https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr <p>La <strong>Biblioteca d’Història Rural</strong> és una iniciativa conjunta de l’Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines i del Centre de Recerca d’Història Rural (Institut de Recerca Històrica) de la Universitat de Girona.</p> ca-ES dir.irh@udg.edu (Biblioteca d'Història Rural) info@documentauniversitaria.com (Documenta Universitaria) OMP 3.3.0.19 http://blogs.law.harvard.edu/tech/rss 60 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/183 En l’àmbit de la història agrària cada vegada han anat agafant major rellevància els estudis que consideren les dones pageses actors determinants en els diferents processos de producció, en la gestió de les explotacions agràries i en les xarxes de veïnatge o en la vida social i política de les comunitats pageses. En aquest marc, el 4 de novembre de 2022 l’Associació d’Història Rural en col·laboració amb el Centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona, va organitzar un seminari que, sota el títol Conflicte i gènere en el món rural, segles XVIII-XX, analitzava les fonts que permetien un millor coneixement del dia a dia d’aquelles dones pageses i els conflictes quotidians que condicionaven les relacions de parentiu i els seus vincles amb la comunitat, així com la divisió sexual del treball i els conflictes de classe. El llibre que teniu a les mans recull bona part de les aportacions que es van fer en aquell seminari. Al llarg d’aquestes pàgines es destaquen les fonts documentals que permeten copsar millor els diferents rols i conflictes que van afrontar aquelles dones en les comunitats pageses, fent referència a la premsa d’època, als llibres de comptes dels jornalers de diferents patrimonis rurals, a la documentació corresponent a diferents establiments de caritat, la documentació d’origen judicial o la fotografia com a font històrica. Mitjançant aquesta documentació es dona visibilitat a les dones rurals, considerant les relacions socials i de poder a la llar i a la comunitat rural, la seva capacitat d’agència i el paper jugat per les xarxes de veïnatge, així com les relacions que s’establien en els espais feminitzats dels nuclis rurals. Óscar Bascuñán Añover, Ana Cabana Iglesia, Montserrat Carbonell Esteller, Josep Colomé Ferrer, Dignoris Mateo Mateo, Céline Mutos Xicola Drets d'autor (c) 2024 són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/183 Fri, 27 Sep 2024 00:00:00 +0000 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/325 La immigració occitana és un dels fenòmens característics de l’edat moderna catalana. La proliferació de francesos a multitud de registres i documents públics i privats dona a entendre la magnitud que va adquirir aquest corrent migratori durant els segles moderns. A través dels registres parroquials i notarials i els fins ara inèdits llibres de Dispenses de Proclames, aquest llibre examina l’impacte i les característiques de la immigració occitana al bisbat de Girona durant els segles XVI i XVII i interroga tant les causes subjacents que van generar l’atracció dels immigrants com també les seves conseqüències en la societat agrària de les comarques gironines, paradigmàtiques de la Catalunya de mas. Arnau Barquer Cerdà Drets d'autor (c) 2023 són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/325 Thu, 12 Oct 2023 00:00:00 +0000 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/182 Aquest volum recull una selecció d’estudis sobre el fenomen de la jurisdicció en èpoques medieval i moderna. Concretament, es focalitza en l’exercici efectiu de la justícia allà on solia tenir lloc: la cort o tribunal. El llibre vol contribuir a consolidar les recerques sobre les corts jurisdiccionals i, en conjunt, sobre l’exercici del poder i la justícia anterior a l’estat liberal. Els diferents autors, amb cronologies i marcs geogràfics particulars dins de la Corona d’Aragó, presenten fonts documentals que permeten entendre aquestes instàncies. Els especialistes presenten aquestes fonts tot combinant-ho amb les necessàries tasques prèvies d’identificació, descripció i estudi comparat dels tipus de registres i actes. Aquestes són tasques que d’altres escoles historiogràfiques europees ja han completat de fa temps, però que en bona part restaven per fer al nostre país. Tan sols després d’haver assumit l’abast i els límits de la documentació disponible, podran desenvolupar-se noves línies d’investigació (o reprendre’n de ja encetades) en relació a aspectes diversos de l’economia, la societat i la política dels territoris dels reis d’Aragó durant els períodes medieval i modern. Matthieu Allingri, Albert Reixach Sala, Lluís Sales Favà, Josep M. Salrach Marès, Guillermo Tomás Faci, Ricard Torra Prat, Pau Viciano Navarro Drets d'autor (c) 2022 són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/182 Fri, 28 Oct 2022 00:00:00 +0000 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/181 La família Carles constitueix un dels exemples més destacats dels hisendats gironins pel poder econòmic, social i també polític que arribà a assolir. En la base de la seva gran influència es trobava un important patrimoni agrari, integrat per 855 hectàrees a mitjan segle XIX. A partir, fonamentalment, dels contractes agraris, la correspondència i la comptabilitat privada, i d’un enfocament que prioritza l’anàlisi de les relacions socials que s’establien entre els diferents agents implicats (propietari absentista, administrador, masovers, subemfiteutes, grans arrendataris, etc.), aquest llibre analitza de forma detallada