Les defenses de l'"oppidum" de *Kerunta

Aquest volum se centra principalment en l’anàlisi de les muralles que successivament van protegir la comunitat de persones que des del voltant del 500 aC fins al segle VIII de l’era, quan el vell castellum va esdevenir fractum, van habitar el cim de la muntanya de Sant Julià de Ramis. Aquest és el tema principal però també s’estudia l’evolució urbanística del sector nord-occidental del jaciment —l’anomenada zona 2—, des de mitjan segle VI aC fins al segle VIII. Aquest estudi se centra especialment en l’època ibèrica (antiga, plena i tardana) però contempla l’evolució posterior a través d’una ocupació puntual de la segona meitat del segle I aC i de la construcció, a mitjan segle IV, de la fortalesa baix-imperial que va ser mantinguda i reformada pels visigots vers el 500, fins que, després de la conquesta pels àrabs d’aquest territori, va ser abandonada. Una llarga història que fa de Sant Julià de Ramis un dels poquíssims municipis dels quals en coneixem, amb notable detall, la seva evolució històrica sense forats negres.