Les fermes à cour centrale excavée de la plaine de Nîmes au Haut Empire : un modèle d’habitat ou une simple adaptation aux conditions spécifiques locales ?
Resum
A la plana de Nimes, diversos assentaments rurals de l'Alt Imperi presenten una configuració particular, marcada especialment per un pati central excavat i sistemes d'evacuació d'aigües la disposició dels quals sembla respondre als riscos d'inundació i la presència de nivells freàtics. Alguns d'aquests hàbitats modestos (600 i 1200 m2) es troben ubicats en vastes explotacions agrícoles amb tancaments en terrassa, actius durant el període republicà. Participen d'una progressiva romanització de l'arquitectura i dels estils de vida, sobretot a partir de mitjans del segle I dC, una intensificació del desenvolupament del sòl al voltant de la ciutat.
Les llacunes en la seva estratigrafia limiten la comprensió del seu pla i la identificació de les seves funcions principals. Les seves dimensions reduïdes i l'absència d'equipaments marítims o agrícoles impedeixen que siguin assimilats a villae, fins i tot modestes, estructurades al voltant de parts residencials i rústiques.
L'obstacle que suposa el pati central excavat dóna a aquests establiments un funcionament inesperat. La retenció d'aigua al cor de l'habitatge, amb les molèsties que això pot ocasionar, obliga a fer reserves pel que fa a la comoditat dels ocupants, almenys estacionalment. Com a contrapunt, determinats mobles (fustes de columnes, fragments de capitells, xapes de marbre, estatuàries, articles de tocador o adorns, vaixella i productes d'importació, etc.) tendeixen a il·lustrar una certa riquesa material.
Aquests establiments van ser abandonats durant el segle II. o desenvolupar-se fins als anys 250-275. La seva història es pot comparar amb la de la ciutat i potser amb la de la domus urbana sense que encara es puguin precisar les seves relacions de dependència o subordinació.