l’explotació d’aquest extens patrimoni i aprofundeix en les bases econòmiques i socials del poder que varen exercir els hisendats gironins a la primera meitat del segle XIX. A través del cas analitzat, descobrim, en el trànsit de l’Antic Règim a la societat liberal capitalista, un propietari absentista que mai no es va desentendre de la gestió dels seus béns, que assajà diverses fórmules d’explotació fins a trobar la més convenient per als seus interessos, que va realitzar inversions per intentar mantenir el seu elevat nivell de vida i que mantenia una relació de superioritat paternalista amb els seus masovers, i de domini amb els seus subemfiteutes, però de total dependència respecte dels seus arrendataris-creditors. Mònica Bosch Portell Drets d'autor (c) 2021 són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/181 Mon, 01 Nov 2021 00:00:00 +0000 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/324 This book includes eleven texts, written and published at different times and circumstances, but all related to the rural world of the eighteenth century and the first half of the nineteenth. The vigorous opposition of the peasantry to the liberal reforms of the first third of the nineteenth century and their participation in the counter-revolutionary movements — which cannot be assimilated, however, to the defense of the projects of the clergy or absolutist political circles. evolution of feudal income in Catalonia at the end of the Old Regime, and the role of wine specialization in the growth of the Catalan economy in the seventeenth century are the three axes that articulate the articles in the book. Jaume Torras Elias Drets d'autor (c) 2021 són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/324 Sun, 18 Apr 2021 00:00:00 +0000 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/323 Aquest llibre, traducció al català de la tesi doctoral de l’autora, publicada en anglès el 2012, fa una contribució al debat, de llarga tradició però no esgotat, sobre la transició al capitalisme a Europa. El treball investiga aspectes clau d’aquesta transformació: els canvis en la terra, els orígens de la industrialització, el creixement de la població i l’expansió dels mercats. L’estudi participa críticament en diversos debats en història econòmica i social, com la transició al capitalisme agrari, la discussió sobre si la parceria ha de ser considerada o no una forma retardatària de tinença de la terra, la teoria de la protoindustrialització o les que fan referència al canvi demogràfic. També qüestiona la tesi segons la qual la família nuclear de l’Europa nord-occidental fou un model superior per a la industrialització que les estructures familiars prevalents a l’Europa del sud. El llibre no només sosté que la família troncal pogué ser tan dinàmica com la família nuclear quan calgué, sinó també, i més important, que cal prestar atenció a altres institucions i factors que pogueren condicionar les formes familiars i els processos de presa de decisions dins les unitats domèstiques. El tipus d’enfocament que es presenta al llibre és un estudi micro d’una comunitat, Igualada, un dels principals centres protoindustrials de Catalunya (però situat, alhora, en una regió vitícola), amb una població que experimentà un ràpid creixement durant el segle XVIII. Només a una escala micro és possible, almenys per un estudi individual, de reconstruir xarxes de relacions i pautes de presa de decisions al nivell de les unitats domèstiques. Per això, en la base de la recerca hi ha la reconstrucció d’unes 8.700 famílies, complementada per un ampli conjunt de fonts, com contractes agraris, registres fiscals, comptabilitats privades, inventaris, capítols matrimonials i correspondència. Julie Marfany; Arnau Barquer Cerdà Drets d'autor (c) 2020 són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/323 Wed, 09 Dec 2020 00:00:00 +0000 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/180 Les fonts decimals plantegen molts problemes, però de vegades, com es defensa en aquest llibre, constitueixen la millor base documental disponible per acostar-se al moviment del producte agrari en nombroses regions espanyoles i europees en els temps moderns. L’historiador ha de calibrar el marge d’error que comporten les seves estimacions i els avantatges i inconvenients relatius a l’ús dels delmes respecte d’altres alternatives d’aproximació a la trajectòria de les collites en l’edat moderna. L’abandonament gairebé complet de l’ús de les fonts decimals no ha estat un encert. En aquesta obra es plantegen algunes propostes per seleccionar i explotar aquesta documentació per tal de millorar el nostre coneixement sobre el creixement agrari a l’Espanya moderna. Els textos es corresponen amb les ponències presentades pels diferents autors a la Jornada d’estudi sobre "El Delme com a Font per a la Història Rural", celebrada el 26 d’octubre de 2018 a Girona. Elena Catalán Martínez, Gabriel Jover Avellà, Enrique Llopis Agelán Drets d'autor (c) 2020 són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/180 Thu, 12 Nov 2020 00:00:00 +0000 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/322 Els cortals són una variant del mas català que trobem al llarg de la faixa litoral de la badia de Roses, concretament a les localitats de Castelló d’Empúries i Sant Pere Pescador. Es caracteritzen per la seva grandària, la presència de terres humides i la dedicació ramadera. Els seus orígens es remunten a la baixa edat mitjana i van anar avançant sobre un territori de llacunes i aiguamolls. En la seva evolució, van