Estudi dels materials arqueològics de les campanyes d’excavació dels anys 1946 i 1947 al castrum del Puig de les Muralles de Puig Rom

Marc Soler

doi:10.33115/a/26046679/08_02

Autors/ores

Marc Soler Arqueòleg autònom https://orcid.org/0009-0005-9560-1224

DOI:

https://doi.org/10.33115/a/26046679/08_02

Paraules clau:

ceràmiques, Puig Rom, Tardoantiguitat

Resum

A partir de la revisió dels materials arqueològics recuperats en les excavacions arqueològiques dutes a terme per Pere de Palol al jaciment del Puig Rom de Roses entre els anys 1946 i 1947, es vol intentar actualitzar l’estudi dels materials trobats traçant les principals característiques de les ceràmiques a nivell tipològic i formal permetent-nos ajudar a acotar millor la cronologia del poblat.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

Alessandre, P. (1995). Ruscino, des Wisigoths aux Francs. "Historie et archéologie des terres catalanes au Moyen Âge". (pp. 9‑48), Presses universitaires de Perpignan.

Burch, J. et al, (2006). "Excavacions Arqueològiques a la muntanya de Sant Julià de Ramis. Vol 2: El Castellum", Sant Julià de Ramis.

Bonifay, M. (2004). Etudes sur la céramique romaine tardive d’Afrique, "BAR International Series", 1301, Oxford.

Bonifay, M. (2016). Amfores de l’Afrique romaine: nouvelles avancées sur la prodution, la typo‑chronologie et le contenu. "Amphore ex Hispania. Paisajes de producción y consumo" (pp. 595‑611), Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Casas, J; Nolla, J. M. (1997). Material ceràmic del Puig de les Muralles (Puig Rom, Roses). "Arqueomediterrània 2/1997. Contextos ceràmics d’època romana tardana i de l’alta edat mitjana (segles IV‑X)", Barcelona, pp. 7‑19.

Cau, M. A. (1999). Ceràmica de cuina: El Bovalar. "Del romà al romànic. Història, Art i Cultura de la Tarraconense mediterrània entre els segles IV i X, Catalunya Romànica", Enciclopèdia Catalana, pp. 363, Barcelona.

Constant, A. (2008). Fouilles récentes au "castrum Vulturaria"/ Ultréra (Argelès‑sur‑Mer, Pyrénées‑Orientales). "Fars de l’islam. Antigues alimares d’al‑Andalus", a càrrec de Ramón Martí, pp. 39‑45, Barcelona.

Enrich, J, Enrich, J. (1999). Ceràmica de cuina: Vilaclara. "Del romà al romànic. Història, Art i Cultura de la Tarraconense mediterrània entre els segles IV i X, Catalunya Romànica", Enciclopèdia Catalana, pp. 362‑363, Barcelona.

Folch, C. (2012). "Els territoris del nord‑est de Catalunya durant l’alta edat mitjana (segles iv‑xi d.C): organització territorial i arqueologia del poblament", Tesi doctoral UB, dirigida per R. Martí, Barcelona.

Fortó, A., Martínez, P. (2009). Los yacimientos del Pla del Serrador (Les Franqueses del Vallès) y de Ca l’Estrada (Canovelles), dos ejemplos de asentamieno agrícola entre los siglos V y XIII en el entorno de Granollers (Vallès Oriental, Barcelona). "The Archaeology of early medieval villages in Europe", a càrrec de J. A. Quirós, pp. 263‑274, Bilbao.

Fortó, A., Vidal, A. (2009). En los orígenes de Sant Julià de Lòria (Andorra). Las evidencias de ocupación durante la antiguedad tardía y la alta edad media (siglos V‑XII d.C.). "The Archaeology of early medieval villages in Europe", pp. 253‑262.

Garcia, G. i Vivó, D. (2003). Sant Julià de Ramis y Puig Rom: Dos ejemplos de yacimientos con armamento y equipamiento militar visigodo en el noreste peninsular. "Gladius", núm. XXIII, pp. 161‑190.

