L’evolució dels espais vinícoles al nord-est català (segles II aC – V dC): Anàlisi a través dels dolia i de les cellae uinariae

Maria Rueda Prunell

doi:10.33115/a/29385296/2_03

Authors

Maria Rueda Prunell Institut Català d'Arqueologia Clàssica Autor/a https://orcid.org/0000-0001-6083-4929

DOI:

https://doi.org/10.33115/a/29385296/2_03

Keywords:

dolia, cella uinaria, viticulture, storage

Abstract

This article analyses the evolution of storage spaces in the rural settlements of the northeastern Catalan region between the 2^nd century BCE and the 5^th century CE, with placing emphasis on the role of cellae and dolia as indicators of the transformations of viticulture and the rural landscape during the Roman period. The aim is to examine, based on the excavated sites, the implementation, use and eventual disappearance of these containers and storage facilities, as well as their subsequent replacement by other types of vessels. This study seeks to identify the characteristics of cellae, estimate their approximate storage capacities, and determine the types of products stored in the dolia. In essence, this article highlights the significance of dolia as a key source for understanding the rural territory in the Roman period.

Downloads

Download data is not yet available.

References

Arellano, O.L., Barrio, R., Lerín, M., Ruiz, A. i Taracón, J. (2016). Mas de Mauricio. Una primera aproximación a un yacimiento de época romana en las Terres de l’Ebre (Riba-roja d’Ebra, Ribera d’Ebre. Dins"Actes de les I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre (vol. I)"(p. 422-438). Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Disponible a: https://calaix.gencat.cat/handle/10687/230921#page=1

Barrasetas, E. i Monleón, A. (1995). Intervenció al jaciment romà del Mas Manolo (Caldes de Montbui, Vallès Oriental)."Tribuna d’Arqueologia", 1993-1994, 87-94.

Barti, A., Plana, R. i Tremoleda, J. (2004)."Llafranc romà."Ajuntament de Palafrugell.

Bouzas, M., Burch, J., Prat, M. i Vivó, D. (2024). Les cel·les vinàries d’època republicana de la vil·la romana del Collet (Calonge i Sant Antoni). Dins C. Forn i E. Gurri (eds.)"III Col·loqui internacional d’arqueologia romana. Economia, producció i comerç al Mediterrani"(p. 234-239). Museu de Badalona. Disponible a: https://www.museudebadalona.cat/act/actes-del-iii-colloqui-internacional-darqueologia-romana-el-vi-a-lantiguitat/

Brun, J.-P. (2004a)."Archéologie du vin et de l’huile dans l’empire romain". Errance.

Brun, J.-P. (2004b)."Archéologie du vin et de l’huile de la préhistorie à l’époque hellénistique."Errance.

Burch, J. (2016). Poblament i viticultura a la Turissa romana. Dins"Una mar de vinyes. El conreu de la vinya i el vi a Empúries, l’Escala i el Montgrí"(p. 32-37). Museu d’Arqueologia de Catalunya – Empúries. Ajuntament de l’Escala.

Burch, J., Carrascal, C., Merino, J. i Navarro, N. (1995). La Casa del Racó: un establiment rural d’època romana a Sant Julià de Ramin. Dins B. Agustí, J. Burch i J. Merino (eds.)"Excavacions d’urgència a Sant Julià de Ramis. Anys 1991-1993"(p. 95-107). Centre d’Investigacions Arqueològiques. Sèrie Monogràfica, 16.

Burch, J., Casas, J., Castanyer, P., Costa, A., Nolla, J.M., Palahí, L., Sagrera, J., Simon, J. Tremoleda, J., Varenna, A., Vivó, D. i Vivo, J. (2013)."L’alt imperi al nord-est del"Conuentus Tarraconensis". Una visió de conjunt". Documenta Universitaria.

Burch, J., Castanyer, P., Nolla, J.M. i Tremoleda, J. (2015). Une approche des categories de l’habitat rural du Nord-est catalan. Dins"Villas, ferms, rural settlements. A regional approach"(p. 117-151). Documenta Universitaria."Circa Uillam."Studies on the rural world in the Roman period, 7.

Burch, J., Jiménez, F., Nolla, J.M. i Palahí, L. (2005)."El"fundus"de"Turissa"entre el segle"i"aC i l’"i"dC. Arqueologia de dos establiments rurals, Mas Carbotí i Ses Alzines". Institut del Patrimoni Cultural, Universitat de Girona. Estudis Arqueològics, 6.

Burch, J., Nolla, J.M. i Tremoleda, J. (2015)."La alfarería romana del Collet Est (Calonge, Girona)". BAR International Series 2770.

