les excavacions de 2002, Quaderns de la Selva, 16, p. 69‑89. https://raco.cat/index.php/QuadernsSelva/issue/view/2167
Llinàs, J.; Montalbán, C. Ramírez, A.; Sureda, M. 2000: L’Hort d’en Bach (Maçanet de la Selva), del segle aC a l’any 2000, Estudis i Textos, 7, Centre d’Estudis Selvatans, Santa Coloma de Farners.
Llinàs, J.; Sagrera, J. 1993: Una construcció alt‑imperial a Llafranc. Fases, estratigrafia i materials, Cypsela, X, p. 105‑127. https://raco.cat/index.php/Cypsela/article/view/119163
Llorens, J. M., Pons, E. 1987: El recinte fortificat ibèric de Puig Castellet (Lloret de Mar, la Selva). Excavacions 1975‑1986, Tribuna d’Arqueologia, Barcelona, 1986‑87, p. 49‑58.
López, A. 1992: Les primeres estratigrafies a la vil·la romana dels Ametllers, Tossa (Selva), Tribuna d’Arqueologia, 1990‑91, Barcelona, p. 73‑95.
López, A.; Baldomà, M.; Clua, M.; Estany, I.; Gumà, M.M.; Martín, A.; Niño, V.; Solé, X.; Viñas, J.; Zucchitello, M. 2001: Les excavacions de 1985‑1989 y 1992 a la vil·la romana dels Ametllers, Tossa (Selva). Tossa de Mar: Patronat de la vil·la romana dels Ametllers, Ajuntament de Tossa de Mar.
López, A.; Batista, R.; Zucchitello, M. 1987: La producción vitivinícola de la Tarraconense. Algunos ejemplos sintomáticos, El vi a l ‘antiguitat. Economia, producció i comen; al Mediterrani occidental. Actes del 1 Col·loqui d’Arqueologia Romana, Badalona, 1985, Monografies Badalonines, 9, Badalona, p. 319‑325.
López, A.; Zucchitello, M.; Fierro, X. 1985: Resultats de la primera campanya d’excavacions a la vil·la romana de Mas Carbotí (Tossa, la Selva), lnformació Arqueológica, 44, Barcelona, p. 38‑43.
Mallorquí, E. 2000: Les Gavarres a l’edat mitjana. Poblament i societat d’un massís del nord‑est català, Biblioteca d’Història Rural, Col·lecció Estudis 2, Associació d’Història Rural de les Comarques de Girona, Girona.
Mallorquí, E. 2015: Els camins històrics de la Selva, de la via Augusta a mitjans del segle xix, a Mallorquí, E. (coord.), Cinquanta‑cinc llegües de passos oblidats i xarrabascos. Els camins històrics de la plana selvatana (la Selva i el Gironès). Vol. 1. Els camins vers la ciutat de Girona, Santa Coloma de Farners: Centre d’Estudis Selvatans (Estudis i Textos, 18), p. 11‑40.
Mallorquí, E. 2016: La xarxa viària de la Selva, entre l’arqueologia, la geografia i la història, a Mallorquí, E. (ed.), Cinquanta‑cinc llegües de passos oblidats i xarrabascos. Els camins històrics de la plana selvatana (la Selva i el Gironès). Vol. 2. Els camins transversals, Santa Coloma de Farners: Centre d’Estudis Selvatans (Estudis i Textos, 19), p. 11‑20.
Martín, i Ortega, M. A. 1977: Aportacions a l ’estudi del poblat ibèric de Castell (La Fosca, Palamós), Actes de l ’Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, Sant Feliu de Guíxols, p. 239‑247.
Martín i Ortega, M. A. 1979‑80: Dos forns antics de ceràmica: els d’Orriols i Sant Miquel de Fluvià, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 25.1, p. 97‑105, https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53888.
Martín Menéndez, A. 2008: Àmfores tarraconenses i bètiques en els derelictes de mitjan segle i a.C. a la costa catalana, Actes du Congrès International de la SFECAG, L’Escala‑Empúries, 1‑4 mai 2008, Marsella, p. 123‑127.
Martín Roig, G. 2017: Assentaments i establiments d’època romana a Palamós i Vall‑llobrega, Revista del Baix Empordà, 56, p. 34‑42. https://drive.google.com/file/d/1hACg82u0yk1IUJgvA8y0Akyga_XSLfJV/view
Martínez i Comas, M. 2014: El Camí Vell de Tossa a Santa Coloma. Canvis de recorregut del camí del Pelegrí de Tossa, Quaderns de la Selva, 26, p. 73‑95. https://raco.cat/index.php/QuadernsSelva/issue/view/21814
Martínez, M. 2016: Noves hipòtesis sobre l’origen, els límits i les advocacions de la parròquia de Caldes, Quaderns de la Selva, 28, p. 19‑39. https://raco.cat/index.php/QuadernsSelva/issue/view/27048
Martínez, M.; Teixidor, R. 2016: El camí del Pelegrí: de Tossa a Santa Coloma de Farners, a Mallorquí, E. (ed.), Cinquanta‑cinc llegües de passos oblidats i xarrabascos. Els camins històrics de la plana selvatana (la Selva i el Gironès). Vol. 2. Els camins transversals, Santa Coloma de Farners: Centre d’Estudis Selvatans (Estudis i Textos, 19), p. 269‑288.
