Evolució de l’espai periurbà de la ciutat de Baetulo entre el segle II a. de la n. e. al segle VI d. de la n. e.

Resum

Baetulo va ser una fundació ex novo del segon quart del segle i aC. que perdurà fins al segle vii dC. El seu emplaçament, en un promontori en mig de dues rieres entre la plana deltaica del riu Besòs i la plataforma litoral de la Serralada de Marina, oferia grans possibilitats agrícoles i una posició estratègica de control de la costa central laietana. Les intervencions arqueològiques de les últimes dues dècades a les immediacions de Baetulo, han documentat una ocupació prèvia a la fundació de la ciutat, la seva conversió en espais suburbials a l’època augustea, i la transformació del seu poblament durant el baix imperi i l’antiguitat tardana. L’anàlisi de l’espai periurbà ha permès estudiar diferents estructures organitzatives del territori, vil·les, espais artesanals, àrees agrícoles i productives relacionades majoritàriament amb la indústria vinària, així com també, usos funeraris. El seu desenvolupament en paral·lel al de la ciutat ens permet abordar les relacions d’interdependència entre el món urbà i el rural.