La resiliència de l’ager baetulonensis durant el baix imperi. Noves dades, noves perspectives.

Clara Forn; Iñaki Moreno Expósito; Mikel Soberón Rodríguez

doi:10.33115/a/29385296/2_02

Authors

Clara Forn Museu de Badalona Autor/a https://orcid.org/0000-0002-2225-1519
Iñaki Moreno Expósito ATICS SL Autor/a https://orcid.org/0000-0002-0116-888X
Mikel Soberón Rodríguez Autor/a https://orcid.org/0000-0003-3359-8806

DOI:

https://doi.org/10.33115/a/29385296/2_02

Keywords:

Baetulo, territori, rural, tarodantiguitat, Hispania Tarraconensis, Late Antiquity, territory

Abstract

During the 1970s, the ager baetulonensis were studied when some sectors of the territory were still unurbanized. Two decades later, new excavations provide complemented data (Can Peixau and Highway B20 sectors). Lately, the results of new excavations conducted near the city of Baetulo (Badalona), provided new evidence to study the occupation and settlements of its ager. L'Estrella (2012, 2018 and 2023), provides data about a rural establishment. In addition, Coll Pujol (2019), contribute with relevant information on the Via Augusta and its nearby spaces. Both with a chronology that last until the 6^th centuries CE.

The new data provided by the latest archaeological interventions clearly characterize the chronological horizon of the 4th and 5th centuries CE. Furthermore, their analysis opens a new perspective from which we can review previous studies to obtain an updated insight of the settlement and occupation of the rural world in Tarraconensis during the Late Antiquity.

Downloads

Download data is not yet available.

Author Biographies

Clara Forn , Museu de Badalona

Doctora en Arqueologia Clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona (2024) amb la tesi “Baetulo de l’origen a la fi (II ANE –VI DNE). Anàlisi topogràfica, espacial i històrica a partir d’un projecte SIG”. Llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona (2003), DEA Didàctica de CCSS i del Patrimoni per la Universitat de Barcelona (2006). Diploma d’especialització en Conservació i Gestió del Patrimoni Cultural per la UNED (2015). Actualment tècnica d’Arqueologia del Museu de Badalona des del 2014.

Ha publicat nombrosos articles en diverses publicacions científiques tant nacionals com internacionals en les que s‘ha centrat en l’urbanisme i l’evolució històrica de la ciutat romana de Baetulo, a més de l’arqueologia urbana i el patrimoni històric de Badalona.

Darreres publicacions:

Forn, C., García, J., Padrós, P., Revilla, V. (2024). “Continuidad y ruptura en la arquitectura doméstica de los parva oppida del litoral central catalán: Baetulo e Iluro. Dins Vivere in urbe. El ámbito doméstico urbano de hispania desde la época altoimperial hasta el periodo emiral. MYTRA 13, 2024. I.S.B.N.: 978-84-09-63389-0

Forn, C. (2024). La ciutat i el vi. Espais de producció i comercialització a Baetulo (Hispania Citerior). Dins III Col·loqui internacional d’arqueologia. El vi a l’antiguitat. Producció, comerç i consum. Actes. Museu de Badalona.

Forn, C. i Moreno, I. (2024). La producció de vi al territori de Baetulo. Les vil·les de l’Estrella i Can Peixau. A. III Col·loqui internacional d’arqueologia. El vi a l’antiguitat. Producció, comerç i consum. Actes. Museu de Badalona.

Forn, C., Hinojo, E., Sánchez, J. (2024). Transformaciones y adaptación al medio en el sector meridional de la Ciudad Romana de Baetulo (Hispania Citerior). Dins Trivelloni, I; Canino, D.; Romani, N. IL PAESAGGIO EDIFICATO. Adattamenti, imprevisti, strategie e soluzioni costruttive nel mondo antico/EL PAISAJE EDIFICADO. Adaptaciones, imprevistos, estrategias y soluciones constructivas en el mundo antiguo. Roma. p. 79-91.