Mas, J.; Pallí, Ll.; Bach, J. 1989: Geologia de la Plana del Baix Empordà, Estudis Baix Emporda, 8, p. 5‑43. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/271498
Mauri Galí, G. 2019: L’excavació subaquàtica del derelicte romà Ullastres I durant
la dècada dels anys 70, Estudis del Baix Empordà, 38, p. 23‑41. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/365007
Mayer, M. 2010: El problema de las Aquae Calidae del norte del conventus Tarraconensis, Serta Palaeohispanica J. de Hoz Palaeohispanica, 10, p. 303‑317.
Mayoral, J.; Mauri, G. 2022: Illes Formigues II. Una excavació arqueològica a profunditat, a Geli, R., Nieto, X., Vivar, G. (eds.), Naufragis. Història submergida, Barcelona, p. 163‑175.
Merino, J. 2022: Intervenció arqueològica al Puig de Serra del Rei (Tossa de Mar, la Selva), a Burch, J., Buxó, R., Frigola, J. Fuertes, M. i Mataró, M. (cur.), Setzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Girona, p. 132‑134.
Merino, J.; Nolla, J. M.; Santos, M. 1994: Aquae Calidae, presència romana a la Selva. Santa Coloma de Farners: Centre d’Estudis Selvatans (Estudis i Textos, 3).
Merino, J.; Vargas, A. 2020: Les Gavarres a l’Antiguitat: el poblament en el massís i el seu entorn immediat a época ibèrica i romana, Consorci de les Gavarres,https://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/https://www.gavarres.cat/wp-content/uploads/2023/08/Habitats-i-especies-dinteres.pdf
Nolla, J.M. (ed.) 2002: Pla de Palol. Un establiment romà de primer ordre a Platja d ’Aro, Ajuntament de Castell‑Platja d ’Aro.
Nolla, J.M. 2006: La producció de les àmfores tarraconenses a la Catalunya septentrional, a López Mullor, A. i Aquilué, X. (eds.): La producción i el comerç de les àmfores de la Provincia Hispania Tarraconensis. Homenatge a R. Pascual i Guasch, Monografies del MAC, 8, Barcelona, p. 163‑175.
Nolla, J.M.; Aicart, F.; Esteva, Ll. 1990: El forn de terrissa de S’Agaró i l’establiment romà de la Finca Alzina, Estudis del Baix Empordà, 9, pp 37‑62. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/271510
Nolla, J.M.; Canes, J.M.; Rocas, X. 1982: Un forn romà de terrissa a Llafranc (Palafrugell, Baix Empordà). Excavacions de 1980‑1981, Empúries, 44, p. 147‑183. https://www.raco.cat/index.php/Empuries/article/view/118171
Nolla, J.M.; Casas, J. 1984: Carta arqueològica de les comarques de Girona. El poblament d’època romana al nord‑est de Catalunya, Girona.
Nolla, J.M.; Casas, J. 2005: Llafranc (Palafrugell, Baix Empordà), Estudi General, 2005, 25, p. 145‑152. https://raco.cat/index.php/EstudiGral/article/view/43855.
Nolla, J.M.; Casas, J.; Santamaria, P.; Oliart, C. 2005: La necròpoli oriental del Collet de Sant Antoni, a Nolla, J.M., Santamaria, P. i Casas, J. (eds.), In suo Fundo. Els cementiris rurals de les antigues ciuitates d’Emporiae, Gerunda i Aquae Calidae. Estudi General, 25, p. 11‑103.
Nolla, J.M.; Esteva, Ll.; Aicart, F. 1989: El poblat iberic dels Guixols (segles iv a.C.‑i d.C.), Estudis del Baix Empordà, 8, p. 45‑116. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/271500
Nolla, J.M.; Palahí, Ll. 2012: El jaciment arqueològic de Santa Maria de Bell‑lloc (Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà). Noves excavacions (2008‑2009) i noves dades, Estudis del Baix Empordà, 31, p. 9‑46. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/273067
Nolla, J. M.; Palahí, Ll. 2018: Tres vil·les republicanes a l’extrem nordoriental de la Citerior, Revista d’arqueologia de Ponent, 28, p. 47‑62. https://www.rap.udl.cat/ca/rap-digital/Tots-els-numeros/RAP-28/
Nolla, J.M.; Palahí, Ll.; Burch, J. 1998: L’abandonament de l’oppidum de Castell, Estudis del Baix Empordà, 17, p. 59‑78. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/272152
Nolla, J. M.; Prados, A.; Rojas, A.; Santamaria, P.; Soler, A. 2004: La terrisseria romana de Collet de Sant Antoni de Calonge, Setenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, La Bisbal d’Empordà, p. 193‑200.
