Arquitectura militar carolíngia en terres gironines. Materials, tècnica constructiva i disposicions poliorcètiques

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.33115/a/26046679/9_03

Paraules clau:

Arquitectura militar, romanus mos, disposicions poliorcètiques, alta edat mitjana

Resum

A partir de la identificació i confirmació cronològica de les muralles carolíngies de Girona, de molt a finals del segle VIII, ha estat possible fer el reconeixement d’algunes altres, tant de petites ciutats (Bisuldunum), de castells (Uellosos) o de monestirs protegits (Sant Feliu de Guíxols) que posen al descobert una manera única de procedir (romanus mos), unes mateixes solucions tècniques i noves aportacions poliorcètiques de valor inqüestionable.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

Badia,J. (1977) L’arquitectura medieval de l’Empordà. I. Baix Empordà, Girona.

Badia, J.; Adell,J. A. (1989) Sant Feliu de Guíxols, Catalunya romànica. VIII. L’Empordà. I, Barcelona, 267‑275.

Canal,E.; Nolla, J. M.; Sagrera,J. (2018) L’Areny de Girona (segles xi‑xv). La formació del cor econòmic de la ciutat medieval, Girona (Història urbana de Girona. Reconstrucció cartogràfica 12).

Canal,J.; Canal, E.; E. Nolla, J. M.; Sagrera,J.(2003) Girona, de Carlemany al feudalisme (785‑1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval, Girona (Història urbana de Girona. Reconstrucció cartogràfica, 5).

Canal,J.; Canal,E.; Nolla, J. M.; Sagrera,J. (2005) El castellum Uellosos del puig de Sant Andreu (Ullastret, Baix Empordà). Vida i mort d’una fortificació carolíngia, Estudis del Baix Empordà, 24, (Sant Feliu de Guíxols), 5‑54.

Casas,J.; Vivó, D.; Nolla,J. M. (2014) La torre número 13 de la Força Vella de Girona (anomenada també torre Boschmonar). Algunes reflexions, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, LV (Girona) 51‑64.

Nolla,J. M. (2018) Carlemany i Girona. Discurs de recepció de Josep Maria Nolla i Brufau com a membre numerari de la Secció Històrico‑arqueològica llegit el dia 27 de setembre de 2018, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Nolla,J. M.; Palahí, L.; Vivó,D. (2004) Carrer Ballesteries número 26 (Girona). La torre carolíngia, Setenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, la Bisbal d’Empordà, 335‑340.

Nolla, J. M.; Sagrera,J. (1999) Girona. La ciutat carolíngia, Catalunya a l’època carolíngia. Art i cultura abans del romànic, Barcelona,77‑79.

Nolla,J. M.; Palahí,L.; Sagrera,J.; Sureda,M.; Canal,E.; Garcia,G.; Lloverás, M. J.; Canal,J. (2008) Del fòrum a la plaça de la Catedral. Evolució historicourbanística del sector septentrional de la ciutat de Girona, Girona (Història urbana de Girona. Reconstrucció cartogràfica, 8).

Nolla,J. M.; Burch,J.; Palahí,L.; Amich,N. M.; Canal,E.; Casas,J.; Castanyer,P.; Sagrera,J.; Sureda,M.; Tremoleda,J.; Vivó,D.; Vivo,J.; Costa,A.; Prat,M.; Simon, J.; Varenna,A. (2016) Baix imperi i antiguitat tardana al sector nord‑oriental de la prouincia Tarraconensis. De l’adveniment de Dioclecià a la mort de Carlemany (284‑814), Girona.

Ordeig,R. (1981) Els orígens històrics de Vic (segles viii‑x), Vic (Col·lecció Osona a la butxaca 1).

Rius, J. (1928) Cartes antigues de Sant Martí Sacosta, Analecta Sacra Tarraconensia, IV, Barcelona, 343‑394.

Sagrera, J. (2010) Les muralles de Besalú. Retitució cartográfica, Besalú.

Sagrera,J. (2020) Estudi arqueològic del núm. 4 del carrer Alemanys de Girona, Quinzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona a cura de J. Burch, R. Buxó, J. Frigola, M. Fuertes, M. Mataró i S. Manzano, Castelló

d’Empúries, 419‑422.

Sagrera, J.; Nolla,J. M. (en premsa) La porta Rufina o portal Rufí. Anàlisi global, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, LXVII (2026), en premsa.

Sagrera, J.; Palahí,L. (2012) Carrer dels Alemanys núm. 14 (Girona), Onzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Girona, 287‑289).

Sobrequés, S.; Riera, S.; Rovira, M.; Ordeig, R. (2003) Catalunya carolíngia. Volum V. Els comtats de Girona, Besalú, Empúries i Peralada, Barcelona.

Soldevila, F. (2008) Les quatre grans Cròniques. II. Crònica de Bernat Desclot, Barcelona.

Vivó, D.; Palahí,L. (2011) El sector de llevant de la ciutat de Girona. Qüestions de topografia i dades noves, Miscel·lània d’homenatge a Gabriel Roura i Güibas. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, LII, Girona,75‑94.

Vivo, J.; Palahí, L.; García, G.; Prados, A. (2012) Del dominus a l’abat. La història de l’entorn del monestir de Sant Feliu de Guíxols. De l’època romana a la desamortització, Sant Feliu de Guíxols.

Descàrregues

Publicat

2026-09-15

Número

Secció

Varia

Com citar

Nolla Brufau, J. M. (2026). Arquitectura militar carolíngia en terres gironines. Materials, tècnica constructiva i disposicions poliorcètiques. Rodis. Journal of Medieval and Post-Medieval Archaeology, 9, 37-50. https://doi.org/10.33115/a/26046679/9_03

Articles similars

1-10 de 27

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.