Exploitation and use of wildlife in a roman villa: the case of the deer of the Pla de Palol (Platja d’Aro, northeast of the Iberian Peninsula)
DOI:
https://doi.org/10.33115/29385296/1_5Keywords:
Wild fauna, Red deer, Roman villa, Hunt, Animal exploitationAbstract
In the last years, knowledge about husbandry during Roman times in the north-east of Iberian Peninsula has highly raised thanks to an increasing number of archaeozoological studies applied to Roman villae. Nonetheless, these studies have hardly focused their attention on the usually scarce remains of wild animals that appear in these sites. In this sense, the archaeological fieldworks carried out in Pla de Palol villa (Platja d’Aro, NE Iberian Peninsula) during the years 1998-99 retrieved a relatively outstanding amount of deer remains. The study of such an assemblage can help to better understand the capture and management of wild fauna in these kind of rural settlements.
The results point out that the cynegetic activity mainly targeted red deer adult stags. As a matter of fact, the exploitation of deer resulted in a source of different kinds of raw materials, such as skin, tendon, meat, bone and antler. However, antler was also obtained through gathering. The carcasses were entirely processed, as skinning, dismemberment and filleting marks indicate. In addition, the work of the antler and antler support crafting were carried out in the villa. The residues produced during the butchery and after the consumption where discarded to the dogs.
In general terms, hunt was a subsidiary practice when compared to the volume of products that husbandry supplied. On the contrary, cynegetic activity displayed a ludic character that provided the villa owners (or their uillici) of preeminent status.
Article cited in:
Explotació i aprofitament de fauna salvatge en una vil·la romana: el cas dels cèrvids del Pla de Palol (Platja d'Aro, nord-est de la península Ibèrica) I. Rufí, A. Brosa, C. Tura, N. Coromina - 2024, num. 1, p. 80-95, 2024
Downloads
References
Allen, M.G. (2014). Chasing Sylvia’s Stag: Placing Deer in the Countryside of Roman Britain. Dins K. Baker, R. Carden i R. Madgwick (eds.), Deer and People (p. 174‑186). Oxbow Books.
Azorit, C., Analla, M., Carrasco, R., Calvo, J.A. i Muñoz‑Cobo, J. (2002). Teeth eruption pattern in red deer (Cervus elaphus hispanicus) in southern Spain. Anales de Biología, 24, 107‑114.
Binford, L.R. (1978). Nunamiut ethnoarchaeology. Academic Press.
Binford, L.R. (1981). Bones: Ancient men and modern myths. Academic Press.
Binford, L.R. (1984). Faunal remains from Klasies River Mouth. Academic Press.
Blasco, R. (2011). La amplitud de la dieta cárnica en el pleistoceno medio peninsular: una aproximación a partir de la cova de Bolomor (Tavernes de la Valldigna, Valencia) y del subnivel TD10‑1 de Gran Dolina (Sierra de Atapuerca, Burgos. [Tesi doctoral. Universitat Rovira i Virgili]. Tesis Doctorals en Xarxa (TDX). https://www.tdx.cat/handle/10803/52796#page=1
Burch, J., Casas, J., Castanyer, P., Costa, A., Nolla, J.M., Palahí, L., Sagrera, J., Simon, J., Tremoleda, J., Varenna, A., Vivó, D. i Vivo, J. (2013). L’alt imperi al nord‑est del Conuentus Tarraconensis. Una visió de conjunt. Documenta universitaria.
Burch, J., Casas, J., Llinàs, J., Nolla, J.M., Palahí, L., de Prado, G. i Sagrera, J. (2000). Excavació a la vil·la romana de Pla de Palol (Platja d’Aro, Baix Empordà). Dins A. Martín, M. Mataró, J.M. Nolla, i G. Alcalde (eds.), V Jornades d’arqueologia de les comarques de Girona (p. 109‑113). Generalitat de Catalunya, MAC‑Girona, Universitat de Girona, Diputació de Girona, Ajuntament d’Olot, Consell Comarcal de la Garrotxa, Museu Comarcal d’Olot.
Burch, J., Llinàs, J. i Casas, J. (1998). Memòria d’excavació de la vil·la romana de Pla de Palol, Universitat de Girona, Girona.
