Aperçu des uillae médiévales de la vistrenque à nîmes (Gard) : répartition, formes et héritage antique

Resum

Tot i la mala conservació dels jaciments i l'absència de documentació escrita dels segles VI-VIII sobre la Vistrenque, una petita vall als afores de Nîmes, disposem d'alguns indicis per intentar definir la uilla de l'època merovingia en aquest sector. Les recents excavacions arqueològiques i el cartulari dels canonges de la catedral proporcionen un bon coneixement de les uillae antigues i de les uillae de l'època carolíngia i permeten algunes hipòtesis sobre les formes intermèdies de l'evolució que ha conduït d'unes a altres.

Les uillae de la primera meitat de segle són força nombroses, situades a uns 2 km les unes de les altres i estan compostes per un territori i un habitat agrupat. Aquest últim integra, potser ja des de l'Antiguitat tardana en alguns llocs, l'església i després el cementiri. Les construccions que la componen (cases, edificis agrícoles) estan aglomerades de manera llosa, intercalant-hi patis, jardins i horts, el que condueix a restituir la uilla de primera meitat de segle en diverses hectàrees de superfície, com ara la de Codols. El territori, que s'estén entre 250 i 800 ha, es desenvolupa en unitats paisatgístiques variades i econòmicament complementàries. La continuïtat de l'ocupació entre l'Antiguitat i el Mitjà segle és patent als jaciments millor documentats.