The Castrum of Cotlliure and the Settlement of Palol d’Avall: An Approach to the Ceramic Contexts of Septimania between the 5th and 6th Centuries AD

Authors

Keywords:

Pottery, Southern France, Rural Spaces, Late Antiquity.

Abstract

This study analyzes the Late Antique ceramic contexts of Septimania between the late 5th and early 6th centuries AD through a comparative examination of the castrum of Cotlliure and the rural Roman settlement of Palol d’Avall (Elna). The research is carried out through a classical ceramic analysis, focusing particularly on Mediterranean imports. Previously proposed chronologies are reassessed and recalibrated, allowing for a more precise definition of the formation and deposition horizons of several archaeological contexts. The assemblages studied reveal a marked chronological and typological homogeneity, dominated by African and Eastern productions, and to a lesser extent Hispanic wares. This evidence confirms the persistence of Mediterranean trade networks after the fall of the Western Roman Empire. The results highlight the economic continuity and regional integration of the territory during its incorporation into the Visigothic Kingdom of Toulouse, as well as the value of ceramic studies for historical interpretation.

Downloads

Download data is not yet available.

References

Amorós, V. (2017). Contextos cerámicos altomedievales en El Tolmo de Minateda. Caracterización morfológica, cronotipológica y porcentual desde la perspectiva estratigráfica [Tesis doctoral, Universidad de Alicante]. Repositorio RUA. https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/83530/1/tesis_victoria_amoros_ruiz.pdf

Aquilué, X. (1993). Las cerámicas finas de los niveles tardo‑romanos. En X. Dupré y J. M. Carreté (coord.), La «Antiga Audiència». Un acceso al foro provincial de Tarraco (p. 117‑150). Excavaciones Arqueológicas en España, 165.

Ben Abed, A., Bonifay, M. i Fixot, M. (1997). Note préliminaire sur la céramique de la Basilique Orientale de Sidi Jdidi (Tunisie) (Ve‑VIIe s.). En La céramique médiévale en Méditerranée. Actes du 6e congrès de l’AIECM (Aix‑en‑Provence 1995) (p. 13‑25).

Benet, C., Carreté, J. M., Fábrega, X., Macias, J. M. i Remolà, J. A. (1992). L’establiment rural del Mas del Catxorro (Benifallet): un exemple de continuïtat tardana. Acta Arqueològica de Tarragona, V (1991‑92), 31‑45.

Bernal, D. (1997). Economía y comercio de la Bética mediterránea y del Círculo del Estrecho en la Antigüedad Tardía (ss. III‑VII d.C.) a través del registro anfórico. Universidad Complutense de Madrid.

Bernal, D. (1998). La producción de ánforas en la Bética en el s. III y durante el Bajo Imperio romano. En Conservas, aceite y vino de la Bética en el Imperio Romano: Actas (p. 239‑372).

Bernal, D., Cau, M. Á., Cardell, J., García Riaza, E., Pecci, A., Retamosa, J. A., Portillo, J. L., Fantuzzi, L., Oviedo, J., de Juan, C., Munar, S., Berni, P. i Moya, J. A. (2024). Ánforas vinarias de la Cartaginense: aportaciones del pecio mallorquín de Ses Fontanelles. Dins C. Forn i E. Gurri (coord.), III Col·loqui Internacional d'Arqueologia Romana. El vi a l'antiguitat: economia, producció i comerç al Mediterrani. Actes (p. 550‑568). Museu de Badalona.

Bernardes, J. P. i Viegas, C. (2016). Roman Amphora Production in the Algarve (Southern Portugal). En I. V. Pinto, R. R. de Almeida y A. Martin (eds.), Lusitanian amphorae: Production and distribution (p. 81‑94). Archaeopress.

Bonifay, M. (2004). Etudes sur la céramique romaine tardive d’Afrique. BAR International Series 1301.