Burch, J. i Sagrera, J. (2009). Excavacions arqueològiques a la muntanya de Sant Julià de Ramis III: Els sitjars. Documenta Universitaria.
Calderón, T., DeMiguel, D., Arnold, W., Stalder, G. i Köhler, M. (2019). Calibration of life history traits with epiphyseal closure, dental eruption and bone histology in captive and wild red deer. Journal of Anatomy, 235, 205‑216.
Carranza, J. (2007). Cervus elaphus Linnaeus, 1758. Dins L.J. Palomo, J. Gisbert, i J. Blanco (eds.), Atlas y libro rojo de los mamiferos terrestres de España (p. 352‑355). Dirección General para la Biodiversidad-SECEM-SECEMU.
Colominas, L. (2013). Arqueología y Romanización. Producción, distribución y consumo de animales en el nordeste de la Península Ibérica entre los siglos V ane - V dne. British Archaeological Reports. International Series, vol. 2480.
Colominas, L., Antolín, F., Ferrer, M., Castanyer, P. i Tremoleda, J. (2019). From Vilauba to Vila Alba: Changes and continuities in animal and crop husbandry practices from the Early Roman to the beginning of the Middle Ages in the north‑east of the Iberian Peninsula. Quaternary International, 499 A, 67‑79.
Colominas, L. i Saña, M. (2009). Animal husbandry in the North‑East of Catalonia from the 1st to the 5th century AD: improvement and importation. Dins The territory and its resources (p. 9‑26). Universitat de Girona, Grup de Recerca Arqueològica del Pla de l’Estany. Studies on the rural world in the Roman period, 4.
Colominas, L., Fernández Rodríguez, C., i Iborra Eres, M.P. (2017). Animal husbandry and hunting practices in Hispania Tarraconensis: an overview. European Journal of Archaeology, 20, 510‑534.
Colominas, L. i Saña, M. (2013). Anàlisi arqueozoològica de les restes de fauna recuperades al jaciment de la vil·la dels Ametllers (Tossa de Mar), Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra.
Davis, S.J.M., Gonçalves, M.J. i Gabriel, S. (2008). Animal remains from a Moslem period (12th/13th century AD) lixeira (garbage dump) in Silves, Algarve, Portugal. Revista portuguesa de Arqueologia, 11, 183‑258.
Discamps, E. i Costamagno, S. (2015). Improving mortality profile analysis in zooarchaeology: a revised zoning for ternary diagrams. Journal of Archaeological Science, 58, 62‑76.
Driesch, A. von den (1976). A guide to the measurement of animal bones from archaeological sites. Peabody Museum of Archaeology and Ethnology.
France, D.L. (2011). Human and Nonhuman bone identification: A concise field guide. CRC Press.
Hillson, S. (2005). Teeth. 2nd edition. Cambridge University Press.
Julien, M.A., Hardy, B., Stahlschmidt, M.C., Urban, B., Serangeli, J. i Conard, N.J. (2015). Characterizing the Lower Paleolithic bone industry fron Schöningen 12 II: A multiproxy study. Journal of Human Evolution, 89, 264‑286.
Klein, R.G., Allwarden, K. i Wolf, C. (1983). The calculation and interpretation of ungulate age profiles from dental crown heights. Dins G. Bailey (ed.), Hunter‑gatherer economy in prehistory: a European perspective (p. 47‑57). Cambridge University Press.
Kron, G. (2015). Agriculture. Dins J. Wilkins i R. Nadeau (eds.), A companion to Food in the Ancient World (p. 160‑172). John Wiley & Sons.
Lavocat, R. (1966). Faunes et flores préhistoriques de l’Europe occidentale. Boubée.
Liesau, C. (1988). Estudio de la industria en asta de ciervo de el Soto de Medinilla. CuPAUAM, 15, 183‑213.
Lister, A.M. (1996). The morphological distinction between bones and teeth of fallow deer (Dama dama) and red deer (Cervus elaphus). International Journal of Osteoarchaeology, 6, 119‑143.
Lyman, R.L. (2008). Quantitative paleozoology. Cambridge University Press.