Forn, C., Padrós, P. (2023). Noves dades sobre la fase tardorepublicana de la ciutat de Baetulo dins de curadors Burch, J., Nolla, J.M., Tremoleda, J.: El gran canvi La fundació de les primeres ciutats romanes al nord-est de la Hispània Citerior. ISBN 978-84-9984-651-4

Forn, C., Moreno, I., Florensa, F. (2023) Adapt or perish. An example of development and adaptation in the northern insulae of BaetuloStraumann, S. (Red.), Dins de Insulae in context. Internationales Kolloquium in Augusta Raurica, September 2019. Forschungen in Augst (Basel).
Iñaki Moreno Expósito, ATICS SL

Des de l’any 2005, a l'empresa ATICS, SL com a Tècnic A desenvolupant els següents treballs en diferents projectes: - Direccions arqueològiques de divers àmbit cronològic i en multiplicitat d’àmbits. Gestió dels equips d’excavació, interpretació de les restes, redacció d’informes tècnics i memòries administratives. - Gestió de la informació procedent d’intervencions arqueològiques. - Gestió del Patrimoni arqueològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: redacció de la Carta Arqueològica del Barcelonès (2005), del Maresme (2008‐2009), de Barcelona (2009‐2017).

Un total de 36 publicacions en revistes i llibres especialitzats sobre arqueologia. Sis en els darrers dos anys.
Mikel Soberón Rodríguez

Llicenciat en Història per la Euskalherriko Unibertsitatea – Universidad del País Vasco (EHU-UPV) l’any 2001. Dedicat professionalment a l’arqueologia urbana a Barcelona i doctorand a la universitat de Girona amb la tesi El dret d’ancoratge i el port de Barcelona (1439-1525). Actualment forma part del Departament de col·leccions del Museu Etnològic i de Cultures del Món. Col·laborador habitual del Museu d’Història de Barcelona on ha participat en la preparació de l’exposició “Barcelona, capital mediterrània” co-comissariat “Barcelona port mediterrani entre oceans, el testimoni del derelicte Barcelona I” i coordinat el seminari “Els espais del proveïment alimentari a la Barcelona del Consell de Cent (1249-1714)”. Darrerament ha presentat la comunicació “Tocant fusta. L’abastiment de combustible a la Barcelona baixmedieval (segles XV-XVI)” al 18e Congrés d’Història de Barcelona”.

El 2023, va publicar el llibre "Forma, color i cronologia. La pisa catalana en el context arqueològic de Barcelona".

References

Barral, X. (1973)."Les mosaiques romaines et médiévales de la Regio Laietana". Universitat de Barcelona.

Berdún, M. (2010). La moneda a"Barcino"en la tardoantiguitat. Presència i absència en els segles V i vi d’emissions romanes, bizantines, vàndales i visigodes. Dins"XIV Curs d’història monetària d’Hispània", (p. 105-118) Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Burés, L. i Marquès, A. (1991). La vil·la romana de Cal Ros de les Cabres (El Masnou, El Maresme). Notícia de les darreres campanyes d’excavació."Laietània,"6, 115-118.

Chavarria, A. (2010) Suburbio, iglesias y obispos. Sobre la erronea ubicación de algunos complejos episcopales en la Hispania tardoantigua. Dins D. Vaquerizo (ed.), Las areas suburbanas en la ciudad histórica. Topografia, usos y funcion (p. 435-454). Universidad de Córdoba. Monografías de Arqueología Cordobesa, 18.

Clariana, J. F., Coll, R., i Prevosti, M. (2021). El vidre romà del jaciment de Can Llinàs o Cal Mallorquí (Alella)."Sessió d’Estudis Mataronins", 37, 178-186.

Coll, R., Prevosti, M., i Bagà, J. (2019). Pervivència dels enterraments de perinatals en àmbit domèstic en el territori de Barcino: l’edifici octogonal de Can Ferrerons (Premià de Mar, Barcelona). Dins J. López Vilar (ed. lit.)."Actes 4t Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic. VII Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica: el cristianisme en l’Antiguitat Tardana. Noves perspectives"(p. 205-214). Universitat Rovira i Virgili, Institut d’Estudis Catalans.

Font i Cussó, J. (1980)."62 Articles / Joaquim Font i Cussó". Badalona.