donar lloc a un sistema de cultiu basat en la trilogia blat-blat de moro-userda, que els va caracteritzar i identificar a partir del segle XIX. Des de mitjan segle XX, però, l’abandonament agrari i la colonització urbanística litoral els ha fet recular i una part ha desaparegut. En aquest llibre s’apleguen sis estudis que analitzen períodes i aspectes concrets dels cortals, però que posen l’accent, sobretot, en el grup humà que els va habitar: els cortalers. Rosa Congost Colomer, Meritxell Fernández Domènech, Pere Gifra Ribas, Josep Maria Gironella Granés, Marisa Roig Simon, Enric Saguer Hom Drets d'autor (c) 2019 són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/322 Thu, 24 Oct 2019 00:00:00 +0000 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/188 Aquest estudi descriu i posa en context la cort jurisdiccional d’abast local que operava durant la baixa edat mitjana a la vila de Sabadell. En el marc del domini exercit pel Consell de Cent de la ciutat de Barcelona, es consolidà una estructura administrativa, formada per una nòmina d’oficials, que permetia resoldre els conflictes entre els particulars o entre aquests i les senyories. Les accions de la cort quedaven registrades en volums específics, dels quals aquí presentem l’edició del corresponent al període 1401-1404. Lluís Sales Favà Drets d'autor (c) 2019 són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/188 Fri, 29 Mar 2019 00:00:00 +0000 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/179 L’inventari post-mortem pot ser definit com un llistat fet davant notari de tots els béns –mobles, immobles i rendes- que conformaven l’herència d’un difunt. Tot i que havien estat utilitzats com a font per a l’anàlisi d’alguns aspectes relacionats amb la història econòmica i social als anys 1970, van viure una empenta sense precedents als anys 1980 i 1990, quan mostraren els seus avantatges per analitzar les transformacions de les pautes de consum prèvies i paral·leles a la industrialització. Per tal d’analitzar el pes que els canvis en la demanda –les modes, els gustos, els comportaments dels consumidors- pogueren tenir en la transformació –modernització, si es vol- dels ordres econòmic o social, els inventaris post-mortem tenen una importància fonamental. No hi ha cap altra font que permeti veure les llars, els establiments comercials o els tallers artesanals per dins, que enumeri i descrigui els objectes que hi havia al seu interior i els béns immobles i rendes que configuraven els patrimonis familiars. Els textos d’aquest volum analitzen críticament aquesta font i presenten els resultats d’algunes recerques portades a terme mitjançant el seu ús. Mostren l’extraordinària riquesa d’informació dels inventaris, alhora que alguns dels seus punts febles que varien en funció del lloc i l’època on foren redactats. Conviden, si més no, a apropar-se a aquesta font a tots aquells que encara no la coneguin i a explorar les seves infinites possibilitats als investigadors que vulguin enriquir o completar els resultats de les seves recerques. Luis Almenar Fernández, Gérard Béaur, Rosa Congost Colomer, Belén Moreno Claverías, Daniel Muñoz Navarro, Fernando Ramos Palencia, Rosa Ros Massana Drets d'autor (c) 2018 són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/179 Thu, 25 Oct 2018 00:00:00 +0000 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/320 Durant el segle XIX, es va mantenir un procés de tancament de terres que s'havia iniciat amb anterioritat i que, malgrat els diferents marcs jurídics, buscava la prohibició efectiva de tot tipus d'usos col·lectius (pastura, aprofitament de llenya, cacera, pesca o circulació pels camins) sobre terres de propietat privada. El llibre té com a objectiu estudiar aquest procés de tancament de finques i de construcció social de la propietat rural a Catalunya durant la segona meitat del segle XIX. Més enllà de les lleis del nou estat liberal, que protegien i consagraven les terres de domini particular, s'hi analitzen les estratègies dels propietaris per defensar i consolidar els seus drets de propietat a través dels discursos i dels usos socials de la informació. També s'estudien les diverses tipologies de guarderia rural i les diferents formes de repressió que es varen utilitzar per castigar les nombroses resistències socials. La font principal amb què s'avalua l'abast de l'individualisme agrari són els anuncis de tancament de terres de vedat i acotament publicats en els butlletins oficials de les quatre províncies catalanes. La distribució territorial dels anuncis assenyala la Catalunya dels masos, especialment el nord-est, com la zona on aquest fenomen va donar-se amb més intensitat. Lluís Serrano Jiménez Drets d'autor (c) 2016 són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/320 Wed, 30 Nov 2016 00:00:00 +0000 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/314 En aquest llibre es ressegueixen les formes de mobilització i socialització, els esforços organitzatius, les anàlisis i els programes reivindicatius i, finalment, els enfrontaments socials que es van donar a la regió de Girona durant els anys de la Segona República, al voltant de La lluita per la terra. Al mateix temps, s'intenta relacionar aquests enfrontaments amb amb els que es produïen a d'altres territoris (i no pas només a la zona estrictament rabassaire) per tal d?integrar-los en una visió general de país. Es tracta, en definitiva, d'intentar superar una visió exclusivament centrada en la problemàtica rabassaire i entendre la complexitat de la lluita que es produïa a