Nolla, J.M; Santamaria, P.; Sureda, M. 2002: Excavacions arqueològiques al Collet de Sant Antoni de Calonge, Estudis del Baix Empordà, 21, p. 87‑112. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/272253
Nolla, J.M; Santamaria, P.; Sureda, M.; Burch, J.; Sagrera, J. 2002: Excavacions arqueològiques al Collet de Sant Antoni de Calonge, Sisenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines, Sant Joan de les Abadesses, p. 201‑207.
Nolla, J.M.; Vivo, J. 2009: La cupa sota l’esglesia del monestir de Sant Feliu de Guixols, Estudis del Baix Empordà, 28, p. 9‑26. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/272918
Oliva, M. 1947: El poblado ibérico de Castell Barri (Calonge), Ampurias, IX‑X, p. 188‑193.
Oliva, M. 1961: Estado actual de la arqueología submarina en la Costa Brava (Gerona, España). Ultimas prospecciones y hallazgos. Avance para un estudio de conjunto, Atti del II Congresso Internazionale di Archeologia Sottomarina (Albenga 1958), Bordiguera, p. 221‑245.
Palahí, L. 2007: La tecnologia al servei de l’otium. La pars urbana de la vil·la dels Ametllers (Tossa de Mar), Empúries, 55, p. 67‑92. https://doi.org/DOI.10.21001/rap.2018.28.1
Palahí, Ll.; Burch, J. 2017: La vil·la romana del Collet de Sant Antoni de Calonge, Revista del Baix Empordà, 56, p. 10‑15. https://drive.google.com/file/d/1hACg82u0yk1IUJgvA8y0Akyga_XSLfJV/view
Palahí, Ll.; Nolla, J.M. 2010: Felix Turissa. La v il·la romana dels Ametllers i el seu fundus (Tossa de Mar, la Selva), Documenta, 12, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Tarragona.
Palol, P. de 1977: El Baix Imperi a Sant Feliu de Guixols. Introducció al món medieval, XX Assemblea Intercomarcal d Estudiosos (Sant Feliu de Guíxols, 1976), Sant Feliu de Guíxols, p. 37‑42.
Palol, P. de 1999: Basilica de Bell‑lloc d ’Aro, Del romà al romànic. Història, art i cultura de la Tarraconense mediterrània entre els segles i , a cura de P. de Palol i A. Pladevall, p. 194‑195.
Pella i Forgas, J. 1883: Historia del Ampurdán. Historia de la civilización en las comarcas del nordeste de Cataluña, Barcelona.
Pla, J. 1941: La Costa Brava. Barcelona (consultada la 5ª reed., 1965).
Pla, J. 1968: El meu país, Obra Completa, vol. 7, Barcelona.
Pons Guri, J.M. 1989: Recull d’estudis d’història jurídica catalana, vol. 3, Fundació Noguera, Barcelona.
Pons, E.; Llorens, J. M. ; Toledo, A. 1989: Le haumeu fortifié du Puig Castellet a Lloret de Mar (Girona, Espagne), Documents d’Archéologie Méridionale, 12, p. 191‑222.
Pons, E.; Toledo, A.; Llorens, J. M. 1981: El recinte fortificat ibèric de Puig‑Castellet‑Lloret de Mar, Sèrie Monogràfica, 3, Centre d’Investigacions Arqueolôgiques, Girona.
Prados Muñoz, A. 2011: La intervenció arqueològica a l’església i la plaça del monestir de Sant Feliu de Guíxols, Estudis del Baix Empordà, 30, p. 54‑82. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/273059
Prat, M.; Burch, J.; Vivó, D. 2020: La vil·la romana del Collet de Sant Antoni de Calonge (Calonge, Baix Empordà), a Burch, J., Buxó, R., Frigola, J., Fuertes, M., Manzano, S. i Mataró, M. (eds.), Quinzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Castelló d’Empúries, Girona, p. 239‑242.
Prat, M.; Burch, J.; Vivó, D. 2022: La vil·la romana del Collet (Calonge i Sant Antoni, Baix Empordà), a Burch, J., Buxó, R., Frigola, J. Fuertes, M. i Mataró, M. (cur.), Setzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Girona, p. 169‑172.
