Studies on the Rural World in the Roman Period

Evolució de l’espai periurbà de la ciutat de Baetulo entre el segle II a. de la n. e. al segle VI d. de la n. e.

2023-11-16T08:43:02+01:00

Baetulo va ser una fundació ex novo del segon quart del segle i aC. que perdurà fins al segle vii dC. El seu emplaçament, en un promontori en mig de dues rieres entre la plana deltaica del riu Besòs i la plataforma litoral de la Serralada de Marina, oferia grans possibilitats agrícoles i una posició estratègica de control de la costa central laietana. Les intervencions arqueològiques de les últimes dues dècades a les immediacions de Baetulo, han documentat una ocupació prèvia a la fundació de la ciutat, la seva conversió en espais suburbials a l’època augustea, i la transformació del seu poblament durant el baix imperi i l’antiguitat tardana. L’anàlisi de l’espai periurbà ha permès estudiar diferents estructures organitzatives del territori, vil·les, espais artesanals, àrees agrícoles i productives relacionades majoritàriament amb la indústria vinària, així com també, usos funeraris. El seu desenvolupament en paral·lel al de la ciutat ens permet abordar les relacions d’interdependència entre el món urbà i el rural.

Un nou mirall de l’officina plumbaria de Quintus Licinius Tutinus procedent de la vil· la romana dels Pompeu o de Can Ring (Besalú, Girona)

2023-11-16T09:02:39+01:00

L’any 2017 va trobar‑se a la vil·la romana dels Pompeu (Besalú) el marc d’un petit mirall de plom fabricat pel taller de Quintus Licinius Tutinus a la ciutat gal·la d’Arelate (Arle, Provença). En el text es descriu i es contextualitza la peça, la primera d’aquest plombarius coneguda a Hispània, i es proposa la seva vinculació amb un petit espai de culte domèstic.

Le Vistre de la Fontaine, une rivière comme reflet du paysage et de la gestion du risque fluvial en périphérie de Nîmes entre l’âge du Fer et l’Antiquité

2023-11-16T09:24:15+01:00

Un projecte de recalibració del Vistre de la Fontaine, a les afores de la ciutat de Nîmes (Gard, França), ha brindat l'oportunitat d'obrir una finestra nova al paisatge protohistòric i antic, així com al desenvolupament d'aquesta zona periurbana, mitjançant l'excavació d'un paleocanal del curs d'aigua i d'un antic moll del pont. Aquest context original permet, per primera vegada al camp de Nîmes, abordar les qüestions relatives a la gestió dels regs fluvials i als mètodes d'encreuament del riu. Alhora, els dipòsits fluvials que van emplenar aquest antic paleocanal entre els segles I i V dC, beneficiant-se de condicions hidromorfològiques estables, han proporcionat una sèrie d'arxius palinològics, carpològics, antracològics i zoològics que permeten reconstruir el paisatge circumdant i les activitats humanes.

Las aguas y su culto en época romana. Ejemplos del ámbito rural en el noreste de la Península Ibérica

2023-11-16T09:30:10+01:00

El canvi que va suposar la implantació de la religió romana al nord-oest de la península Ibèrica ens ofereix la possibilitat d'estudiar un procés de canvi que s'estén al llarg del període tardorepublicà. Els temples i altres espais que sorgiran, l'arquitectura dels quals és plenament itàlica, suposen una superposició d'aquests als antics llocs de culte indígenes i la creació de nous espais de culte que res tenen a veure amb la realitat indígena, ja superada.

Landscape and territory in the northeast of the Iberian Peninsula in the Roman period. The property of the Roman villa of Pla de l’Horta (Sarrià de Ter, Girona, Spain): characteristics, farming and forest resources

2023-11-16T09:35:01+01:00

Els establiments coneguts com a vil·les en contextos romans brinden l'oportunitat de comprendre el sistema d'ús del sòl més comú a tot l'Imperi Romà. Aquests establiments, situats estratègicament al territori, eren una mica més que mers espais habitables. La complexitat en l'elecció de l'emplaçament i la manera com es van desenvolupar i evolucionar les vil·les ens ajuden a comprendre l'alt valor d'aquest tipus d'explotacions per a l'economia de l'Imperi Romà. El paisatge i els canvis que va patir a causa de la ubicació d’aquests establiments són la base d’un camp d’estudi que s’actualitza constantment gràcies a estudis complementaris

Elements per al coneixement de la monetització de la vil·la romana del Collet (Calonge i Sant Antoni, Baix Empordà)

2023-11-16T09:41:49+01:00

La vil·la romana del Collet està situada al litoral de l’extrem nord‑est de la península Ibèrica. Les seves primeres fases de la vil·la, des de finals del segle II aC fins els anys 60‑70 dC, estan molt vinculades a l’explotació vitivinícola. En aquells darrers anys va ser objecte d’una intensa reforma que es va perllongar fins al seu abandonament en el segle V. Tot i que des d’inicis del segle IV, el sector de la vil·la més pròxim al mar devia estar abandonat. En aquest article s’estudien les 27 monedes localitzades fins l’actualitat en aquesta vil·la amb l’objectiu de complementar la identificació de les seves fases.

Résultats préliminaires de deux fouilles récentes en contexte de villae suburbaines : Lescar (Pyrénées‑Atlantiques) et Saint‑Paul‑Lès‑Dax (Landes)

2023-11-16T09:45:24+01:00

El 2022, l'oficina d'estudis Éveha va fer dues excavacions en viles suburbanes, sota la direcció de Pierre Dumas-Lattack. Ja es pot proposar una primera reflexió sobre aquests conjunts, tot esperant els estudis més profunds que mereixen. D'una banda, es tracta d'una intervenció situada al nord-oest de la vila del barri de Saint-Michel, a Lescar-Beneharnum (Pirineus Atlàntics). S'hi van descobrir restes d'arranjaments primitius (esplai de còdols, llars, estany). D'altra banda, a Saint-Paul-Lès-Dax (Landas), l'excavació va permetre descobrir una nova vila que presenta una durada comparable a la de Lescar, des de principis de l'Alt Imperi fins a finals de l'Antiguitat, però sens dubte menys decorada que aquesta. El gran interès d'aquesta excavació rau també en haver revelat una gran part de la pars rústica de l'establiment.