Forn, C. (2024)."Baetulo de l’origen a la fi ("ii"a. de la n. e". -"vi"d. de la n. e".). Anàlisi topogràfica, espacial i històrica a partir d’un projecte SIG". [Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona]. Tesis en Xarxa (TDX) http://hdl.handle.net/10803/692830

Forn, C. i Moreno, I. (2024). La producció de vi al territori de Baetulo. Les vil·les de l’Estrella i Can Peixau. Dins"C. Forn, E. Gurri (coord.) III Col·loqui internacional d’arqueologia. El vi a l’antiguitat. Producció, comerç i consum. Actes"(p. 74-83). Museu de Badalona. Museu de Badalona.

Guitart, J. (1970). Excavaciones en la sudeste de la villa de Sentromà (Tiana)."Pyrenae", 6, 111-165.

Gurri, E. i Rivas, M. (2018). L’Antiguitat Tardana de Baetulo. Estat de la qüestió i noves perspectives a partir de les seves necròpolis. Dins López, J. (ed.)"Actes del 4t Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic. VII Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica. El cristianisme en l’Antiguitat Tardana. Noves perspectives"(p. 173-180). Universitat Rovira i Virgili, Institut d’Estudis Catalans.

Gurt, J.M. (1977). Un tesorillo del siglo III en Masnou (Barcelona),"Gaceta Numismática", 44, 81-90.

Gurt, J.M. i Ferrando, F. (1987). La vil·la romana de Sentromà (Tiana) i el conreu de la vinya. Valoració aproximativa a la vista de les restes arqueològiques conservades. Dins"El vi a l’Antiguitat"i"(p. 189-198). Museu de Badalona.

Gurt, J. M., Padrós, P. i Sánchez, J. (2020). De los decuriones baetulonenses a Sancte Marie Bitiluna. Retícula e itinerarios en la ciudad romana de Baetulo,. Dins J. M. Noguera – M. Olcina (ed.)"Ruptura y continuidad. El callejero de la ciudad clàssica en el tránsito del Alto Imperio a la Antigüedad Tardía"(p. 127-143). Museo Arqueológico de Alicante.

Gurt, J.M., Sánchez, I. (2010). Espacios funerarios y espacios sacros en la ciudad tardoantigua. Dins"La situación en Hispania, Espacios urbanos en el Occidente Mediterraneo, (siglos"vi"y"viii". Congreso Internacional"(p. 15-28). Toletvm Visigodo.

Járrega, R. (2013). Las últimas importaciones romanas de cerámica en el este de hispania Tarraconensis: una aproximación."SPAL", 22, 143-172. https://doi.org/10.12795/spal.2013.i22.06

Járrega, R, i Rodà, I. (1999). El terminus augustalis de Montornès: noves dades epigràfiques."Lauro: revista del Museu de Granollers", 16, 5.

Macias, J.M. (1999)."La ceràmica comuna tardoantiga a Tàrraco. Anàlisi tipològica i històrica (segles"v-vii")". Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.

Martín, A., Rodà, I. i Velasco, C. (2007). Cella Vinaria de Vallmora (Teià, Barcelona) Un modelo de explotación vitivinícola intensiva en la Layetania, Hispania Citerior (s. i a.C.- s. V d.C.)."HISTRIA ANTIQVA", 15, 195-205.

Martín, A., Velasco, C., Arcos, R. (2007)."Memòria de les intervencions arqueològiques al jaciment de Veral de Vallmora (Teià-Maresme) 1999-2005"., Generalitat de Catalunya, Barcelona.

Miquel, J. (2023)."Informe final de la intervenció arqueològica preventiva a Can Peixau"(Badalona, Barcelonès). Museu de Badalona, Badalona.

Moreno, I. (2020)."Memòria de la delimitació i excavació arqueològica de les zones d’expectativa arqueològica de l’ARE l’Estrella, al municipi de Badalona". Museu de Badalona, Badalona.

Moreno, I. (2024)."Memòria de la intervenció arqueològica de les zones pendents d’excavar a l’àrea d’expectativa arqueològica de l’ARE l’Estrella, al municipi de Badalona."Museu de badalona, Badalona.

Moreno, I. i Forn, C. (2024). Transformaciones en el hábitat rural entre la Antigüedad Tardía y la Alta Edad Media en el Noreste de Hispania: la Villa de l’Estrella, Badalona (Barcelona). Dins I. Baldini, C. Sfameni, M.A. Valero Tévar (cur.), Abitare nel mediterraneo tardoantico."Atti del 4th CISEM International Congress. Cuenca, 7-9 Novembre 2022"(p. 387-397). Edipuglia.