Caja, M.J., Colomeda, N., Frigola, J. i Manzano, S. (2002). L’excavació de Vilarenys (Vall-llobrega, Baix Empordà). Dins"Sisenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines"(p. 195-207).

Carrato, C. (2013). Les"dolia"dans la Péninsule Ibérique a l’époque romaine: état de la question. Dins L. Girón, M. Lazarich i M.C. Lopes (eds.)"I congreso internacional sobre estudiós cerámicos. Homenaje a la Dra. Mercedes Vegas"(p. 1172-1200). Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz.

Carrato, C. (2017)."Le dolium en Gaule Narbonnaise (Ier s.a.C — IIIe s.p.C). Contribution à l’historie socio-économique de la méditerranée nord-occidentale". Ausonius Éditions.

Carrato, C. (2020a). Les typologies régionales du"dolium"en Méditerranée nord-occidentale à l’èpoque romaine (fin du Ier s. av. J.-C. – IIIe s. ap. J.-C.). Dins C. Carrato i F. Cibecchini (eds.)"Nouvelles recherches sur les"dolia". L’exemple de la Méditerranée nord-occidentale à l’époque romaine (Ier s. av. J.-C. –IIIe s. ap. J.-C.)"(p. 32-42). Revue Archéologique de Narbonnaise. Supplèment, 50.

Carrato, C. (2020b). Dynamique de la production vinicole en Guale Narbonnaise à l’époque romaine à partir de l’étude des capacités de stockage (Ier s. av. – Ve s. ap. J.-C). Dins J.-P. Brun, N. Garnier i G. Olcese (eds.)"A. Making wine in Western-Mediterranean. B. Production and the Trade of Amphorae: Some new data from Italy. Panel 3.5. Archaeology and Economy in the Ancient World"(p. 159-166). Propylaeum. DOI: https://doi.org/10.11588/propylaeum.640

Casas, J. (1986). Excavacions a la vil·la romana de Puig Rodon (Corçà, Baix Empordà)."Estudis del Baix Empordà", 5, 15-77.

Casas, J. (1988). Els jaciments romans de l’Olivet d’en Pujol i Tolegassos (Viladamat, Alt Empordà)."Tribuna d’Arqueologia", 1987-1988, 39-101.

Casas, J. (1989)."L’Olivet d’en Pujol i els Tolegassos: dos establiments agrícoles d’època romana a Viladamat: campanyes de 1982 a 1988". Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona. Sèrie Monogràfica, 10.

Casas, J., Castanyer, P., Nolla, J.M. i Tremoleda, J. (1993). La vil·la romana de La Font del Vilar (Avinyonet de Puigventós, Alt Empordà),"Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos", 26, 341-372.

Casas, J., Nolla, J.M. i Soler, V. (2013). L’Olivet d’en Pujol (Viladamat, Alt Empordà): anàlisi global d’un jaciment extraordinari."Annals de l’Institut d’Estudis Gironins", LIV, 263-296.

Casas, J. i Soler, V. (2003)."La villa de Tolegassos: una explotación agrícola de época romana en el territorio de Ampurias". Archaeopress. BAR International Series, 1101.

Castanyer, P., Frigola, J. i Tremoleda, J. (2018). La vil·la romana de Vilauba (Camós, Pla de l’Estany): Les intervencions dels anys 2016 i 2017. Dins J. Llinàs (ed.)"Catorzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona"(p. 263-274).

Castanyer, P. i Tremoleda, J. (2007). El paisatge agrari a l’Empordà en temps dels romans: l’exemple de la vil·la de la Font del Vilar (Avinyonet de Puigventós). Dins"Actes del congrés: El paisatge element vertebrador de la identitat empordanesa. Vol I"(p. 275-290). Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos.

Cheung, C. (2021). Precious pots: making and reparing"dolia". Dins H. Hochscheid i B. Russel (eds.)"The value of making. Theory and practice in acient craft production"(p. 171-188). Brepols.

Cheung, C. (2024)."Dolia. The containers that made Roman an empire of wine". Princeton University Press.

Cheung, C., Chang, S. i Tibbott, G. (2022). Calculating"dolium"capacities and material use."Archaeometry", 64(3), 798-814. DOI: https://doi.org/10.1111/arcm.12733

Christol, M. i Plana Mallart, R. (1997). Els negotiatores de Narbona i el vi català,"Faventia", 19(2), 75-95.

Costa, A. i Palahí, L. (2019). L’evolució dels espais industrials. Dins A. Costa, L. Palahí, J.M. Nolla i D. Vivó (eds.)"La vil·la romana del Pla de l’Horta (Sarrià de Ter) i el"suburbium"de"Gerunda"com espai residencial i productiu"(p. 209-226). Museu d’Arqueologia de Catalunya – Girona. Sèrie Monogràfica, 29.