Madgwick, R., Sykes, N., Miller, H., Symmons, R., Morris, J. i Lamb, A. (2013). Fallow deer (Dama dama dama) management in Roman South‑East Britain. Archaeological and Anthropological Sciences, 5, 111‑122.
Mariezkurrena, K. (1983). Contribución al conocimiento del desarrollo de la dentición y el esqueleto postcraneal de Cervus elaphus. Munibe, 35, 149‑202.
Miller, H., Carden, R., Evans, J., Lamb, A., Madgwick, R.; Osborne, D., Symmons, R. i Sykes, N. (2016). Dead or alive? Investigating long‑distance transport of live fallow deer and their body parts in antiquity. Environmental Archaeology, 21, 246‑259.
Nieto‑Espinet, A., Trentacoste, A., Guimarães, S. i Valenzuela‑Lamas, S. (2020). Continuïtats i canvis en la ramaderia a Catalunya del primer mil·lenni a.n.e. a l’antiguitat tardana. Adaptació ecològica o canvis sociopolítics? Tribuna d’Arqueologia 2017‑2018 (p. 76‑130). Generalitat de Catalunya.
Nolla, J.M. (ed.) (2002). Pla de Palol. Un establiment romà de primer ordre a Platja d’Aro. Ajuntament de Castell‑Platja d’Aro.
Padrós, N. (2010). Les restes faunístiques de la vil·la romana de La Llosa: gestió manadera, consum alimentari i paisatge. Dins M. Prevosti i J. Guitart (eds.), Ager Tarraconensis 1. Aspectes històrics I marc natural (p. 192‑199). Institut Català d’Arqueologia Clàssica.
Palahí, L. (2010). La Romanització del nord‑est peninsular i els orígens de la vil·la. Dins Time of changes. In the beginning of the Romanization (p. 61‑87). Universitat de Girona, Grup de Recerca Arqueològica del Pla de l’Estany. Studies on the rural world in the Roman period, 5.
Pales, L. i Garcia, M.A. (1981). Atlas ostéologique pour servir à l’identification des mammifères du Quaternaire, 2. Tête. Rachis. Ceintures scapulaire et pelvienne. Membres. Herbivores. Carnivores. Hommes. CNRS.
Pella i Forgas, J. (1883). Historia del Ampurdán. Historia de la civilización en las comarcas del nordeste de Cataluña. Barcelona.
Potts, R. i Shipman, P. (1981). Cutmarks made by stone tools on bones from Olduvai Gorge, Tanzania. Nature, 291, 577‑580.
Prat, F. (1970‑75). Quelques mammifères pléistocènes. Odontologie, ostéologie. Université de Bordeaux I, Institut de Quaternaire.
Quintero, S. (2014). Despiece de un asta de ciervo para la obtención de mangos, hallada en Numancia (Garray, Soria). Dins J. Honrado, M.A. Brezmes, A. Tejeiro i O. Rodríguez (coord.), Investigaciones arqueológicas en el valle del Duero. Actas de las segundas jornadas de jóvenes investigadores del valle del Duero (León 2012) (p. 267‑280). Glyphos.
Revilla, V. (2022). On the margins of the Villa System? Rural Architecture and Socioeconomic strategies in north‑eastern Roman Spain. Dins J. Bermejo Tirado i I. Grau Mira (eds.), The archaeology of peasantry in Roman Spain (p. 169‑200). De Gruyter.
Rosell, J. (2001). Patrons d’aprofitament de les biomasses animals durant el pleistocè inferior i mig (Sierra de Atapuerca, Burgos) i superior (Abric Romaní, Barcelona). [Tesi doctoral, Universitat Rovira i Virgili]. Tesis Doctorals en Xarxa (TDX).
Rufí, I. i Coromina, N. (2019). Pautes de consum animal a la vil·la suburbana del Pla de l’Horta (Sarrià de Ter, Girona): una aproximació a la dieta basada en les restes faunístiques. Dins Cooking, kitchen and food in rural areas during the Roman period (p. 67‑81). Universitat de Girona, Grup de Recerca Arqueològica del Pla de l’Estany. Studies on the rural world in the Roman period, 11.