Catalunya. Pere Bosch Cuenca Drets d'autor (c) 2015 són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/314 Mon, 30 Nov 2015 00:00:00 +0000 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/311 L'any 1935, l'historiador francès Marc Bloch afirmava que, tot i ser una invenció antiga, el molí hidràulic era medieval quant a l'època de la seva veritable expansió. La seva gran generalització coincidí amb la fi de l'antiguitat i, posteriorment, amb la feudalització de la societat europea. Des de llavors, són diversos els autors que s'han referit a aquesta qüestió i, tot i que darrerament alguns han suggerit que fou un procés més progressiu i menys accelerat del que deia Bloch, encara estem lluny de conèixer amb cert detall com es desenvolupà. Fos com fos, a finals del segle XIII i primera meitat del XIV, als rius i rieres de les terres empordaneses s'hi documenten centenars de molins hidràulics, la majoria dels quals dedicats a la mòlta de cereals. En el present llibre, s'analitzen diverses qüestions sobre aquestes instal·lacions: quines n'eren les característiques, qui en foren els propietaris, de quina manera procediren aquests a la seva explotació, i quina fou la fiscalització per part de les autoritats senyorials i municipals de les activitats que s'hi duien a terme. Josep Maria Gironella Granés Drets d'autor (c) 2014 són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/311 Sun, 30 Nov 2014 00:00:00 +0000 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/173 Els registres comptables són una de les fonts escrites més antigues i, alhora, més abundants de la humanitat. Les tauletes ceràmiques messopotàniques suggereixen que l'escriptura va sorgir d'aquestes primitives formes de comptabilitat i una part important de la documentació històrica està constituïda, precisament, per una àmplia tipologia de comptabilitats procedent de tot tipus d'institucions públiques, empreses i patrimonis privats. Aquest llibre vol contribuir a mesurar les possibilitats, però també limitacions, d'aquestes fonts per a l'estudi de les societats rurals. Hi ha un acord generalitzat sobre l'enorme potencial que tenen per explorar la lògica social i econòmica de les explotacions i els sistemes agraris, però encara han estat molt poc explotades. A més de caracteritzar les comptabilitats agrícoles -els seus objectius, la seva diversitat tipològica i el seu contingut-, es planteja una reflexió metodològica sobre la potencialitat analítica de la font per a la construcció de sèries de preus, producció i rendiments, l'anàlisi del mercat de treball i dels salaris, l'estudi del comportament econòmic dels propietaris i dels agricultors i altres qüestions historiogràficament rellevants. Helena Benito Mundet, Gabriel Jover Avellà, Enric Saguer Hom Drets d'autor (c) 2013 són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/173 Thu, 14 Nov 2013 00:00:00 +0000 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/319 Aquesta col·lecció d'assaigs vol aprofundir en alguns dels trets originaris de l'estructura agrària mallorquina moderna. D'una banda replanteja la interpretació sobre la formació dels patrimonis agraris de l'aristocràcia durant els segles XV i XVI; emfasitzant el paper que tingué la desigualtat al si de les comunitats vilatanes en l'emergència de la gran propietat i la precocitat d'alguns d'aquests processos. En segon lloc estudia el procés de formació de les possessions i indaga en la lògica econòmica de les grans hisendes i de les seves unitats d'explotació. Seguidament analitza l'organització de l?espai, els sistemes d'usos del sòl i les estratègies que seguiren els terratinents per fer front als increments dels costos econòmics que comportava la intensificació del cultiu. Per últim, estudia la difusió del contracte d'arrendament a curt termini, i tracta d'analitzar les relacions entre els processos d'intensificació agrària i la distribució de l'excedent entre terratinents, arrendataris i assalariats. Gabriel Jover Avellà, Jerònia Pons Pons Drets d'autor (c) 2012 són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/319 Fri, 30 Nov 2012 00:00:00 +0000 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/309 En aquest llibre es presenta un estudi del feudalisme tardà a la Catalunya Vella. L'anàlisi de la sentència arbitral de Guadalupe (1486) i la seva allargada presència en els segles XVI i XVII permet reobrir el debat sobre el feudalisme a Catalunya, on la pràctica de la capbrevació esdevingué norma per a l'afirmació del domini directe i assegurança de la percepció dels censos deguts pel domini útil. La jurisdicció sortí inalterada de Guadalupe, tot i que l'Audiència va obrir serioses expectatives a les comunitats pageses per eludir les cúries baronials. Al mateix temps, les accions de protesta de la pagesia es van posar de manifest a nivell local qüestionant directament la renda feudal (delmes, censos i lluïsmes), accions que foren contrarestades amb l'actuació dels braços militar i eclesiàstic en corts generals i amb una activa actuació judicial. En aquest llibre s'aporten elements suficients perquè es torni a reflexionar sobre la reafirmació i la recomposició de la renda feudal a la Catalunya Vella en els primers segles de l'època moderna. Pere Gifre Ribas Drets d'autor (c) 2011 són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/309 Tue, 15 Nov 2011 00:00:00 +0000 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/186 Aquest llibre aplega en un únic volum els estudis realitzats (publicats o inèdits) per l'arquitecte olotí Josep Danés (1891-1955) sobre la