Costa, A., Vivó, D. i Palahí, L. (2024). Las reformes bajoimperiales de la villa romana de Pla de l’Horta: un almacén de"dolia"en un antiguo apartamento. Dins M. Rueda i R. Járrega (eds.)"Dolia ex Hispania: els"dolia"a les províncies d’"Hispania"en època romana. Estat de la qüestió i perspectives"(p. 101-112). Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Trama 12. DOI: https://doi.org/10.51417/trama_12_07

Ferrer, A., Cle, A., Frigola, J., Castanyer, P. i Tremoleda, J. (2017)."Memòria de les excavacions arqueològiques i dels treballs de consolidació, restauració i adequació realitzats a la vil·la romana de Vilauba (Camós, Pla de l’Estany), 2014-2017". [Memòria d’excavacions arqueològiques]. Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. Disponible a: https://hdl.handle.net/10687/430237

Fortó, A. i Maese, X. (2011). La Torre-roja: un jaciment ibèric i medieval (Caldes de Montbui, Vallès Oriental, Sentmenat, Vallès Occidental)."Tribuna d’Arqueologia", 2009-2010, 113-152.

Frigola, J., Castanyer, P. i Tremoleda, J. (2024). La vil·la romana de Can Ring o dels Pompeu Saturió. Un centre de producció de vi a la Garrotxa. Dins C. Forn i E. Gurri (eds.)"III Col·loqui internacional d’arqueologia romana. Economia, producció i comerç al Mediterrani"(p. 234-239). Museu de Badalona. Disponible a: https://www.museudebadalona.cat/act/actes-del-iii-colloqui-internacional-darqueologia-romana-el-vi-a-lantiguitat/

Garcia, D. (1992). Du grain et du vin, à propos des structures de stockage de l’agglomération portuaire de Lattes. Dins M. Py (dir.)"Recherches sur l’économie vivrière des Lattarenses". Lattara, 5. Disponible a: http://syslat.on-rev.com/LATTARAPUB/PUBLAT/LATTARA5/10 GARCIA/PAGES/T1.html

Gurri, E. (1997)."El jaciment romà del Morè: Sant Pol de Mar, Maresme". Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.

Llinàs, J. (2014a). El magatzem de"dolia"del Mas Guàrdies (Palamós, Baix Empordà). Dins J. Frigola (ed.)"Dotzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona"(p. 249-251).

Llinàs, J. (2014b)."Mas Guàrdies. Palamós, Baix Empordà. Memòria"[Memòria d’intervenció arqueològica]. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Disponible en: http://hdl.handle.net/10687/425329

Llinàs, J. i Sagrera, J. (1993). Una construcció alt-imperial a Llafranc. Fases, estratigrafia i materials."Cypsela", X, 105-127.

Luezas, R.A. (1998). Sellos de alfarero sobre"dolia"en la Península Ibérica,"C"aesaraugusta", 74, 207-233.

Manacorda, D. (1993). Appunti sulla bollatura in età romana. Dins W.V. Harris (ed.)"The inscribed economy: production and distribution in the Roman Empire in the light of"instrumentum domesticum (p. 37-54). Ann Arbor, University of Michigan. JRA Suppl. Series 6.

Martín i Oliveras, A. (2020) Projecte"Cella Vinaria": quinze anys de recerca arqueològica i patrimonial al celler romà de Vallmora (Teià, Maresme),"Tribuna d’Arqueologia,"2017-2018, 220-253.

Mateu, J. (1995). El mas ibèric de Can Pons (Arbúcies)."Aixa. Revista bianual del Museu Etnològic del Montseny, La Gabella", 7, 55-59.

Nolla, J.M. (ed.) (2002)."Pla de Palol: un establiment romà de primer ordre a Platja d’Aro."Ajuntament de Castell-Platja d’Aro.

Nolla, J.M. (2019). El món romà i la Hispània Tarraconense procatalana."Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics", XXX, 21-78.

Nolla, J.M., Palahí, L. i Vivó, J. (eds) (2010)."De l’"oppidum"a la"ciuitas". La romanització inicial de la Indigècia."Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona.

Palahí, L. i Nolla, J.M. (2010)."Felix Turissa. La vil·la romana dels Ametllers i el seu"fundus"(Tossa de Mar, la Selva)". Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Documenta,12.

Pellegrino, V. (2019)."Espaces de stokage domaniaux dans l’Occident romain: les greniers et les techniques de conservation des céréales en milieu rural du Ier s. av. J.-C au Ve s. apr. J.-C. (péninsule Italienne, péninsule Ibérique, Gaules et Germanies") [Tesis doctoral, Université de Montpellier 3 i Università del Salento].