Bonifay, M. (2016). Annexe 1. Élements de tipologie des céramiques de l’Afrique romaine (Tomo II). En D. Malfitana y M. Bonifay (dir.), La ceramica africana nella Sicilia romana / La céramique africaine dans la Sicile romaine (p. 507‑574). Monografie dell’Istituto per i Beni Archeologici e Monumentali.

Bonifay, M. i Capelli, C. (2024). Les amphores africaines de l’épave Port‑Vendres 1 et du pépotoir de mouillage de l’anse Gerbal, Archaeonautica: L’archéologie maritime et navale de la préhistoire à l’époque contemporaine, 22, 317‑331.

Bonifay, M., Capelli, C. i Moliner, M. (2011). Amphores africaines de la basilique de la Rue Malaval à Marseille (Ve siècle). En Actes du Congrès d’Arles (p. 235‑254). SFECAG.

Bouzas, M., Nolla, J. M. i Casas, J. (2025). Les àmfores de la Ciutadella de Roses (Alt Imperi, Baix Imperi i Antiguitat Tardana). Mon Crapa, 02.

C.A.T.H.M.A. (1994). Compte rendu de la réunion des 19 et 20 mai à Port‑Vendres et Perpignan [Informe de reunión de trabajo].

Caldés, Ò. i Gutiérrez, I. (2024). Revisión de las monedas del vertedero tardoantiguo del Claustro de la Catedral de Tarragona (s. V d.C.). Numisma: Revista de Estudios Numismáticos, 266, 37‑65.

Cau, M. A. (2003). Cerámica tardorromana de cocina de las Islas Baleares: Estudio arqueométrico. BAR International Series 1182.

Cau, M. A. (2007). El estudio de las cerámicas de cocina de ámbito mediterráneo. En A. Malpica y J. C. Carvajal (eds.), Estudios de cerámica tardorromana y altomedieval (p. 247‑289). Universidad de Granada.

Ciurana, J., Macias, J. M., Muñoz, A. i Teixell, I. (2011). Memòria de la intervenció arqueològica a les fosses de l’amfiteatre romà de Tarragona. Generalitat de Catalunya.

Fantuzzi, L. i Cau, M. A. (2017). Investigating the provenance of the Baetican amphorae Dressel 23: New archaeometric evidence from Late Roman consumption centres. Mediterranean Archaeology and Archaeometry, 17(1), 47‑68.

Fernández, A. (2019). Importación de vajillas de mesa en época tardía: dérivées des «Sigillées paléochrétiennes» (DSP), «Terra sigillata» gálica tardía, Gaulish «T.S. grise» (Rayes, 1972), Terra sigillata «arancione‑grigia» (Atlante, 1981). En C. Fernández Ochoa, Á. Morillo Cerdán i M. del M. Zarzalejos Prieto (coord.), Manual de cerámica romana. IV: producciones cerámicas de época medio‑imperial y tardorromana (p. 189-227). Universidad Autónoma de Madrid.

Ferré, R. i Diloli, J. (2022). La muralla romana de Tortosa. Un proyecto defensivo de la Antigüedad Tardía. Archivo Español de Arqueología, 95, https://doi.org/10.3989/aespa.095.022.06

Fulford, M. G. (1984). The coarse (Kitchen and domestic) and painted wares. En Excavations at Carthage: The British Mission (Vol. I.2, p. 155‑231). University of Sheffield.

García, E. i Bernal, D. (2008). Ánforas de la Bética. En D. Bernal y A. Ribera (Eds.), Cerámicas hispanorromanas. Un estado de la cuestión (p. 661‑687). Universidad de Cádiz.

Garrote, E. i Berni, P. (1999). L’eix Empúries‑Narbona en el circuit comercial de l’oli bètic durant l’imperi romà. En Comerç i vies de comunicació. 1000 aC‑700 dC. XI Col·loqui d’Arqueologia de Puigcerdà (p. 243‑254).

González, M. (2007). Vajillas de importación no africanas en el Noreste peninsular (s. v‑vii). Distribución y tipocronología. Archivo Español de Arqueología, 80, 207‑238.

Grau, R. (1968). Fouilles a Palol par Elne (Pyr‑Orles). Année 1968, Rapport nº 1 [Informe de excavación].