masia durant els anys 1914-1936. Les seves investigacions sobre el tema varen tenir un considerable impacte en els ambients culturals de la Catalunya noucentista. La seva principal contribució va ser descobrir en la masia una estructura arquitectònica (que definí com a "clàssica") basada en tres cossos i una sala central, esdevinguda una constant arquitectònica invariable al llarg dels segles XVI-XX. També qüestionà el suposat origen "popular" de la masia. Les seves tesis, despullades de la ideologia pairalista que les amara, en bona part han continuat essent vigents fins avui. Acompanyen els textos de Josep Danés (editats i curats pel filòleg David Prats) un estudi introductori a càrrec de l'arquitecte Jeroni Moner i de l'historiador i professor de la Universitat de Girona Joaquim M. Puigvert que pretén donar als lectors de manera sintètica els instruments necessaris per a contextualitzar (arquitectònicament i històrica) les aportacions danesianes al coneixement de la masia. Josep Danés i Torras Drets d'autor (c) 2010 són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/186 Wed, 15 Dec 2010 00:00:00 +0000 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/176 En un sistema d'herència indivisa com el català, els contractes matrimonials foren durant segles l'instrument central que organitzava la transmissió intergeneracional dels patrimonis familiars. La importància d'aquesta font per als historiadors rau en el fet que proporciona dades sobre segments molt amplis de la població, atès que durant llargs períodes històrics la pràctica d'atorgar capítols matrimonials fou gairebé general, almenys a les zones rurals de la Catalunya Vella. Aquest llibre pretén proporcionar als investigadors que fan ús dels capítols matrimonials un conjunt d'estudis que presenten i analitzen aquesta font. La primera part del llibre es dedica a l'anàlisi de l'origen i l'evolució d'aquesta tipologia documental i de les seves clàusules, des de les formes de contractació matrimonial a l'època baixmedieval, a la institucionalització dels capítols en l'època moderna, i a la decadència del costum de redactar aquest tipus de documents en els segles XIX i XX. La segona part del llibre examina diversos usos de la font per a la història social, centrant l'atenció en tres temàtiques: la història de la família, l'evolució històrica de les desigualtats socials i els canvis en les pautes de consum. Amb l'objectiu de posar a la disposició dels estudiosos eines que facilitin l'anàlisi comparativa, s'ha inclòs a l'apèndix una proposta de base de dades per al tractament de la informació que contenen els capítols matrimonials. Rosa Ros Massana Drets d'autor (c) 2010 són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/176 Mon, 15 Nov 2010 00:00:00 +0000 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/317 Aquesta monografia té com a objectiu establir i caracteritzar les principals etapes de l'evolució del paisatge forestal de les comarques gironines entre 1950 i l'any 2000. Per a fer-ho s'utilitzen fonts d'informació diverses, tant de caràcter quantitatiu com qualitatiu (estadístiques, cartografia, fotografies històriques i actuals, textos literaris, entrevistes...), juntament amb un nombre considerable d'elements gràfics, fotogràfics i cartogràfics, no només com a il·lustracions sinó com a elements argumentals. La pretensió és oferir una visió holística de l'evolució i la percepció del paisatge forestal, posant èmfasi en l'impacte de les activitats econòmiques i dels incendis, per plantejar potencials escenaris paisatgístics de futur. Josep Gordi Serrat Drets d'autor (c) 2010 són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/317 Fri, 30 Jul 2010 00:00:00 +0000 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/174 Els capbreus medievals, els arxius patrimonials, el Registre d'Hipoteques i el Registre de la Propietat són fonts importants per a l'estudi de les formes, les condicions i les estructures de la propietat de la terra en les diverses èpoques que van ser vigents. El seu estudi pot ajudar a comprendre les característiques d?una societat en qualsevol època històrica. Però, per fer més comprensible l'objectiu principal d'aquest llibre, és necessari remarcar encara un altre aspecte comú a aquestes fonts. Per a ser vives, és a dir, útils, havien de recollir i recullen informació contemporània sobre l'estat, els moviments, els canvis i la qualitat dels drets de propietat. Per tant, es tracta de fonts que no només constitueixen importants bancs d'informació històrica, és a dir, que no només proporcionen dades històriques objectives útils a l'historiador sobre un tema important, sinó que constitueixen en si mateixes sistemes històrics d'informació, sovint complexos, sovint parcials, sempre condicionats pel marc jurídic, però també pel dia a dia de les relacions socials. Rosa Congost Colomer Drets d'autor (c) 2009 són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/174 Fri, 30 Jan 2009 00:00:00 +0000 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/315 El present volum, adaptació de la tesi doctoral de l'autor, explica la implantació de la Reforma Catòlica en una sèrie de parròquies rurals i de muntanya dels bisbats de Girona (a les valls de Ridaura, Bas, Hostoles i Amer) i de Vic (al Collsacabra i les valls de Susqueda i Sau), entre 1587 i 1800, des dels bisbes posttridentins Jaume Caçador i Pedro Jaime als il·lustrats Tomàs de Lorenzana i Francisco de Veyan. Les visites pastorals, com a font principal i fonamental, recolzades amb documentació parroquial, notarial i