Le IIIe s. ap. J.-C. en Narbonnaise languedocienne d’après quelques indices archéozoologiques

Resum

Els estudis arqueozoològics registren dades directes de diversa índole, com ara el nombre de restes per taxó, l'estat de desgast dentari i les dimensions òssies. Aquests valors s'analitzen aquí en funció de la seva variabilitat bruta per comprendre, des d'una perspectiva tan diacrònica com sigui possible, si el segle III dC va representar un punt d’inflexió. Es pren en consideració l'evolució de diversos criteris: la composició de la tríada domèstica durant el període gal·lo-romà al Baix Llenguadoc, l'edat a la mort dels ovicaprins a la vall mitjana de l'Hérault durant el període gal·lo-romà i l'Edat Mitjana, les dimensions del metatars dels bovins a la França romana i medieval, i les dimensions de diversos ossos d'ovins i caprins al Baix Llenguadoc durant el mateix període. La secció dedicada a aquestes dues espècies és la més important, ja que presenta la primera sèrie de resultats osteomètrics inèdits. Tots aquests indicis mostren que probablement a partir de la segona meitat del segle III dC i principis del segle IV, la ramaderia al Llenguadoc-Rosselló va començar a centrar-se en el bestiar oví i caprí. Aquesta tendència es va accentuar progressivament al llarg dels segles, manifestant-se en èpoques successives en un canvi de constitució dels animals, que variava segons les espècies, i en un lleuger envelliment en l’edat de mort de les ovelles. El segle III dC va ser, doncs, l'inici del moviment que donaria lloc a la imatge "mediterrània" del Llenguadoc-Rosselló com a regió dedicada als ovicaprins des de finals de l'Edat Mitjana fins al segle XX.