Gutiérrez, I., Macias, J. M. i Rodríguez, F. (2024). Ceramics from the cloister of Tarragona Cathedral [Dataset]. CORA. Repositori de Dades de Recerca. https://doi.org/10.34810/data1335

Gutiérrez, I., Rodríguez, F. i Macias, J. M. (2026). Un posible stercilinum en València la Vella: análisis ceramológico y aproximación a los modelos de gestión de residuos en el siglo VII d. C. Pyrenae, 57, 157‑189.

Gutiérrez, S., Gamo, N. i Amorós, V. (2003). Los contextos cerámicos altomedievales del Tolmo de Minateda y la cerámica altomedieval en el sudeste de la Península Ibérica. En L. Caballero, P. Mateos y M. Retuerce (eds.), Cerámicas tardorromanas y altomedievales en la Península Ibérica. Ruptura y continuidad (p. 119‑168). Anejos de AEspA XXVIII.

Hayes, J. W. (1972). Late Roman Pottery. A Catalogue of Roman Fine Wares. The British School at Rome.

Keay, S. J. (1984). Late Roman Amphorae in the Western Mediterranean. A typology and economic study: the Catalan evidence. BAR International Series 196.

Macias, J. M. (1999). La cerámica tardoantiga a Tàrraco. Anàlisi tipológica i histórica (segles v‑vii). TULCIS. Monografies Tarraconenses.

Macias, J. M. i Cau, M. A. (2012). Las cerámicas comunes del nordeste peninsular y las Baleares (siglos V‑VIII): balance y perspectivas de la investigación. En D. Bernal‑Casasola y A. Ribera (Eds.), Cerámicas hispanorromanas II: producciones regionales (p. 511‑542). Universidad de Cádiz.

Macias, J. M., Ribera, A., Rosselló, M., Rodríguez, F. i Caldés, Ò. (2023). València la Vella: A Visigothic city to place in history? European Journal of Post‑Classical Archaeologies, 13, 69‑92.

Morillo, Á. (2017). La cerámica vidriada romana y su presencia en Hispania. En C. Fernández Ochoa, Á. Morillo Cerdán y M. Zarzalejos Prieto (coord.), Manual de cerámica romana III (p. 381‑433). Comunidad de Madrid.

O’Kelly, J. (2012). Las ánforas onubenses de época tardorromana. En D. Bernal y A. Ribera (Eds.), Cerámicas Hispanorromanas II. Producciones regionales. Universidad de Cádiz.

Passarrius, O. i Mistreta, C. (2023). Rapport final d’opération. Fouille archéologique programmée. Année probatoire. Palol d’Avall. Service Archéologique Départemental.

Passarrius, O., Bénézet, J., Argant, T., Mach, J., Martzluff, M., Pactat, I., Raynaud, C. i Ros, J. (2024). X) L’agglomération et le castrum de l’Antiquité Tardive et du Haut Moyen Âge. En O. Passarrius y J. Bénézet (eds.), Rapport final d’opération. Fouille archéologique préventive. Château Royal de Collioure (p. 663‑779).

Pieri, D. (2005). Le commerce du vin oriental à l’époque byzantine (Ve‑VIIe siècles). Le témoignage des amphores en Gaule. Institut Français du Proche‑Orient.

Quevedo, A. (2019). Dinámicas comerciales entre Hispania y Mauretania Caesariensis: algunas reflexiones a partir de la evidencia cerámica (ss. I‑V d. C.). Zephyrus: Revista de prehistoria y arqueología, 83, 59‑77.

Quevedo, A., Segura, A., Mukai, T., Tuset, J., Portillo, J. L. i Hernández, J. D. (2022). Contextos cerámicos de la Antigüedad tardía en la isla del Fraile (campaña de 1975). En J. C. Sáenz, C. Aguarod y C. Heras (Coords.), Los cursos fluviales en Hispania, vías de comercio cerámico (p. 427‑438).