impresos episcopals, es contrasten, en les seves semblances i diferències, amb els decrets del concili de Trento, de les constitucions provincials tarraconenses i de les sinodals gironines i vigatanes, i s'estudien les seves correspondències amb les evidències artístiques, arquitectòniques, arqueològiques i fotogràfiques fruit del treball de camp. D'aquesta manera, l'estudi de llarga durada demostra com en va ser de lent, dificultós, dilatat i sovint ineficaç, la instauració del programa tridentí, no acomplert fins ben entrat el segle XVIII, i pel qual sovint calgueren altres instruments i vies de suport i millora complementaris. Xavier Solà Colomer Drets d'autor (c) 2008 són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/315 Wed, 12 Nov 2008 00:00:00 +0000 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/307 Aquest treball tracta sobre el moviment agronòmic a Catalunya durant el període de la Il·lustració. De l'estudi de les fonts consultades es posa de manifest l'existència d'un discurs que tenia com a eixos la potenciació i la modernització de l'agricultura. A partir d'aquesta constatació s'ha bastit una hipòtesi de treball que pretén demostrar que el moviment agronòmic català de la Il·lustració, tot i posseir uns trets específics que el dotaven de personalitat pròpia, va seguir, tant des del punt de vista institucional, humà, com de propostes tecnològiques, les directrius del seu homòleg europeu. El treball es divideix en tres parts. Després d'una primera part en la que s'estudien els precedents agronòmics del punt d'inici de la recerca es dedica una segona part en la que s'aborden les qüestions centrals de la recerca: la institucionalització de l'agronomia a la Catalunya il·lustrada. La tercera part analitza i exposa les propostes tècniques i metodològiques que les institucions i els agrònoms estudiats van propugnar. La novetat d'aquest treball estriba en posar de relleu l'existència d'un moviment de naturalesa científico-tècnica que es va produir paral·lelament a les transformacions del camp català del XVIII. Un moviment que, sense ser una especificitat pròpia de la societat catalana del moment, va representar tot un estat d'opinió i un desig de transformació des dels pressupostos de la renovació científica i tècnica. Temes com l'ensenyament de l'agricultura, la invenció de noves màquines agrícoles, els nous mètodes de conreu o la lluita fitosanitària són algunes de les matèries que el lector trobarà en les pàgines d'aquest llibre. Pasqual Bernat López Drets d'autor (c) 2008 són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/307 Wed, 01 Oct 2008 00:00:00 +0000 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/187 El llibre Tratado de Cabrevación segun el derecho, y estilo del Principado de Cataluña. Sus utilidades, y efectos, del modo de principiar, y seguir las Causas de Cabrevación. De los privilegios, y pretensiones del señor directo, o mediano, y de las excepciones que competen al reo, o Enfiteuta, escrit per Jaume Tos i Urgellés, va ser publicat per primera vegada el 1784, en l'edició aquí reproduïda en facsímil. L'estudi introductori de Rosa Congost vol posar de relleu l'interès d'aquesta obra per als estudis d'història rural catalana. En el llibre també s'hi transcriu el text addicional que Jaume Tos va afegir-hi el 1789: Disertación de la firma por razón de señoría, y derecho de prelación, tanteo o fadiga. L'obra es complementa amb la transcripció del manuscrit Mètode de capbrevar, fins ara inèdit, que data aproximadament de 1792. Jaume Tos i Urgellés; Rosa Congost Drets d'autor (c) 2007 són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/187 Sat, 01 Dec 2007 00:00:00 +0000 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/185 «Que n'és de diferent la guerra, a través d'aquests vells papers, de la que ens evoquen certs quadros i llibres d'història! Hom la hi veu "viscuda" i soferta hora per hora i dia per dia, amb totes les seves misèries i lletjors i sense cap de les grandeses amb què ha estat embellida pels poetes i "teoritzada" per alguns escriptors que ens han presentat la guerra com un do dels déus per a enfortir i regenerar la humanitat». Aquesta visió lúcida de Carles Rahola sobre la memorialística popular podem copsar-la directament en l'obra del viticultor de Llançà Joan Baptista Serinyana (1818-1903), que al llarg de gairebé setanta anys va recollir, refer i copiar en diverses llibretes temàtiques moltes notícies del seu interès. Com a resultat va deixar una petita enciclopèdia de la memòria d'un poble, amb el valor afegit d'haver estat elaborada per una persona poc donada a les inquietuds culturals. Família, vinya, economia, meteorologia, guerra, política, religió... qualsevol tema o moviment era susceptible de passar a formar part d'aquest petit univers del saber eclèctic d'un pagès memorialista del segle XIX. En aquest volum presentem de manera íntegra tres llibretes memorialístiques de Joan Serinyana en una edició filològica que té com a finalitat, a banda de contribuir a la recuperació del patrimoni textual, donar a conèixer una font de primera mà per a l'estudi d'una etapa que va transformar de manera decisiva la nostra història recent. Jordi Curbet Hereu Drets d'autor (c) 2007 són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/185 Thu, 27 Sep 2007 00:00:00 +0000 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/316 Estudi sobre la sagrera (sacraria), els espais sacralitzats que envolten les esglésies i que gaudeixen de la mateixa protecció que aquestes segons una venerable tradició que