Nolla, J. M., Burch, J., Palahí, L., Amich, N. Mª, Canal, E., Casas, J., Castanyer, P., Sagrera, J., Sureda, M., Tremoleda, J., Vivó, D., Vivo, J., Costa, A., Prat, M., Simon, J. i Varenna, A. (2016)."Baix imperi i antiguitat tardana al sector nordoriental de la prouincia Tarraconensis. De l ’adveniment de Dioclecià a la mort de Carlemany". Universitat de Girona, Documenta Universitaria.

Padròs, J.M. (1969). Sentromà, divuit segles d’història."Amistad. Boletín del Museo Municipal de Badalona", 16, 11-14.

Padrós, P.i Chavarría (1999). Món funerari a la Laietania. Dins P. Palol y A. Pladevall (ed.)."Del Romà al Romànic. Història, Art i Cultura de la Tarraconense mediterrània entre els segles" "iv" "i"x"(p. 281-283)"."Enciclopèdia Catalana.

Pereira, I; Ardiaca, J; Artigues, P.L; Sànchez, J. (2014)."Memòria de la intervenció arqueològica en el solar de l’antiga fàbica Estrella de Badalona motivada per la construcció d’un col·lector. Badalona, Barcelonès."Museu de Badalona, Badalona.

Peña, Y. (2010)."Torcularia. La producción de vino y aceite en Hispania". Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Documenta 14.

Prevosti, M. (1981a)."Cronologia i Poblament a l’area Rural de Baetulo". Museu de Badalona.

Prevosti, M. (1981b)."Cronologia i Poblament a l’area Rural de Iluro". Ed. Rafael Dalmau.

Prevosti, M., Coll, R., Clariana, J.F. (2017). Can Llinàs o Cal Mallorquí (Alella, el Maresme). Sobre una troballa arqueològica de l’any 1981."Sessió d’Estudis Mataronins", 33, 255-286.

Revilla, V. (2008). La villa y la organización del espacio rural en el litoral central de Cataluña implantación y evolución de un sistema de poblamiento. Dins V. Revilla Calvo, J. R. González Pérez, M. Prevosti i Monclús"Actes del simposi les vil·les romanes a la tarraconense. Implantació, evolució i trasformació. Estat actual de la investigació del món rural en època romana". Volum I (p. 99-123). Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Rodríguez, A. y Marquès, A. (1993). Cal Ros de les Cabres. El Masnou. Dins"Època romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989", (p. 165). Generalitat de catalunya. Anuari d’Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 1.

Rosàs, J. (1999). Edat Mitjana. Segles viii-xv . Dins J. Villarroya (dir),"Història de Badalona"(p. 53-78). Museu de Badalona. Monografies Badalonines, 16.

Soberón, M. (2021)."Memòria de la intervenció arqueològica al carrer Coll i Pujol 1-20, ciutat romana de Baetulo (Badalona, Barcelonè"s). Museu de Badalona, Badalona.

Soberón, M. i Forn, C. (en premsa). Novetats en l’ocupació del territori de Baetulo des de l’ibèric ple a l’antiguitat tardana. La intervenció de Coll i Pujol, 1 (Badalona, Barcelonès)."Tribuna d’Arqueologia, 2022".

Sotomayor, M. (1973)."Datos históricos sobre los sarcofagos romano-cristianos de España". Universidad de Granada.

Subías, E., i Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria (1985). Can Sentroma: un estat de la qüestió. [Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona].

Teixell, I. (2012). Noves aportacions al coneixement de la moneda d’imitació a TARRACO: des de l’antoninià fins al tremís. Dins"Falsificació i manipulació de la moneda, XIV Curs d’Història monetària d’Hispània"(p. 69-80).Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Utrero, M. Á. (2009). Sepulturas e iglesias en la Hispania tardoantigua. Una relación difícil, Contextos funeraris a la Mediterrània nord-occidental (segles v-viii ). Dins"Gausac"."Publicació del Grup d’Estudis"Locals de Sant Cugat del Vallès", 17-34.