La villa présentée au public Regard sur les expériences européennes

Resum

Al segle XVIII, les antigues vil·les d'Itàlia que es podien visitar no havien estat realment posades en valor. Va ser al començament del segle XIX, primer a Anglaterra i després a Alemanya i Suïssa, que es van habilitar les vil·les amb l'objectiu d'obrir-les al públic. La de Bignor, descoberta el 1811, va ser la primera on els mosaics es van conservar in situ, protegits sota construccions permanents i on els visitants eren rebuts i guiats.

Aquest text busca traçar l'evolució dels modes de presentació de les vil·les durant els dos darrers segles, una evolució que s'ha accelerat en les últimes dècades: menys llocs a l'aire lliure; creació de grans edificis de protecció que cobreixen tot el lloc; generalització dels museus en el mateix lloc i, en determinats casos, centres d'interpretació; aproximació del museu amb el propi recinte, sota el mateix edifici on sovint es col·loquen vitrines als passadissos i plataformes, mostrant objectes directament relacionats amb les restes (concepte de llocs museístics integrats).