es remunta als concilis visigòtics, però àmpliament difosa a Catalunya, més tard, en relació amb el moviment de la Pau i Treva de Déu. Aymat Catafau, Víctor Farías, Ramon Martí Drets d'autor (c) 2007 són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/316 Wed, 04 Apr 2007 00:00:00 +0000 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/178 La toponímia és el conjunt de noms de lloc d'un territori determinat i, a la vegada, la branca de l'onomàstica que estudia els topònims. Aquests noms propis serveixen per anomenar llocs precisos i únics que tenen, pels homes i dones que hi han viscut, un caràcter particular que els distingeix de la resta. La majoria de topònims té un significat entenedor, o 'transparent', perquè descriuen clarament els elements geogràfics a què es refereixen, però també hi ha noms de lloc que, en el llenguatge actual, no tenen sentit o no descriuen el lloc que anomenen. Aquest darrer grup de topònims ha intrigat tant els estudiosos com la gent del poble fins al punt que s'han cercat explicacions -a vegades fantasioses- del seu origen. La toponímia, doncs, es troba enmig d'una veritable cruïlla de disciplines científiques: els lingüistes hi cerquen traces de la formació i l'evolució de la mateixa llengua, els geògrafs utilitzen els topònims per identificar els llocs i comprendre l'organització de l'espai, els historiadors els prenen per assenyalar els canvis produïts en el paisatge i en la societat al llarg del temps i els estudiosos de la cultura popular extreuen dels topònims la percepció d'un territori per part dels seus habitants. Ramon Amigó, Elvis Mallorquí, Joan Anton Rabella, Francesc Roma, Joan Tort Drets d'autor (c) 2006 són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/178 Fri, 20 Oct 2006 00:00:00 +0000 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/312 Des del segle XIX la posició econòmica i social dels propietaris rurals ha patit una intensa reculada. Paral·lelament al retrocés del pes del sector agrari, la que havia estat classe dirigent ha perdut progressivament la seva preeminència i ha vist qüestionada la seva legitimitat social. Naturalment, aquest procés no ha estat exempt de tensions. A Catalunya, el període que s'obre amb la crisi agrària de finals del segle XIX i es clou amb la Guerra Civil n'és un exemple. Com a altres regions europees, els propietaris van intentar recuperar el liderat social per mitjà de l'acció col·lectiva i van impulsar un nou associacionisme basat en la identitat com a grup professional, amb l'objectiu d'erigir-se en representants dels interessos del conjunt del sector agrari. Aquest llibre examina el conjunt d'iniciatives d'organització dels interessos agraris i de mobilització social que van portar a terme els propietaris catalans durant aquest període clau de la nostra història, des de la seva institució més representativa: l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre. Jordi Planas Maresma Drets d'autor (c) 2006 són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/312 Thu, 12 Oct 2006 00:00:00 +0000 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/313 El llibre que teniu a les mans utilitza una font inusualment completa, els llibres de comptes i la documentació administrativa de l'Almoina del Pa de la Seu de Girona. En el seu estudi sobre l'Almoina de Girona com a propietària de pagesos servils, Rosa Lluch centra la nostra atenció en les particularitats de les condicions que afecten als pagesos de la regió de Girona i al mateix temps ofereix una visió detallada de com funcionava el sistema remença a finals de l'edat mitjana. Aquest estudi es basteix sobre descobriments anteriors basats en els extraordinàriament nombrosos documents sobre les relacions entre els senyors de la diòcesi de Girona i els seus tinents legalment no lliures però sorprenentment plens de recursos. Per una banda, la densitat de pagesos servils enlloc és tan gran com al nord-est de la Catalunya Vella. D'altra banda, rara vegada es tracta de pagesos sense oportunitats econòmiques o mobilitat social: resulta que poden canviar de senyoria, traslladar-se a ciutats i posseir prou diners com per enriquir els seus senyors però també per manipular un sistema social oficialment rígid de manera limitada però significativa. Rosa Lluch Bramon Drets d'autor (c) 2006 són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/313 Sun, 01 Jan 2006 00:00:00 +0000 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/321 En aquest llibre, l'adopció d'un enfocament reproductiu -que vol indagar les condicions de reproducció econòmica a les quals estaven sotmeses les famílies rurals baixempordaneses durant una part del segle XIX- permet replantejar-nos la qüestió clàssica de la distribució de la propietat des d'una perspectiva poc usual. L'objectiu és analitzar com estava distribuïda la propietat de la terra, especialment del sòl agrícola, però a aquest punt només s'hi arriba després d'estudiar i analitzar un ampli conjunt d'elements interrelacionats i interdependents que formaven part del sistema agrari baixempordanès. Per això al llarg del llibre es reconstrueixen aspectes com el tipus de cultius, els seus rendiments, el procés de treball agrari, les pautes de consum domèstic, els costos de producció o la contractació agrària. Enric Saguer Hom Drets d'autor (c) 2005 són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/321 Thu, 01 Sep 2005 00:00:00 +0000 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/177 Lluís Monjas Manso, Eugeni Perea Simon, Joaquim M. Puigvert Solà, Xavier Solà Colomer