Rufí, I., Coromina, N., Costa, A. i Nolla, J. M. (2018). Estudio del aprovechamiento animal en el yacimiento de la villa romana del Pla de l’Horta (Sarrià de Ter, Girona) a partir del registro arqueozoológico (s. ii dC - v/vii dC). Archaeofauna, 27, 275‑292.
Sáenz de Urturi, P. (2012). Un taller de industria ósea en el yacimiento de época romana de Rubina (Nanclares de la Oca, Iruña de Oca, Araba/Álava). Kobie, 31, 105‑136.
Schmid, E. (1972). Atlas of animal bones for prehistorians, archaeologists and Quaternary geologists. Elsevier.
Shipman, P. i Rose, J. (1983). Early hominid hunting, butchering, and carcass‑processing behaviors: approaches to the fossil record. Journal of Anthropological Archaeology, 2, 57‑98.
Soulier, M.C. i Costamagno, S. (2017). Let the cutmarks speak! Experimental butchery to reconstruct carcass processing. Journal of Archaeological Science: Reports, 11, 782‑802.
Steele, T.E. i Weaver, T.D. (2012). Refining the Quadratic Crown Height Method of age estimation: do elk teeth wear quadratically with age? Journal of Archaeological Science, 39, 2329‑2334.
Stiner, M.C., Kuhn, S.L., Weiner, S. i Bar‑Yosef, O. (1995). Differential burning, recrystallization, and fragmentation of archaeological bone. Journal of Archaeological Science, 22, 223‑237.
Sykes, N., Baker, K.H., Carden, R.F., Higham, T.F.G., Hoelzel, A.R. i Stevens, R.E. (2011). New evidence for the establishment and management of the European fallow deer (Dama dama dama) in Roman Britain. Journal of Archaeological Science, 38, 156‑165.
Sykes, N., White, J., Hayes, T. i Palmer, M. (2006). Tracking animals using strontium isotopes in teeth: the role of fallow deer (Dama dama) in Roman Britain. Antiquity, 80, 948‑959.
Tardio, K. i Colominas, L. (2022). Contextos faunístics: una finestra a la ramaderia i a la dieta càrnica dels Munts. Dins J.A. Remolà, Vil·la Romana dels Munts (Tarraco) (p. 561‑568). Generalitat de Catalunya, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
Toynbee, J.M.C. (1996). Animals in roman life and art. John Hopkins University Press.
Tremoleda, J., Casas, J., Castanyer, P., Nolla, J.M., López, A., Prevosti, M., Carbonell, E., Folch, J. i Fierro, J. (1995). Recent work on villas around Ampurias, Gerona, Iluro, and Barcelona (NE Spain). Journal of Roman Archaeology, 8, 271‑307.
Tura‑Poch, C., Vizcaíno‑Varo, V., Coromina, N. i Casas, J. (en premsa). Explotació i aprofitament de fauna de l’escombrera del s. iii dC de Mas Gusó (Bellcaire d’Empordà, Baix Empordà). Dins Ager Mutabilis. L’explotació del territori en època romana.
Valenzuela, A., Baker, K., Carden, R.F., Evans, J., Higham, T., Hoelzel, A.R., Lamb, A., Madgwick, R., Miller, H., Alcover, J.A., Cau, M.A. i Sykes, N. (2016). Both introduced and extinct: The fallow deer of Roman Mallorca. Journal of Archaeological Science: Reports, 9, 168‑177.
Valenzuela‑Lamas, S. (2010). Paisatge, alimentació I gestió dels ramats als Antigons a partir de les restes de fauna (vertebrats i mol·luscos). Dins M. Prevosti i J. Guitart (eds.), Ager Tarraconensis 1. Aspectes històrics I marc natural (p. 181‑191). Institut Català d’Arqueologia Clàssica.
Villa, P. i Mahieu, E. (1991). Breakage patterns of human long bones. Journal of Human Evolution, 21, 27‑48.
Downloads
Published
Issue
Section
License
Copyright (c) 2024 Isaac Rufí Casals, Arnau Brosa Planella, Clàudia Tura Poch, Neus Coromina Bujons (Autor/a)
This work is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International License.
How to Cite