Hayes, J. W. (1972). "Late Roman Pottery", Londres.

Jàrrega, R. (2013). Las últimas importaciones romanas de cerámica en el este de Hispania Tarraconensis: una aproximación, "SPAL 22", pp. 143‑172, Sevilla.

Keay, S. J. (1984). Late Roman Amphorae in the Western Mediterranean. A typology and economic study: The Catalan Evidence, "BAR International Series 196", Oxford.

Nolla, J. M. (1998). Els objectes de vidre del Puig de les Muralles (Puig Rom, Roses), "Empúries, 51", pp. 237‑249, Barcelona.

Palol, P. (1952). El castro hispanovisigodo de Puig Rom (Rosas). "La labor de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológias de Gerona durante los años 1942 a 1948. Informes y Memorias de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas 27", a càrrec de Lluís Pericot, pp. 163‑182, Madrid.

Palol, P. (1965). Rosas. De la Antiguedad a la Edad Media. "Revista de Girona", 31, Girona, pp. 23‑33.

Palol, P. (2004). "El castrum del Puig de les Muralles de Puig Rom", Sèrie Monogràfica 22. Museu d’Arqueologia de Catalunya, Girona.

Ramon, J. (1986). "El Baix Imperi i l’època bizantina a les illes Pitiüses". Consell Insular d’Eivissa i Formentera, Conselleria de Cultura, Servei tècnic d’Arqueologia.

Rébé, I.; Raynaud, C.; Sénac, Ph. (2014). "Le premier Moyen Âge à Ruscino. (Château‑Roussillon, Perpignan, Pyrénées‑Orientales). Entre Septimanie et al‑Andalus (VIIe‑IXe s.)", Lattes.

Rodríguez, F., Díaz, M., Macias, J. M., Roig, J. F., Teixell, I. (2020) Los últimos edificios domésticos, de servicio portuario y productivos del suburbio de Tarracona (s. VII‑VIII) : Un ensayo holístico, "El sitio de las cosas. La Alta Edad Media en contexto", Universitat d’Alacant, pp. 69‑82, Alacant.

Roig. J. (2011). Formas de poblamiento rural y producciones cerámicas en torno al 711 : documentación arqueológica del área catalana, "711 Arqueología e historia entre dos mundos", (pp. 121‑146), Alcalá de Henares

Soler, M. (2015). "Les excavacions arqueològiques a Puig Rom: estudi dels materials dels anys 1946 i 1947". Final treball de Grau. Universitat de Girona

Subias, E., Codina, D. (2022). Les campanyes del bienni 2020‑2022 al barri hel·lenístic de Roses (Roses, Alt Empordà), "XVI Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona", (pp. 135‑138), Castelló d’Empúries.

Subias, E.; Codina, D. (2024). Intervencions al Puig Rom (Roses, Alt Empordà), les campanyes 2022‑2023, "XVII Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona", (pp. 237‑240), Blanes.

Subias, E., Puig, A. M., Codina, D., Fiz, I. (2020a). El nucli fortificat de Puig Rom i el seu entorn immediat (2014‑2017), "Tribuna d’Arqueologia 2017‑2018", 12‑34.

Subias, E., Puig, A. M., Codina, D., Fiz, I. (2020b). Nuevos datos sobre la muralla de Puig Rom (Roses, Alt Empordà, Girona), Dins J. M. Macias, A. Ribera i M. Rosselló "Recintos fortificados en época visigoda: historia, arquitectura y técnica constructiva", (pp. 35‑44) Institut Català d’Arqueologia Clàssica (Treballs d’Arqueologia de la Mediterrània Antiga, 8).

Torres, J. R. (2008). La ceràmica ebussitana en la antiguedad tardia, Dins D. Bernal i A. Ribera "Cerámicas hispanorromanas. Un estado de la cuestión", (pp. 413‑433), Universidad de Cádiz.

Wickham, C. (2008). "Una història nueva de la Alta Edad Media. Europa y el mundo mediterráneo, 400‑800", Barcelona.