Drets d'autor (c) 2003 són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/177 Sun, 01 Jun 2003 00:00:00 +0000 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/308 Desarticulat per l'atac frontal dels grans propietaris el tímid reformisme agrari que pretenia la Llei de contractes de conreu, més preocupada per estabilitzar l'estructura agrària existent que per ajudar als sectors necessitats del camp, amb l'arribada de la revolució, aquests sectors resolgueren el problema apropiant-se dels mitjans de producció. La regió de Girona no fou l'excepció en aquest sentit, i també aquí els pagesos van anar més enllà de totes les previsions, incloses les dels sorpresos dirigents llibertaris. Factors com un major grau de consciència de classe, producte de les lluites pageses del període republicà, i l'actitud dels propietaris, despectiva davant el principi republicà d'igualtat de drets entre els individus, havien enverinat les relacions socials al camp i ajudat força a aquest desenllaç, tant o més que els interessos econòmics. Marciano Cárdaba Carrascal Drets d'autor (c) 2002 són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/308 Sun, 01 Dec 2002 00:00:00 +0000 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/175 Provinents dels domicilis de famílies amb propietats agràries, un gran nombre d'arxius patrimonials han ingressat els darrers anys en els arxius públics i han estat posats a l'abast dels estudiosos. Es tracta d'un fons essencials per a l'estudi de les societats rurals dels quals en el present llibre se n'analitza la naturalesa i el seu gran valor per a la recerca històrica. Fruit de l'experiència dels autors en el tractament d'un nombre important de fons patrimonials, el llibre explica el seu procés de formació, comenta les principals tipologies, proposa pautes per al seu tractament arxivístic (identificació, classificació i descripció) i relaciona prop d'uns quatre-cents fons d'aquestes característiques de les comarques gironines. Pere Gifre Ribas, Josep Matas i Balaguer, Santi Soler i Simon Drets d'autor (c) 2002 són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/175 Sat, 01 Jun 2002 00:00:00 +0000 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/318 Des dels orígens de l'agricultura, l'explotació del medi natural per les comunitats humanes ha modificat el paisatge, formant noves àrees típicament antròpiques: prats, pastures, ambients ruderals i conreus. Parlar de la influència de les activitats humanes en l'evolució de l'agricultura ha de portar també a explicar la seva repercussió en el desenvolupament de les societats humanes al mateix nivell, per exemple, que una punta de fletxa de sílex o una gerra d'argila. De la mateixa manera que una planta domesticada no pot sobreviure sense la protecció del ser humà, només una fracció mínima de la població humana podria sobreviure sense les plantes conreades. Ramon Buxó Capdevila Drets d'autor (c) 2001 són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/318 Sat, 01 Dec 2001 00:00:00 +0000 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/184 L'any 1857 es publicà a Girona la Biografía ó explicació del arbre geneològich de la descendencia de Casa Heras de Adri, en aquells moments una de les principals famílies d'hisendats de la província de Girona. Elaborat a partir del propi arxiu familiar per Miquel Heras de Puig, llavors hereu del patrimoni, i escrit en català perquè, segons comenta el seu autor, anava dirigit als amics i parents "y no es convenient de parlar als referits en altre idioma diferent del que ordinariament se comunican y entenen en los seus assumptos", el llibre ens explica, per ordre cronològic, les vicissituds per les quals van passar els hereus i demés fills i filles de la família Heras des de l'any 1350. El llibre traspua l'orgull de classe d'un sector benestant de la pagesia gironina, que es vanagloria d'haver-se format a si mateixa gràcies als propis esforços i la bona administració del seu patrimoni, i ens ofereix pistes per entendre alguns dels mecanismes de formació i manteniment dels grans patrimonis agraris gironins del segle XIX. Miquel Heras de Puig; Mònica Bosch i Portell, Llorenç Ferrer Alòs Drets d'autor (c) 2001 són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/184 Thu, 01 Mar 2001 00:00:00 +0000 https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/310 "La decisió important, la causa principal que la investigació resultés especialment fructífera, havia estat la de convertir els veïns de Cervià de Ter en protagonistes de la Història. I quan escric Història vull dir la gran Història, la que solem explicar en termes solemnes i abstractes però, també, sovint, en línies simples i esquemàtiques. Al llarg de la investigació he trobat dades que permeten, d'una manera insistent, desmuntar els tòpics més habituals sobre la fi dels drets feudals. Però alhora he volgut, a partir de l'exemple de Cervià de Ter -particularment ric- proposar un programa de recerca molt ampli. Si els papers jurídics no aconsegueixen fixar les condicions de realització de la propietat, cal millorar els mètodes d'anàlisi històrica de les relacions socials -dinàmiques, complexes- que defineixen els drets de propietat. Per això he volgut presentar aquest estudi com una investigació sobre el caràcter mutant -és a dir, no immutable, no intocable- de la propietat". Rosa Congost Colomer Drets d'autor (c) 2000 són titulars dels drets els autors del text esmentats. https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/bhr/catalog/book/310 Sat, 01 Apr 2000 00:00:00 +0000