Les établissements domaniaux du littoral nîmois entre antiquité tardive et haut moyen-Âge (IVe-Xe siècles)

Resum

A l'oest del delta del Roine, el litoral de la civitas Nemausensis experimenta una dinàmica demogràfica especial. Després d'una baixa densitat al començament del període romà, el segle IV enregistra un fort creixement. Aquesta tendència acompanya una mutació de la xarxa de poblament. Mentre que l'interior perd una gran part dels seus antics centres, l'ocupació s'estén a la plana litoral i a les zones deltaiques on el creixement marca l'Antiguitat tardana i l'alta edat mitjana. Al litoral, la promoció de l'aglomeració de Maguelone al rang de ciutat episcopal, al segle VI, confirma aquest dinamisme dels establiments tardans.

D'altra banda, el poblament es reagrupa en pols més densos i menys nombrosos. Aquests nous pols locals romanen de diverses naturaleses i encara estan poc definits: explotacions domenials, aglomeracions, formació d'un poble? L'alta edat mitjana marca l'estabilització de la xarxa, que només enregistra algunes creacions i perpetua per la majoria dels hàbitats tardoantics que encara s'estenen i es desenvolupen a vegades en diversos sectors. Així, es fa evident la influència dominant de l'Antiguitat tardana en la construcció de la xarxa del primer Mitjà Edat, mentre que l'herència de l'Alt Imperi roman, a la zona litoral, roman més limitada.