Peña Cervantes, Y. (2010)."Torcularia. La producción de vino y aceite en"Hispania". Anexo. Catálogo de yacimientos analizados."Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Documenta, 14.

Pereira, P. (2011). Uma história de"dolia": uma primeira anàlisi aos recipientes cerâmicos de armazenagem de Vale do Mouro (Coriscada, Meda)."CEM Cultura, Espaço & Memória", 2, 75-82.

Prevosti, M., Clariana, J.F. i Orobitg, M.J. (2019). La"cella vinaria"baix imperial de la vil·la romana de Torre Llauder (Mataró, Maresme)."Laietania: Estudis d’història i d’arqueologia de Mataró i del Maresme", 20, 187-200.

Romero, A. i Cabasa, S. (1999)."La tinajería tradicional en la cerámica española". Barcelona, Ediciones Ceac.

Rueda, M. (2024)."Dolia y espacios de almacenaje en el nordeste de la Hispania Citerior."[Tesi doctoral, Universitat Rovira i Virgili, Institut Català d’Arqueologia Clàssica]. Tesis Doctorals en Xarxa (TDX). http://hdl.handle.net/10803/693481

Rueda, M. (2025a)."Dolia and productive structures from settlements in the northestern Hispania Citerior". CORA.Repositori de Dades de Recerca, V1. DOI: https://doi.org/10.34810/data2131

Rueda, M. (2025b)."Stamps on"dolia"from sites in northestern Hispania Citerior". CORA.Repositori de Dades de Recerca, V1. DOI: https://doi.org/10.34810/data2428

Rueda, M. (en premsa) El fenómeno del doble sellado en"dolia"del nordeste peninsular."Espacio, tiempo y forma. Serie I, Prehistoria y Arqueología."

Rueda, M. i Járrega, R. (2024)."Dolia ex Hispania":"els"dolia"a les províncies d’"Hispania"en època romana. Estat de la qüestió i perspectives". Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Trama 12. DOI: https://doi.org/10.51417/trama_12

Rueda, M., Járrega, R., Carrato, C., Peña Cervantes, Y., Tremoleda, J., Bernal-Casasola, D., García Vargas, E., Quaresma, J., Bustamante-Álvarez, M. i González Tobar, I. (2024). Glosario. Dins M. Rueda i R. Járrega (eds.)"Dolia ex Hispania. Els dolia a les províncies d’Hispania en època romana. Estat de la qüestió i perspectives"(p. 541-547). Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Trama 12. DOI: https://doi.org/10.51417/trama_12_35

Salido, J. (2017)."Arquitectura rural romana: graneros y almacenes en el occidente del Imperio". Éditions Mergoil. Archéologie Histoire Romaine, 35.

Simon, J. (2019). Els sistemes d’emmagatzematge. Dins A. Costa, L. Palahí, J.M. Nolla i D. Vivó (eds.)"La vil·la romana del Pla de l’Horta (Sarrià de Ter) i el"suburbium"de"Gerunda"com espai residencial i productiu"(p. 365-375). Museu d’Arqueologia de Catalunya – Girona. Sèrie Monogràfica, 29.

Tremoleda, J. (2020a). Los"dolia"de Catalunya. Producción y prosopografia. Dins C. Carrato i F. Cibecchini (eds.)"Nouvelles recherches sur les"dolia". L’exemples de la Méditerranée nord-occidentale à l’époque romaine (Ier s. av. J.-C. – IIIe s. ap. J.-C.)"(p. 83-124). Revue Archéologique de Narbonnaise. Supplèment, 50.

Tremoleda, J. (2020b). El artesanado cerámico en la Antigüedad. El nordeste de la Tarraconense como ejemplo."Boletín ex Officina Hispana", 11, 92-120.

Tremoleda, J. (2020c). No tot són àmfores. Els"dolia"i la producció de vi a l’antiguitat."Annals de l’Institut d’Estudis Gironins", 51, 235-256. DOI: https://doi.org/10.2436/20.8010.01.279

Tremoleda, J. i Castanyer, P. (2017). L’abandonament de la vil·la romana de la Font del Vilar (Avinyonet de Puigventós)."Quaderns de les Assemblees d’Estudis", 2, 229-248.

Tremoleda, J., Castanyer, P. i Frigola, J. (2024). La"cella vinaria"de la vil·la romana dels Pompeu Saturió (Besalú, la Garrotxa). Aspectes tècnics. Dins M. Rueda i R. Járrega (eds)."Dolia ex Hispania: els"dolia a les províncies d’Hispania en època romana (p. 69-83). Estat de la qüestió i perspectives. Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Trama 12. DOI: https://doi.org/10.51417/trama_12_05