Raynaud, C. (1991). Les mobiliers. Les céramiques communes. En La basilique Paléochrétienne du Clos de la Lombarde à Narbonne (Supl. 23 de Revue Archéologique de Narbonnaise, p. 215‑245).

Raynaud, C. i Lee, A. (2024). Céramiques des niveaus de l’antiquité tardive au château de Collioure (Pyrénées‑Orientales). En O. Passarrius y J. Bénézet (eds.), Rapport final d’opération. Fouille archéologique préventive. Château Royal de Collioure (p. 1037‑1076).

Remolà, J. A. (1993). Las ánforas de los niveles tardo‑romanos. En X. Dupré y J. M. Carreté (coord.), La «Antiga Audiència». Un acceso al foro provincial de Tarraco (p. 151‑166). Excavaciones Arqueológicas en España, 165.

Revilla, V. i Cela, X. (2004). La transició del municipium d’Iluro a Alarona (Mataró). Cultura material i transformacions d’un espai urbà entre els segles v i vii dC. Laietania, 15, 5‑55.

Revilla, V. (2011). Contextos cerámicos del siglo VI d.C. de Iluro (Hispania Tarraconensis). En M. A. Cau, P. Reynolds y M. Bonifay (Eds.), Late Roman Fine Wares: Solving problems of Typology and Chronology.

Reynolds, P. (1985). Cerámica tardorromana modelada a mano de carácter local, regional y de importación de la provincia de Alicante. Lucentum, 4, 245‑267.

Reynolds, P. (1993). Settlement and pottery in the Vinalopó Valley (Alicante, Spain): AD 400‑700. BAR International Series 588.

Reynolds, P. (2010). Hispania and the Roman Mediterranean, AD 100‑700. Ceramics and Trade. Duckworth.

Rodríguez, F., Gutiérrez, I., Lasheras, A., Quevedo, A. i Macias, J. M. (2024). Lucernas de Mauretania Caesariensis en Hispania: una perspectiva desde Tarraco. Ex Officina Hispana: cuadernos de la SECAH, 6, 311‑320.

Rosselló, M., Ribera, A. i Ruiz, E. (2010). Cerámicas de los niveles de ocupación del circo romano de Valencia en la época tardoantigua (siglos VI y VII). En S. Menchelli (Ed.), LRCW3. Late Roman Coarse Wares, Cooking Wares and Amphorae in the Mediterranean (p. 173‑182). BAR International Series 2185.

Schibille, N., Amorós Ruiz, V., De Juan Ares, J., i Gutiérrez Lloret, S. (2022). Rare alkali elements as markers of local glass working in medieval Tolmo de Minateda (Spain). ChemPlusChem, 87(9), https://doi.org/10.1002/cplu.202200147

Scrinzi, M. (2021). La céramique à grains de quartz dite « Maubert/Pabiran » sur le site de La Granède (Millau, Aveyron). Typologie et chronologie. En C. Raynaud y L. Schneider (Coords.), La céramique de l’Antiquité tardive et du haut Moyen Age dans le Midi méditerranéen et rhodanien (VIe‑XIIIe s.) (p. 47‑57). Projet collectif de recherche CATHMA.2.

Sicart, X., Caldés, Ò. i Ferré, R. (2025). Monedas romanas bajoimperiales y tardoantiguas de la excavación de la Plaza de la Catedral de Tortosa (Tarragona, España). En J. Bodzek, A. Bursche y A. Zapolska (eds.), Proceedings of the XVI International Numismatic Congress (p. 603‑613). Brepols Publishers.

Downloads

Published

2026-07-06

Issue

Section

Articles

How to Cite

Gutiérrez Soto, I. (2026). The Castrum of Cotlliure and the Settlement of Palol d’Avall: An Approach to the Ceramic Contexts of Septimania between the 5th and 6th Centuries AD. Fundus. International Journal on the Rural World in the Roman Period, 3, 22-41. https://www.documentauniversitaria.media/fundus/index.php/fundus/article/view/38

Similar Articles

1-10 of 12

You may also start an advanced similarity search for this article.