Rural settlement in the central littoral area and the interior regions of Catalonia in the 1st and 2nd centuries BC

Resum

Tot i la seva importància per comprendre el procés de romanització del nord-est de la Península Ibèrica, l'hàbitat rural dispers ha estat objecte de poca atenció i ha estat analitzat de manera incorrecta fins a èpoques recents. Entre els segles II i I aC, l'hàbitat del litoral central i de l'interior de Catalunya, igual que en altres zones de la regió, va experimentar una reorganització radical. Aquests canvis són perceptibles en la distribució, la densitat i les funcions dels establiments, encara que el seu ritme i entitat són diferents a cada zona. Aquest procés va suposar, simultàniament, la desaparició de nombrosos establiments de tipologia molt diferent, i la creació d'una nova jerarquia de l'hàbitat, caracteritzada, en especial, per la multiplicació de petits nuclis agrícoles dispersos. Aquesta situació s'ha de posar en relació amb els canvis globals i graduals generats per la inserció del territori al sistema provincial romà i el desenvolupament de noves estructures socioeconòmiques. Aquest procés de transformació s'aprecia amb claredat a l'espai litoral més proper a Tarraco, que es configura com un dels centres de la Hispània republicana.