Prat Vilà, M.; Palahí Grimal, Ll.; Nolla Brufau, J.M. 2018: Una vil·la romana paradigmàtica al Collet de Sant Antoni (Calonge). Primeres impressions, Estudis del Baix Empordà, 37, p. 47‑75. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/347519
Pujol, A. 1977: El Ampurdán desde la colonización griega a la conquista romana. Según el testimonio de los autores griegos y romanos contemporáneos, Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 12, p. 129‑214.
Ripoll, E. 1961: Contribución a una carta arqueológica submarina de Cataluña, Atti del II Congresso Internazionale di Archeologia Sottomarina, Albenga 1958, Bordighera, p. 246‑250.
Rojas Rabaneda, A. 2007: El poblament ibèric costaner del Baix Empordà i el seu paisatge, Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. Actes del Congrès sobre el Paisatge, vol. 1: 233‑243. https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/10777/PoblamentIbericCostaner.pdf?sequence=1&isAllowed=y
Rojas Rabaneda, A. 2025: Evolució cronològica, arquitectònica i urbanística del poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell, Baix Empordà), tesi doctoral, Universitat de Girona. https://www.tdx.cat/handle/10803/695820
Roqué, C.; Pallí, Ll. 1996: Sediments antics del litoral del Baix Empordá entre es Forn (Begur) i Vallpresona (Santa Cristina d’Aro), Estudis del Baix Empordá, núm. 15, p. 5‑33. https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/272130
Tarradell, M. 1987: L’època romana a l’Empordà, Jornades d’Història de l’Empordà. Homenatge a J. Pella i Forgas, Patronat Francesc Eiximenis, Girona, p. 91‑98.
Tremoleda, J. 1987: La intervenció del forn de Palamós (Baix Empordà), El vi a l’Antiguitat: Economia, Producció i Comerç a la Mediterrània Occidental, Monografies Badalonines, 9, Badalona, p. 210‑216.
Tremoleda, J. 1996: Producció d’ámfores romanes al Baix Empordá. Els tallers de Palamós, Platja d’Aro i s’Agaró, Actes de les Jornades d’Homenatge a Lluís Esteva i Cruañas, Sant Feliu de Guíxols, p. 41‑46.
Tremoleda, J. 1998: Pvblivs Vsvlenvs Veiento, un magistrat narbonès amb propietats al nord de la Tarraconense, XI Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà, p. 231‑241.
Tremoleda, J. 2000a: Industria y artesanado cerámico de época romana en el nordeste de Cataluña (época augustea y altoimperial), BAR International series, 835, Oxford.
Tremoleda, J. 2000b: L’època antiga, a Gifre, P. (ed.), Història de l’Alt Empordà, Diputació de Girona, Girona, p. 111‑231.
Tremoleda, J. 2006: Les instal·lacions productives d’àmfores tarraconenses, a López Mullor, A. y Aquilué, X. (eds.), La producción i el comerç de les àmfores de la Provincia Hispania Tarraconensis. Homenatge a R. Pascual i Guasch, Monografies del MAC, 8, Barcelona, p. 113‑150.
Tremoleda, J.; Castanyer, P.; Santos, M.; Puigdevall, I. 2014: Les salaons i les indústries de salaó al Golf de Roses, a La salaó de peix à Empúries i l’Escala. Del garum a l’anxova, l’Escala, p. 27‑37.
Verdaguer, E. 1994: El poblat ibèric de Castell, col·lecció el Cau, 3, Palamós.
Vilà, M. del V. 1982: La ciudad romana de Blandae (carta arqueológica de la comarca de la Selva). Universidad de Barcelona, tesis doctoral, https://www.tesisenred.net/handle/10803/669513#page=1
Vivar, G. 2022: Ports i fondejadors. Empúries i Aiguablava, a Geli, R., Nieto, X., Vivar, G. (eds.), Naufragis. Història submergida, Barcelona, p. 141‑151.
Vivó, D.; Nolla, J.M.; Palahí, L. 2012: Excavacions al monestir de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà). Campanyes de 2010, Onzenes Jornades d’arqueologia de les comarques de Girona, Girona, p. 335‑349.
Zucchitello, M. 1978: Notes d’arqueologia de Catalunya. Tossa, Informació Arqueològica, 26, Barcelona, p. 36‑37.
Downloads
Published
Issue
Section
License
Copyright (c) 2025 Laboratori d’Arqueologia, Història Antiga i Prehistòria de la Universitat de Girona, Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona, Grup de Recerca Arqueològica del Pla de l’Estany, Museu Arqueològic de Banyoles, Ajuntament de Banyoles, Documenta Universitaria
This work is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International License.
